El diumenge a Televisió de Catalunya vàrem tenir l’oportunitat de veure en directe el debat entre els candidats a la presidència a la Generalitat de Catalunya. El debat era entre aquells candidats que, en l’actual composició del Parlament, en tenen representació.
Sense entrar a valorar els continguts polítics i les idees dels candidats, m’agradaria fer-ne una valoració personal del paper de cadascun d’ells , així com posar-ne una nota.
Artur Mas va sortir-se’n prou bé de les crítiques que li engegaven sobretot els candidats col·locats a l’altra banda de la taula (Montilla, Sánchez Camacho i Rivera). Les respostes eren ambigües o poc concretes, però la poca habilitat dels interlocutors per demanar més precisió li va permetre oferir una imatge guanyadora, en part perquè la taula sencera, inclòs Montilla, així el tractaven. Un xic cínic i alliçonador, va treure de polleguera el candidat Montilla al final del debat.
José Montilla va ser indubtablement el mes fluix. Dubtava en totes les seves intervencions, mostrava nervis, s’encallava constantment i va perdre els papers repetidament. No constestava les al·lusions que li feien i quan ho intentava no se’n sortia. Però el pitjor va ser sortir al debat com a perdedor de les eleccions i centrar-se en exigir-li a Mas que expliqués amb qui faria coalició, donant d’aquesta manera les eleccions com a perdudes anticipadament.
.
