Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.
Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.
Si la supervivència és el principal objectiu de la companyia en els propers mesos, en l’àmbit econòmic i financer, el concepte estricte de viabilitat econòmica, entesa com la rendibilitat del negoci que permetrà assolir l’exigència dels finançadors del projecte, ja siguin entitats financeres, proveïdors o accionistes, perd pistonada. Això no vol dir que no sigui important, però si no som capaços de mantenir l’empresa surant, aconseguir-ne la viabilitat serà impossible.
Ara és moment d’oblidar-se de rendibilitats i centrar-nos en les vendes i en la generació de cash flows. Hem d’oblidar els indicadors d’empreses madures per tornar a indicadors de start-ups. De fet, moltes empreses tornen a ser start-ups. Han de reformular els models de negoci: els clients han canviat les seves necessitats i els seus hàbits de compra, les formes de treball no són les mateixes, hi ha restriccions en aprovisionaments i un llarg etcètera.
Així mateix, moltes organitzacions s’han hagut de finançar sense haver-ho planificat, per tal de poder afrontar les obligacions compromeses durant les setmanes de confinament, motiu que ha implicat un increment de l’endeutament de les empreses, entès com aquella proporció de finançament aliè que les empreses tenen en relació amb les fonts totals de finançament. Per fer-nos-en una idea, el mes d’abril els préstecs concedits a les empreses va ser un 82% més alt que durant el mes de maig de l’any anterior.
Per tots aquests motius, indicadors que fins ara estaven acotats i s’utilitzaven en nous projectes, sobretot tots aquells que fan referència a la situació de la tresoreria i al temps que falta per no morir en l’intent, prenen rellevància en negocis amb anys d’història i de recorregut.
Un d’aquest indicadors és l’anomenat cash burn rate, molt utilitzat pel venture capital i pels inversors en empreses de nova creació o amb creixements incipients, i que mesura el cash que es consumeix en cada període –mensualment, per exemple– per cobrir les despeses operatives del projecte.
Un altre indicador relacionat amb aquest primer és el cash runway, que s’obté de dividir la tresoreria de què disposa l’empresa entre el cash burn rate, per tal d’obtenir així el període que li falta per quedar-se sense líquid.
En aquestes situacions, també passa a ser important la relació entre l’EBITDA (Earnings Before Interest Taxes Depreciation and Amortization) i el deute amb entitats financeres que tenen un venciment inferior a un any, per tal d’analitzar la part de deute que es podrà tornar i poder-la renovar o renegociar en cas que no s’arribi a cobrir.
En definitiva, prenen rellevància eines que permetin a les empreses conèixer la situació de la liquiditat per sobre de la rendibilitat, per assegurar que el projecte no s’aturarà i per disposar de temps per repensar el model i buscar-li viabilitat a llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada