La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui

 En els darrers anys, el valor dels intangibles, almenys pel que fa referència  a la percepció que els inversionistes en tenen d’aquest, ha pujat de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys, el valor dels intangibles de les empreses de l’estat espanyol s’ha multiplicat per 10, segons un informe de Brand Finance, arribant a representar un 38% del valor dels seus actius.  

El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.

 

Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).    

 

Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques,  patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres. 

.

¿Estamos en el zoombieland empresarial? Publicado en elEconomista

El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna. 

 Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas. 

 

En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.

 

.

La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.

Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.

Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.

.

Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)

En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.

En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.

El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.

Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.

.

Convé el deute amb línies COVID-19? Publicat al diari La Vanguardia

La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.

Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.

A continuació, tractarem de donar una eina senzilla i pràctica que permeti al lector valorar de quina manera aquest increment de finançament, afecta la viabilitat del seu negoci.

El primer que s’ha de fer és calcular la Rendibilitat Econòmica (ROI) que hi havia abans de l’aturada de les vendes. Aquesta es calcula a partir de la relació entre el Benefici Abans d’Interessos i Impostos (BAII) -o aquell benefici que tenia el negoci abans de descomptar els interessos derivats del finançament- i l’Actiu - aquella inversió necessària per dur a terme el negoci-.

.

Premi ACCID a la millor Tesi Doctoral per Pol Santandreu

El passat 8 de juny, en l'acte d'inauguració del VII Congrés de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) en Pol Santandreu va rebre el Premi a la Millor Tesi Doctoral, amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El premi ha estat concedit pel jurat per la tesi "Metodologies de Valoració d'Empreses Hoteleres. Contemplant la Creació de Valor",  que analitza les relacions que hi ha entre la valoració de les cadenes hoteleres més importants del mon i diferents variables com són el RevPAR, EBITDA, Vendes, número d'establiments o Inversió, entre d'altres.

.

El passat mes de març, en Pol Santandreu va participar com a ponent en el 14º Congreso Internacional de Retail que es celebrà a Lima (Perú), amb la participació de rellevants experts del sector, que analitzaren el futur del sector. L'assistència va ser masiva, amb més de 800 participants en dues jornades amb magnífiques presentacions i un nivell de satisfaciió extraordinari. En Pol va parlar de les implicacions econòmiques i financeres dels diferents models de negoci dels retailers. Us adjuntem link a un article que ha aparegut publicat a la prestigiosa revista PerúRetail on es resumeix el contingut de la presentació.

Modelos de negocio de los retailers. Implicaciones financieras  .

Pol Santandreu al 14 Congreso Internacional de Retail 2017

Els propers 15 i 16 de març es celebrarà a la ciutat peruana de Lima el 14è Congrés Internacional de Retail, una trobada que organitzen la Asociación de Centros Comerciales y Entretenimiento de Perú (ACCEP) SEMINARIUM i que reuneix a experts d'arreu i les empreses més importants del continent. Aquest event es realitza cada any i s'ha convertit en un referent del sector retail al continent americà. Enguany en Pol Santandreu ha estat convidat per realizar una xerrada sobre les afectacions en l'estructura financera del model de negoci. Us deixem enllaç al programa del congrés i us properament penjarem la presentació.

.

Participació de Pol Santandreu a la darrera Setmana Internacional de l'USIL a Perú

El passat mes d'octubre, Pol Santandreu va participar com a professor a la Setmana Internacional organitzada per l'Escola de Postgrau de l'USIl a Lima, Perú. La Setmana s'organitza pels alumnes dels Masters, Postgraus i MBA que s'hi ofereixen i es van tractar temes d'Estratègia, Lideratge, Marketing i Finances. L'Escola de Postgrau de l'USIL és una de les més prestigioses del país i s'està erigint com una de les millors de l'Amèrica del Sud. 

.

Presentació de Pol Santandreu a la VII Jornades de Valoració de l'AECA

Els passat 9 y 10 de juny es van cel·lebrar a Vigo les VII Jornades de Valoració organitzades per la Càtedra AECA ABANCA d'Economia, Finances i Administració d'Empreses. Durant un parell de dies es van poder escoltar nombroses xerrades, entre les quals hi va haver la d'en Pol Santandreu, titulada "AMV de Valoración de Hoteles. Variables relevantes en la Creación de Valor", de la qual us adjuntem un enllaç al paper de referència.

Paper AVM for hotels https://drive.google.com/file/d/0B4dT9OF4WEYLLW43SVd0eWlVVzA/view?usp=sharing .

Pol Santandreu presenta a les VII Jornades AECA de Valoració.

Els propers dies 9 i 10 de juny, el Pol Santandreu presentarà un treball d'investigació dins la prestigiosa VII Jornada de l'AECA sobre Valoració, Finançament i Gestió de Riscos, que es celebrarà a la ciutat de Vigo.
La AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración) té com a missió desenvolupar el coneixement científic en l'ambit de l'administració i el management.
En aquesta ocasió, el treball del Pol escollit per presentar a la jornada es titula "Modelo Automático de Valoración de Hoteles. Variables Relevantes Generadoras de Valor" i examina quines són les variables correlacionades amb el valor percebut pels accionistes. Així mateix fa una proposta d'una fórmula sencilla per fer una aproximació al valor, per  utilitzar-lo com a complement a d'altres metodologies.
En aquest bloc properament hi trobareu el document publicat.
http://aeca.es/wp-content/uploads/2014/05/AVANCE-VII-Jornadas-AECA-sobre-Financiación-2.pdf .

Sin ánimo de Lucro. Eliseu Santandreu

Durante la primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico. 

En 1977, en el marco de una incipiente democracia las Cajas de Ahorro estaban bien capitalizadas, contrariamente a la mayoría de Bancos, prácticamente arruinados. La transición política española y la entrada en la UE obligó a profesionalizar las Cajas. Debido a la reestructuración del Estado en 17 Autonomías se inició un proceso de reformas y liberalización de las Cajas, para otorgarles las mismas prerrogativas que los Bancos. Cada autonomía ansiaba disponer de fuentes propias de financiación para sus proyectos y vieron una gran oportunidad en que las Cajas pasaran a estar bajo su jurisdicción. 

.

¿Por qué Intereses negativos?. Eliseu Santandreu

En los actuales momentos se está dando el caso paradójico de que alguien que reciba un préstamo de 1.000 euros a devolver al cabo de un año, tenga que devolver 990 euros, comprensivos de la devolución del préstamo más “los intereses” lo cual implica que el tipo de interés aplicado ha sido negativo, algo insólito hace muy poco tiempo. Obviamente, al prestamista el efecto es el contrario.

Mientras el BCE (Banco Central Europeo) aplica en los depósitos remunerados se aplican al tipo negativo del -0,2%; el bono alemán a 7 años cotiza al -0,019%; Bélgica paga un 0,003% y Holanda cobra un 0,005% por los préstamos a cinco años; el bono suizo a 5 años tiene un interés del -0,393%, el Tesoro Público español ha emitido recientemente 4.646 millones de euros en letras a seis y doce meses al tipo de -0,005%, cuando por esos mismos activos pagaba el 5% en el año 2012. Esos datos ponen de manifiesto que todos los países están aplicando la misma política monetaria ¿Qué lectura puede justificar ese fenómeno?

La explicación es que la fijación de un tipo de interés a una operación o activo está en función de la rentabilidad deseada por el emisor o prestamista mas la seguridad de recuperar el préstamo. Otro efecto implicado en la decisión hace referencia al IPC (Índice de precios al consumo) Siguiendo el primer ejemplo expuesto y, suponiendo un IPC negativo del 2%, el poder adquisitivo de los 990 euros recuperados por el prestamista, al vencimiento, le habrá supuesto una rentabilidad real del 1%.

.

Efectos de la devaluación del Euro. Eliseu Santandreu

https://es.finance.yahoo.com/q/bc?s=EURUSD=X&t=5y&l=on&z=l&q=l&c=

El euro comenzó a cotizar el 4 de enero de 1999 a un cambio de 1,1782 dólares alcanzando el mínimo histórico el 26 de octubre de 2000, de 0,8225 dólares. En el 2003 la relación pasó a 1,04 dólares y desde entonces no paró de distanciarse, llegando a un máximo histórico de 1,60 dólares en abril del 2008. Actualmente, (18.3.2015) el cambio es de 1,0662 euros y, según la mayoría de expertos, en el presente año 2015 se alcanzará la paridad, para caer a los 0,80 dólares en 2017.

¿Por qué está cayendo el Euro y lo seguirá haciendo a corto plazo? La razón principal obedece a que el Banco Central Europeo ha comenzado a inyectar al sistema 60.000 millones de euros al mes, hasta llegar a los 1,14 billones durante los próximos dos años, a un interés inédito en Europa del 0,05% con el objetivo de estimular la inversión y el ahorro, aunque el objetivo de que el IPC (índice de precios al consumo)  no supere el 2% anual.

La devaluación del euro producen varios efectos a la economía los países de la eurozona y a sus empresas. Sin excepción de otros, se exponen algunas de ellas:

a)     El pago por la compra del crudo se realiza en dólares. Con un euro fuerte, la economía de los países de la eurozona hasta la fecha. Ahora, aunque pasará a ser un aspecto perjudicial, queda sobradamente compensado por la caída en los precios del crudo.

.

Manual de Análisis de Empresas Cotizadas. Nou llibre de Pol Santandreu

Nova publicación de la qual n'és coautor en Pol Santandreu. 

Publicada per l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) i el Consejo General de Economistas, aquesta obra constitueix un instrument de gran utilitat per augmentar el coneixement i facilitar l'actuació eficaç dels professionals en aquesta matèria.

L'anàlisi de l'estat de les empreses, els seus comptes, ràtios, auditories i l'entorn en el qual actuen és una activitat desenvolupada de forma majoritària pels economistes.

D'altra banda, en aquest manual s'empren diferents eines d'anàlisis en funció de la conjuntura econòmica, el sector d'activitat, els comptes anuals…, la qual cosa permet tenir una visió global per poder dur a terme la valoració d'una empresa o de qualsevol projecte d'inversió. 

Això fa que aquesta obra tingui un marcat caràcter didàctic, podent ser utilitzat tant per professionals en exercici com per estudiants de l'àmbit financer. A més, els casos pràctics que s'inclouen resulten de gran ajuda a l'hora d'encarar una anàlisi completa de l'entitat objecte d'estudi, i, d'altra banda, la bibliografia ressenyada permet ampliar els coneixements a les diferents àrees.

.

¿Cuándo fluirá el crédito? Per Eliseu Santandreu

Para que se produzca el deseado crecimiento económico, la mayoría de expertos económicos coinciden en que deben fluir los créditos bancarios a particulares y empresas, a fin de financiar el consumo y las necesidades en circulante e inversiones para las empresas.    

Sin embargo, existen una multitud de factores que, por diversas circunstancias  actúan de cortapisas para el logro de ese objetivo. Para mayor compresión se comentan algunos condicionantes, desde el punto de vista de los principales agentes implicados.

BCE (Banco Central Europeo)   Las anteriores medidas del BCE que hasta la fecha había inyectado  a los bancos para que éstos los destinaran a la concesión de créditos no consiguieron el objetivo deseado ¿Por qué? Porque los bancos prefirieron depositar el dinero recibido,  en el mismo BCE como si de ahorradores se tratara, obteniendo así una rentabilidad superior a su coste, sin asumir ningún riesgo. En otros casos esos recursos fueron destinados a la adquisición de activos con el mismo fin. Ahora, el BCE ha anunciado que a partir del próximo mes de marzo inyectará 60.000 millones de euros mensuales hasta los 1,14 billones de euros durante casi dos años al tipo de interés inédito en Europa del 0,05%. Para evitar que se repitan las malas prácticas anteriores,  esa enorme inyección de dinero se realizará mediante compras combinadas de deuda pública y privada.

.

Sin ánimo de lucro. Per Eliseu Santandreu

Durante la primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico.                

En 1977, en el marco de una incipiente democracia las Cajas de Ahorro estaban bien capitalizadas, contrariamente a la mayoría de Bancos, prácticamente arruinados. La transición política española y la entrada en la UE obligó a profesionalizar las Cajas. Debido a la reestructuración del Estado en 17 Autonomías se inició un proceso de reformas y liberalización de las Cajas, para otorgarles las mismas prerrogativas que los Bancos. Cada autonomía ansiaba disponer de fuentes propias de financiación para sus proyectos y vieron una gran oportunidad en que las Cajas pasaran a estar bajo su jurisdicción.    

Al tratarse de sociedades anónimas, en los bancos son los accionistas quienes adoptan, a través de sus órganos las decisiones más importantes, al tratarse de su propio dinero. Al carecer de accionistas, en las Cajas, las decisiones más importantes las toman los consejeros al frente de los órganos que las regulaban. Esos puestos de consejeros se asignaron mediante el establecimiento de unas cuotas de representación a diversos colectivos como partidos políticos, agrupaciones empresariales y sindicatos.      

.

Clausura del curs Finances per Directius al Centre Metal.lúrgic

El passat dilluns 6 d'octubre, va finalitzar el curs Finances per Directius impartit per Pol Santandreu al Centre Metal.lúrgic de Sabadell. En el curs hi varen assitir directius i directives d'empreses associades, aconseguint un nivell de satisfacció molt alt (3,9 sobre 4 en les enquestes de satisfacció).
Moltes gràcies a tots/es els assistents.

.

El proper divendres 30 de maig, el Pol Santandreu presentarà un treball en la III Jornada de l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) que enguany es cel·lebra a la Universitat de Girona. 

El treball el presentarà a la sessió de Valoració d'Empreses i és una aproximació a la cerca d'un Model Automàtic (AVM) de Valoració per les cadenes hoteleres. Els treballs presentats seran considerats per publicar-los a les prestigioses revistes Intangible Capital i Revista de Comptabilitat i Direcció, ambdues indexades. 

Properament penjarem al bloc la presentació i el document.

http://www.accid.org/jornada/CATALA/programa.html

.

WhatsApp: Massa car? de Pol Santandreu a Expansión el 25-2

Des de l’anunci dimarts passat de la compra de l’empresa WhatsApp per part de Facebook per un import de 16.000 milions de dolars –pagaments a directius apart-,  han estat moltes les opinions de tertulians, experts i no experts, que s’han deixat sentir en els mitjans de comunicació.

La majoria de comentaris van en la línia que el pagament efectuat és molt elevat i que la valoració feta de la companyia adquirida és desmesurada. Un parell d’opinions anaven en la línia que no obeeix a un valor d’avui, sino basat en possibilitats futures, com si es tractés d’una pràctica especulativa valorar empreses en funció de les possibilitats de generació de valor futur –quan això és el més habitual i el més lògic en la majoria dels casos-.

Sense que les meves opinions tinguin més validesa que les altres, a continuació comento alguns aspectes de l’operació que s’haurien de tenir en compte alhora d’avaluar l’operació:

.