Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui

 

Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria  en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.

I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.

 

Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.

 

Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.

.

Els emprenedors i les rondes de finançament. Pol Santandreu a ElPunt-Avui el 6-7

Els emprenedors i les rondes de finançament

06/07/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - POL SANTANDREU

Foto: PEP DUIXANS.

1

Els emprenedors i els organitzadors haurien de tenir una visió de l'inversionista com si aquest fos el primer client, al qual hem de convèncer
a l'inici del procés

D'uns anys ençà, exportant la idea de la mítica Silicon Valley dels Estats Units d'Amèrica, es realitzen nombrosos fòrums d'inversió a Catalunya. Acc10 ha celebrat enguany la seva tretzena edició, ESADE el seu vint-i-tresè, Keiretsu n'organitza amb diferents institucions com EADA o el Tecnocampus de Mataró, entre molt d'altres.

Aquestes trobades tenen com a objectiu aconseguir inversionistes que aportin finançament en forma de capital als projectes que s'hi presenten. Aquests, s'exposen en auditoris per part dels emprenedors, que disposen d'un temps concret –que acostuma a ser reduït- per convèncer els assistents i aconseguir d'aquesta manera els fons sol·licitats.

Els possibles inversionistes que assisteixen a aquests fòrums acostumen a ser particulars; persones que disposen de diners i de coneixements empresarials, però que no representen grans grups inversors, fons o entitats financeres.

Al llarg de la darrera dècada he tingut oportunitat d'assistir a multitud d'aquests esdeveniments i he pogut observar alguns fets que es van repetint i que m'agradaria comentar:

Pel que fa als emprenedors que presenten els projectes, acostumen a transmetre les idees i el model de negoci amb gran passió i optimisme, i això és molt positiu. Al cap i a la fi es tracta d'engrescar el possible inversor.

.

Un emprendedor frustrado. Eliseu Santandreu en Expansión el 27-5

Este es el caso de un aspirante que, atendiendo a los consejos de diversos entes y organizaciones, que no se cansan de proclamar que para solucionar el desempleo, lo mejor es poner en marcha un negocio propio. Nuestro personaje se impresionó con ese mensaje y decidió poner en marcha su propio negocio.

Tras constituir la sociedad, gastando en ello el dinero de que disponía más el que le prestaron amigos y familiares inició la consabida procesión por varias entidades financieras, en busca de la imprescindible liquidez para financiar inversiones y circulante. Las seis entidades financieras consultadas coincidieron en que consideraban el proyecto muy oportuno y útil, pero le exigían garantías reales o personales.

Cansado de las reiteradas negativas bancarias, alguien le sugirió que consultara a algunas sociedades de capital riesgo y Business Angels. Tras contactar con varias de ellas, todas ratificaron la bondad del proyecto, pero declinaron la posibilidad de financiarlo alegando que no invertían en nuevos proyectos, dado que no contemplaban la modalidad de capital semilla. Una prueba exhaustiva de ayuda a los emprendedores.

.

Negocios ejemplares. Eliseu Santandreu a Expansión el 7-3.

Cuando hacemos referencia a empresas centenarias catalanas solemos señalar a Codorniu, Freixenet, Banco Sabadell, Damm, Grupo Roca, Puig o Grupo Catalana entre otras. Sin embargo, olvidamos a muchos comercios emblemáticos de los cuales Barcelona puede presumir y enorgullecerse.

Invito al lector a que, aprovechando un paseo por Barcelona, observe las placas que figuran ante las puertas de muchos comercios en las cuales destaca la antigüedad del local. Quedará gratamente sorprendido.

Acotando el paseo a la Rambla, Plá de la Boqueria, calle Nou de la Rambla y el Raval, sin ánimo de publicidad y admitiendo, por supuesto, que no figuren todas, caben destacar: Pastelería Escrivá esquina calle Petxina de 1829; Granja Viader en la calle Xuclá de 1870; la Farmacia Carme de la calle del Carmen de 1883; Zapatería Ampurdanesa de Nou de la Rambla de 1845; Camisería Saúco del Pla de la Boqueria de 1820 o, en el barrio de Sans, Óptica Gantzer de 1899 o Ferretería Porxas también de 1899.

.

Facebook i Instagram. Per Pol Santandreu.

Els mercats tecnològics i les empreses .com tornen a estar alterats –de fet mai han deixat d’estar-ho-. Les darreres notícies sobre el repartiment de dividends d’Apple, la renovación de Google+, la propera sortida a borsa de Facebook o la compra d’aquesta darrera d'Instagram han copsat titulars de diaris d’arreu i de tots els àmbits.

D’aquest darrer tema en vull parlar en aquest escrit. Facebook ha comprat Instagram per 1.000 milions de dòlars. Instagram és una aplicación que es pot descarregar de forma gratuïta en ordinadors, tablets i smartphones, de la qual no se’n publiquen dades oficials financeres –les empreses no cotitzades d’Estats Units no n’estan obligades-. Aquesta aplicació permet compartir fotografies amb d’altres persones.

Pel fet de ser un model de negoci on la cifra de negocis ha de derivar de les insercions publicitàries i d'altra banda pel preu que se n’ha pagat, no han estat pocs els que han posat el crit al cel per considerar-la una operació desmesurada –diversos articles han comparat el preu de compra amb el valor de capitalització del legendari diari The New York Times, inferior al pagat per la tecnològica-.

Es fa molt difícil saber si aquest preu és molt alt o no –de fet en la valoració de qualsevol empresa sempre és difícil establir-ne un import-, sobretot pel fet de no disposar d’informació financera. Tanmateix, hi ha certes dades que ens poden fer reflexionar sobre el valor estratègic de l’operació:

.

Emprendedores. Publicado en Expansion el 20 por Eliseu Santandreu

De un tiempo a esta parte, en todos los medios de comunicación la figura del emprendedor ha adquirido tal relevancia, que se diría que de ellos depende la solución de todos los problemas que nos acucian. No resulta casual que en tiempos de crisis, sea cuando más se habla de emprendedores. De ello, el tiempo ha dejado constancia. La explicación radica en que la falta de trabajo por cuenta ajena, impulsa la búsqueda del propio puesto de trabajo, aunque no siempre esa necesidad coincida con el concepto de emprendedor. 

En lugar de predicar machaconamente sobre las cualidades que deben adornar a un emprendedor, que, con frecuencia son la trastienda de una amplia oferta de cursillos, seminarios, etc, donde se resaltan como modelo de emprendedores, Inditex, Mango, Mercadona, Google, etc. como si ese fuera el objetivo pretendido, sería preferible y útil establecer líneas de financiación, asesoramiento por expertos que hayan montado su propio negocio y no por teóricos que se limitan a exponer casos y experiencias ajenas.

Aunque un emprendedor puede fracasar, entre otras razones, por: a) marketing deficiente; b) ignorar clientes potenciales y a la competencia; c) desconocer los mercados en que opera; d) errar en el producto o, e) falta de planificación, está sobradamente comprobado que el fracaso más frecuente, –algunas fuentes lo cifran entre el 80%-90%- obedece a la falta de recursos financieros.

.