La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.

Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.

Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.

.

Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)

En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.

En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.

El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.

Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.

.

Convé el deute amb línies COVID-19? Publicat al diari La Vanguardia

La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.

Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.

A continuació, tractarem de donar una eina senzilla i pràctica que permeti al lector valorar de quina manera aquest increment de finançament, afecta la viabilitat del seu negoci.

El primer que s’ha de fer és calcular la Rendibilitat Econòmica (ROI) que hi havia abans de l’aturada de les vendes. Aquesta es calcula a partir de la relació entre el Benefici Abans d’Interessos i Impostos (BAII) -o aquell benefici que tenia el negoci abans de descomptar els interessos derivats del finançament- i l’Actiu - aquella inversió necessària per dur a terme el negoci-.

.