dimecres, 7 de gener del 2026
La IA i el mico. Publicat al ElPuntAvui. Pol Santandreu
dijous, 27 d’octubre del 2022
La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui
El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.
Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).
Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques, patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres.
.
La mona també puja de preu. Per Pol Santandreu
Amb l’arribada de les festes de pasqua, no podem deixar de parlar de la tradicional Mona, que generava un consum de 700.000 unitats l’any 2019, abans de la pandèmia, i que, per raons òbvies en va fer reduir el consum i que s’espera que enguany torni amb força.
Les pujades de preus derivades de les dificultats en les activitats relacionades amb el transport primer, sumades a les generades per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències, tant en els preus de combustibles com el gas y la seva influència en el preu de l’electricitat, encariments de productes com els cereals i d’altres alimentaris, ha fet pujar l’IPC (índex de preus al consum) un 7,6% el mes de febrer i un estimat pel març del 9,8% segons l’INE, fan presumir que també repercutirà en el preu de les mones.
Tant si tenim pensat fer-la a casa, com si la volem comprar en un forn o pastisseria, enguany n’haurem de pagar més a conseqüència d’aquest increment de preus.
.
Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui
Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.
I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.
Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.
Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.
.
dimecres, 19 de maig del 2021
¿Estamos en el zoombieland empresarial? Publicado en elEconomista
El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna.
Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas.
En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.
.
dilluns, 9 de novembre del 2020
La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)
La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.
Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.
Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.
.dimarts, 3 de novembre del 2020
Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)
En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.
El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.
Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.
.dilluns, 27 d’abril del 2020
Convé el deute amb línies COVID-19? Publicat al diari La Vanguardia
La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.
dijous, 11 de febrer del 2016
El coste económico de las elecciones. Eliseu Santandreu
Según datos publicados por el Ministerio del Interior,
el coste de las elecciones generales del pasado 20 de diciembre fue de 130,2 millones de euros. El detalle
corresponde a las siguientes partidas: Logística, destacando el coste de los
92.000 agentes de los Cuerpos de Seguridad del Estado debido al actual estado
de alerta: 12,5 millones; Administraciones Públicas: 55,1 millones; Correos: 48
millones; Telecomunicaciones: 12,8 millones y 1,5 millones destinados a
imprevistos. Además de esas partidas, una vez transcurridas las elecciones y, en
función de los resultados electorales los partidos elegidos reciben 21.167,64
euros por escaño conseguido más 0,81 euros por cada voto obtenido a partir del
primer escaño. La suma de esas subvenciones ascendió en las citadas elecciones
generales a 26 millones de euros por lo que el coste total de unas elecciones generales
supone la cifra de 160 millones de
euros.dilluns, 26 d’octubre del 2015
Una evaluación de la economía sumergida. Eliseu Santandreu a Diari Sabadell el 26/9.
Según datos publicados
por la Comisión Europea (CE) entre los años 2012 y 2013 en España se dejó de
recaudar 24.000 millones de euros en concepto del impuesto del valor añadido
(IVA) es decir, en lugar de recaudar durante ese período 141.706 millones de euros
por dicho concepto, en realidad fueron 118.002 millones. dijous, 9 de juliol del 2015
Concurso de acreedores para particulares. Eliseu Santandreu
A diferencia de otros
países de nuestro entorno en España los concursos de acreedores –antigua suspensión
de pagos- se suelen entender como de aplicación exclusiva para las empresas y
entidades, cuando en realidad también son aplicables a los particulares.dilluns, 6 de juliol del 2015
Sin ánimo de Lucro. Eliseu Santandreu
Durante la
primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya
ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron
por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico. dimecres, 13 de maig del 2015
Retribuciones salariales y productividad. Eliseu Santandreu
Días
atrás, en una reunión informal, dos de los asistentes, uno ingeniero de obras y
otro arquitecto, coincidieron en que el sector de obra civil, infraestructuras y
grandes instalaciones está experimentando una cierta recuperación desde el
aciago año 2008 de infausta memoria.dilluns, 27 d’abril del 2015
¿Por qué Intereses negativos?. Eliseu Santandreu
En
los actuales momentos se está dando el caso paradójico de que alguien que reciba
un préstamo de 1.000 euros a devolver al cabo de un año, tenga que devolver 990
euros, comprensivos de la devolución del préstamo más “los intereses” lo cual
implica que el tipo de interés aplicado ha sido negativo, algo insólito hace
muy poco tiempo. Obviamente, al prestamista el efecto es el contrario.dijous, 26 de març del 2015
Efectos de la devaluación del Euro. Eliseu Santandreu
![]() |
| https://es.finance.yahoo.com/q/bc?s=EURUSD=X&t=5y&l=on&z=l&q=l&c= |
dilluns, 23 de febrer del 2015
¿Cuándo fluirá el crédito? Per Eliseu Santandreu

dimarts, 27 de gener del 2015
La perversión de la economía. Per Eliseu Santandreu
Existe un consenso del colectivo formal de
los profesionales de la Economía por el cual el papel fundamental del
economista es el de analizar y buscar el origen y razones producidos por los
fenómenos registrados en un entorno económico determinado o comparar los
resultados de un entorno con otros entornos afines. Por consiguiente rechazan
de plano todo augurio infundado, sobre todo a largo plazo ya que ello no es más
que una perversión de esa finalidad.dilluns, 24 de març del 2014
Empresarios: ¿Qué empresarios?. Eliseu Santandreu
Casi a diario solemos
oír o leer frases como: “Los empresarios con el Rey” “Los empresarios dan apoyo
a las medidas del Gobierno” “El empresariado afirma que España va bien” “Los
empresarios aplauden al Príncipe”. Esas soflamas se producen ante las más altas
instancias del aparato del Estado o del Gobierno, en el marco de suntuosos
ágapes servidos por cocineros de moda.dimarts, 21 de gener del 2014
Una generación proscrita. Eliseu Santandreu
La multinacional sueca
IKEA convocó recientemente la selección de 400 puestos de trabajo para su centro
en Alfafar (Valencia) Para cubrir
esa demanda se presentaron más de ¡¡100.000 personas!! La proporción entre demanda y oferta fue
de 250 candidatos por puesto de trabajo, a partes iguales entre mujeres y
hombres, la gran mayoría jóvenes.





