El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.
Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).
Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques, patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres.
.
El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna.
Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas.
En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.
.
Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.
Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.
.
En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.
El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.
Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.
.
La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.
Durante la
primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya
ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron
por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico. 
En
los actuales momentos se está dando el caso paradójico de que alguien que reciba
un préstamo de 1.000 euros a devolver al cabo de un año, tenga que devolver 990
euros, comprensivos de la devolución del préstamo más “los intereses” lo cual
implica que el tipo de interés aplicado ha sido negativo, algo insólito hace
muy poco tiempo. Obviamente, al prestamista el efecto es el contrario. |
| https://es.finance.yahoo.com/q/bc?s=EURUSD=X&t=5y&l=on&z=l&q=l&c= |
Nova publicación de la qual n'és coautor en Pol Santandreu. 
Durante la
primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya
ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron
por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico. 
El passat dilluns 6 d'octubre, va finalitzar el curs Finances per Directius impartit per Pol Santandreu al Centre Metal.lúrgic de Sabadell. En el curs hi varen assitir directius i directives d'empreses associades, aconseguint un nivell de satisfacció molt alt (3,9 sobre 4 en les enquestes de satisfacció).
El proper divendres 30 de maig, el Pol Santandreu presentarà un treball en la III Jornada de l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) que enguany es cel·lebra a la Universitat de Girona. 
