tag:blogger.com,1999:blog-29838170893386547052024-03-07T04:34:05.044+01:00Strategy workshopLes nostres opinions, articles, classesSANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.comBlogger199125tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-90174754227332724722022-10-27T17:48:00.002+02:002022-10-27T17:48:10.523+02:00La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj_GUMZ03AaeW3DVXKeonscxiZM7QuIliBsuo2UvlFYU5wrOYwP-6bbTZYgRu1qEkSzSyeL_bGrbzMpjZkC_q1b5ls33wn2jg2kkZyvWmV6BZ1jAa8w9YsVWEwWvxUNnOzEtgWsV3uxQwkz3Ry_qsg9e1YREV40jAoZ68oMVLjIVj-6cTff4ZJ2M-BkA/s4032/IMG_9468%20co%CC%80pia.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj_GUMZ03AaeW3DVXKeonscxiZM7QuIliBsuo2UvlFYU5wrOYwP-6bbTZYgRu1qEkSzSyeL_bGrbzMpjZkC_q1b5ls33wn2jg2kkZyvWmV6BZ1jAa8w9YsVWEwWvxUNnOzEtgWsV3uxQwkz3Ry_qsg9e1YREV40jAoZ68oMVLjIVj-6cTff4ZJ2M-BkA/s320/IMG_9468%20co%CC%80pia.jpg" width="240" /></a></div><span style="font-family: arial;"> <span face="Calibri, sans-serif" style="text-align: justify;">En els darrers anys, el valor dels intangibles, almenys pel que fa referència</span><span face="Calibri, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span><span face="Calibri, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span><span face="Calibri, sans-serif" style="text-align: justify;">a la percepció que els inversionistes en tenen d’aquest, ha pujat de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys, el valor dels intangibles de les empreses de l’estat espanyol s’ha multiplicat per 10, segons un informe de Brand Finance, arribant a representar un 38% del valor dels seus actius.</span><span face="Calibri, sans-serif" style="text-align: justify;"> </span></span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; text-align: justify;"> </span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques, patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span></span></span></p><a name='more'></a><span lang="CA"> </span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest càlcul sobre el valor de capitalització d’Apple l’any 2021 donava un valor del 97% d’actius intangibles sobre el total d’inversions de la companyia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Evidentment, en empreses i projectes que no cotitzen, aquest valor dels intangibles és més difícil de calcular, però és clar que són aquesta tipologia d’inversions les que permeten consolidar avantatges competitius a les empreses, tenir clients i vendre amb uns marges satisfactoris i crear valor al projecte.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Fent un senzill símil, un guitarrista professional es diferencia d’un aficionat pel seu <i>know-how</i>, expertesa, creativitat o talent -aquest seria el valor intangible- encara que la guitarra que toquen ambdós sigui la mateixa -aquesta seria el valor tangible-. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Així mateix, cal tenir en compte que aquestes inversions que es creen al llarg de la vida d’una empresa, condicionen la rendibilitat d’un projecte i s’han de considerar en el càlcul d’aquesta. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Suposem que una empresa presenta un ROI (Rendibilitat sobre els seus actius, com aquella relació entre el benefici d’explotació y els actius) d’un 10%. En principi, aquesta es podria considerar suficient, sempre i quan aquest 10% satisfés el cost exigit pels finançadors del projecte (suposem que si). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, aquest càlcul, es sol fer sobre els valors comptables de l’actiu, aquells que apareixen en el balanç de la societat. Si, per exemple, considerem que el valor dels intangibles representés el 50% del valor del valor d’aquest actiu -recordar que en el cas d’Apple està al voltant del 97%- , aquesta rendibilitat en termes reals cauria a la meitat i potser condicionaria la viabilitat del mateix.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Cal que els directius facin aquestes consideracions alhora de valorar la rendibilitat dels projectes. De no fer-se així, els resultats obtinguts no reflectiran la realitat dels mateixos ni la competitivitat de les empreses.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Pol Santandreu<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Professor i consultor<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p><br /><p></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-14035977028859012962022-10-27T17:42:00.004+02:002022-10-27T17:51:14.338+02:00La mona també puja de preu. Per Pol Santandreu<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyUTmyCCLA2ejavU_tn681u1rxkBYkPT81yDv_67i3OLhrBasciuVLlSyth6oqM_kw01oa_rWWVUKS0gtKIbijFL3ZMXB1sfc-HXE7PqHSKRcyX-BL9_jIGYlVXBdDAf4QX1wWRaMvsTJ2ksYRDX7sMq52EK5kemBqn9QditWM0Flzkwd5wAYH9xIcxw/s185/Unknown.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="123" data-original-width="185" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyUTmyCCLA2ejavU_tn681u1rxkBYkPT81yDv_67i3OLhrBasciuVLlSyth6oqM_kw01oa_rWWVUKS0gtKIbijFL3ZMXB1sfc-HXE7PqHSKRcyX-BL9_jIGYlVXBdDAf4QX1wWRaMvsTJ2ksYRDX7sMq52EK5kemBqn9QditWM0Flzkwd5wAYH9xIcxw/s1600/Unknown.jpeg" width="185" /></a></div>Amb l’arribada de les festes de pasqua, no podem deixar de parlar de la tradicional Mona, que generava un consum de 700.000 unitats l’any 2019, abans de la pandèmia, i que, per raons òbvies en va fer reduir el consum i que s’espera que enguany torni amb força.<br /><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Les pujades de preus derivades de les dificultats en les activitats relacionades amb el transport primer, sumades a les generades per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències, tant en els preus de combustibles com el gas y la seva influència en el preu de l’electricitat, encariments de productes com els cereals i d’altres alimentaris, ha fet pujar l’IPC (índex de preus al consum) un 7,6% el mes de febrer i un estimat pel març del 9,8% segons l’INE, fan presumir que també repercutirà en el preu de les mones. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Tant si tenim pensat fer-la a casa, com si la volem comprar en un forn o pastisseria, enguany n’haurem de pagar més a conseqüència d’aquest increment de preus.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"><span></span></span></p><a name='more'></a> <p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Dels ingredients bàsics que porta una mona de xocolata, el sucre ha pujat el darrer any -dades del mes de febrer, que són les darreres publicades per l’INE- un 1,40%, però els ous ho han fet un 6,60%, la xocolata un 2,60% la farina un 11,70%, la mantega un 6,30% i l’oli de girasol un espectacular 32,20%. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Així mateix, el cost per kilowatt d’electricitat, necessària per poder enfornar el tradicional pastís, ho ha fet en un 80,5% en comparació a l’any passat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Fent un càlcul a partir d’una recepta qualsevol per elaborar una mona, a partir de l’increment de cost dels ingredients que porta, el temps de fornejat, per a quatre persones, aquesta ens costarà, pel cap baix, un 10,70% mes que l’any passat. Si a més la comprem a una pastisseria, aquesta haurà de facilitar-nos una caixa de cartró, material que està patint escassetat en el subministrament i que està experimentant fins un 30% d’augments de preus. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Si només fos la mona, aquesta reflexió no tindria més interès, però de ben segur està essent un reflex del que succeeix en les llars catalanes pel que fa al consum de les primeres necessitats, sobretot les alimentàries i les energètiques bàsiques. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Pol Santandreu Gràcia<o:p></o:p></span></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-5993245613464030982022-10-27T17:29:00.004+02:002022-10-27T17:38:44.591+02:00Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"> </span><span face=""Avenir Light", sans-serif" style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTEJ7OW1S8B0-IYysEsP15sUOwW8mPnPzJL0WhyBEJvBrsU9K_t5FoKMawnjPIsow_Fb4ds-eMt8o74LsM1Jn5t0JYIj3ukd3msn8HefqQS9HVEBmSBuyI_5pcO8BlKjFvXfGSrdwGJurCQgPapkvzak4kG0idMmKtFAMGwvoNgwCMnzhJbk66iKVFIw/s4032/IMG_9468%20co%CC%80pia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTEJ7OW1S8B0-IYysEsP15sUOwW8mPnPzJL0WhyBEJvBrsU9K_t5FoKMawnjPIsow_Fb4ds-eMt8o74LsM1Jn5t0JYIj3ukd3msn8HefqQS9HVEBmSBuyI_5pcO8BlKjFvXfGSrdwGJurCQgPapkvzak4kG0idMmKtFAMGwvoNgwCMnzhJbk66iKVFIw/s320/IMG_9468%20co%CC%80pia.jpg" width="240" /></a></div></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.</span><span style="font-family: Avenir Light, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"><span></span></span></p><a name='more'></a><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">En quan al finançament, els emprenedors es basen en rondes de capitalització per cercar entrades de capital de nous socis que permetin realitzar les inversions i sufragar les pèrdues produïdes mentre la quantitat d’ingressos necessaris no arriben. D’altra banda, les organitzacions més tradicionals es centren més en el deute per portar a terme els plans.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">La valoració del negoci es percep de maneres ben diferents. Mentre que les empreses amb trajectòria basen la valoració en els cash flows generats, ja sigui en forma de previsions futures o en múltiples basats en els resultats obtinguts, els nous projectes valoren sense criteris clars, en funció de valoracions que anteriorment s’han fet de negocis que començaven o de criteris explicats per suposats experts.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Tanmateix i fruit d’aquestes particularitats, les consultories i l’oferta formativa, s’han anat especialitzant i segmentant segons el tipus d’empresa. I aquesta especialització, al meu parer, aporta aspectes positius però també d’altres que no ho son tant, i sobretot vull incidir en aquests darrers.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Els emprenedors han potenciar la innovació i la millora del producte, però no han d’oblidar la venda. Vendre els facilitarà la cerca de finançament i els millorarà la valoració de la companyia. Moltes vegades s’allarga massa el procés de millora i no es veu mai el moment de sortir al mercat. L’endemà de completar una ronda de finançament, ja es pensa en la propera, no en el mercat. Sovint, això provoca que el projecte es quedi a mitges, és a dir, s’acabin els recursos i la confiança dels inversors i tot es quedi en un no res.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Així mateix, les empreses tradicionals haurien d’aprendre de la filosofia emprenedora en aspectes com la capacitat d’acceptar nous socis si això els permet accelerar el seu creixement o presència en mercats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Potser seria convenient que hi hagués una transferència de coneixement entre ambdós tipus d’organitzacions, més enllà de sempre tractar-les diferent, per tal que unes aprenguin de les altres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA">Pol Santandreu. Publicat a L'Econòmic -ElPuntAvui<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" lang="CA"> <o:p></o:p></span></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-45196639011427720412021-05-19T18:57:00.009+02:002021-05-19T19:03:14.180+02:00¿Estamos en el zoombieland empresarial? Publicado en elEconomista <p style="text-align: left;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgldb0ur5RgUtd92dgx0__XCcoAqtuxpU9-Ry4XoIxKto7yoRpM26UXcY75U3VxsYugSwk4hA3r6TpQrR1ZcvPQbSkCfHISG3ZstygtIG3FHJtrQMOmQ5oJCl67H1bWzFkWdcFTPyr17XeY/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="420" data-original-width="770" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgldb0ur5RgUtd92dgx0__XCcoAqtuxpU9-Ry4XoIxKto7yoRpM26UXcY75U3VxsYugSwk4hA3r6TpQrR1ZcvPQbSkCfHISG3ZstygtIG3FHJtrQMOmQ5oJCl67H1bWzFkWdcFTPyr17XeY/" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Avenir Light", sans-serif" style="text-align: justify;">El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna.</span><span face=""Avenir Light", sans-serif" style="text-align: justify;"> </span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas. </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <span></span></span></p><a name='more'></a><p></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Según el propio informe emitido por el Banco de España referente a la situación de las empresas en el estado español en el ejercicio 2019, es decir, justo antes de detectarse la pandemia por el COVID19, el 25% de las empresas presentaban una Rentabilidad Económica negativa, es decir, todas esas empresas eran, por definición, empresas zombis ya que, evidentemente, con un valor negativo de su rendimiento, no se puede cubrir ningún coste financiero, por bajo que éste sea. Este 25% aumenta si consideramos e incluimos en este cómputo aquellas empresas con una rentabilidad por debajo del 2,2%, que correspondía al coste medio de los recursos financieros aportado por entidades financieras. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Si bien es verdad que se deberían obviar las empresas de nueva creación, las cuales no generan rentabilidades positivas hasta transcurrido un tiempo, éstas no representan más del 3% del total de empresas totales censadas, por lo cual la cantidad de empresas zombis se situaría, antes de la pandemia en mucho más del 8%. En otras palabras, el punto de partida no es muy esperanzador. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Estas empresas, han ido sobreviviendo, gracias a ir pagando el coste de las deudas con más endeudamiento y por la renuncia a retribuir el capital aportado por los partícipes y promotores de estos negocios, a la espera de tiempos mejores, de la misma forma que un zombi cinematográfico aguarda algún sortilegio que le retorne a la vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La caída de las ventas en una gran mayoría de las empresas durante el 2020 derivadas de la inactividad por las restricciones por el COVID19, ha generado pérdidas en muchas de ellas, a las que no ha bastado la recurrencia a la aplicación de ERTEs y han tenido que cerrar o bien han taponado esta sangría producida por las pérdidas con ayudas, sobretodo en forma de créditos y préstamos baratos, como por ejemplo las líneas ICO. Sin embargo, aunque el coste sea barato, si las empresas generan resultados operativos negativos, ya no solo no podrán devolver el importe del principal de los mismos, sino que ni tan siquiera podrán hacer frente al coste de los intereses, lo que las convertirá en empresas zombi, incrementando el número de las que ya lo eran en el ejercicio precedente. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La pregunta que debemos hacernos es si estas nuevas zombis van a dejar de serlo o van a morir definitivamente. Por ello son esenciales -sobretodo para las más pequeñas, más debilitadas y con mayor dificultad para obtener recursos financieros- ayudas para que sean zombis temporales y puedan volver al mundo de los vivos cuando la bajada de las restricciones y el supuesto aumento de la demanda les permita recuperar su actividad y volver a rentabilidades superiores al coste financiero. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Del coste de los accionistas, ya hablaremos en otra ocasión, pero de momento tendrán que seguir financiando sus proyectos sin recibir compensación alguna y destinar los primeros recursos positivos que obtengan, al pago de los intereses y devolver las deudas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span face=""Avenir Light", sans-serif"><span style="font-family: arial;">Probablemente, dentro de algunos meses, algún informe indicará que las empresas vulnerables han disminuido. La correcta lectura de esos datos futuros será si esta bajada se produce a consecuencia de la muerte de muchas de las actuales zombis o bien, y esto sería lo deseable, porque se recuperan y vuelven a la vida. </span><span face="Calibri, sans-serif"><o:p></o:p></span></span></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-66083147112949445732021-01-29T16:17:00.003+01:002021-01-29T16:23:43.436+01:00Amaz-ona. ¿Cómo será el futuro del food retail? Publicado en Ecommerce News <blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p><span color="rgba(0, 0, 0, 0.7)" face="Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-size: 17.000059127807617px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisbVfODn37G3df0ne3OTjW4PFtZJEW-ZjGfHyTYrnonvWDfaa0VrREa98B4Mw6EsuHm5Phqb3AEvIn5Sm4yVqUQSIfa0I01HWxR0UqdDUBUcWdrnLHOuZitMfZlJZNGmW9huj6wUUc85YD/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisbVfODn37G3df0ne3OTjW4PFtZJEW-ZjGfHyTYrnonvWDfaa0VrREa98B4Mw6EsuHm5Phqb3AEvIn5Sm4yVqUQSIfa0I01HWxR0UqdDUBUcWdrnLHOuZitMfZlJZNGmW9huj6wUUc85YD/" width="180" /></a>María disfruta con el vino y el queso. Los adquiere aquí y allá. Aquí es en súpers de barrio y allá es en un súper virtual con mucha gama, llamado Amazon. Como ella, millones de personas, clientes comercialmente promiscuos, construyen su cesta de la compra semanal en tiendas físicas y on-line. ¿Puede un supermercado tradicional competir con un retailer como Amazon? ¿Quién ganará la batalla? ¿Qué determina que un gran distribuidor tenga o no futuro compitiendo con un e-retailer? De hecho, ¿tienen futuro los supermercados con presencia física respecto a los electrónicos? Si es así, ¿cómo competirán?</div></span></div></div></span></div><p></p></blockquote><p><span></span></p><a name='more'></a> <p></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Analizando los informes económico-financieros de los últimos ejercicios en un estudio evolutivo tomando como referencia dos momentos en el tiempo (2016 y 2019) de Carrefour, Corte Inglés, Mercadona, Eroski y Dia (diferentes propuestas de valor retail) junto con el de Amazon (con una oferta muy distinta que comienza a competir en alimentación) hemos concluido que ni unos ni otro. El futuro del food retail se llamará Amaz-ona, un híbrido entre Amazon y Mercadona. ¿Por qué? Porque esto va de propuestas claras y sumar canales, no de quitarlos.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Somos conscientes de que las firmas analizadas tienen gamas de producto muy distintas –algunas de ellas son muy intensivas en la oferta de alimentación (Día), mientras otras son mucho más generalistas (Corte Inglés o Amazon)-. Sabiendo que este hecho las hace en algunos aspectos poco comparables, sin embargo, nos ha parecido interesante porque el trabajo realizado nos permite identificar quién hace bien qué. Desde ese conocimiento, ver cómo competir es más sencillo.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Hemos tenido presente también, que la presencia geográfica de Amazon y su tamaño lo hacen otro tipo de animal respecto a empresas que solo tienen presencia en España y por tanto presentan facturaciones mucho menores, pero, una vez relativizados los números, ayuda a tomar decisiones directivas para elegir de qué forma se quiere competir.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Partiendo de información publicada por las compañías, estructuramos nuestro análisis en dos bloques:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Análisis 1</span>: Jugadores off-line con algo de actividad on-line: Por un lado, tratamos de entender cómo compiten las enseñas “tradicionales” entre ellas detectando los inductores de valor de cada compañía “off-line”.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Análisis 2</span>: Los integrantes del punto previo versus Amazon: Por el otro, las hemos comparado con Amazon, sabiendo que esta empresa publica la información de sus cuentas de manera muy distinta a como lo hacen las tradicionales, con lo cual, algunos de los factores de creación de valor detectados en el off-line no se han podido determinar.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Para el análisis, utilizamos un esquema en el que aparecen cuatro variables clave del modelo retail:</p><ul style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Margen</span></li><li style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Eficiencia operativa</span></li><li style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Eficiencia de la estructura</span></li><li style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Modelo de tienda</span></li></ul><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Como es de suponer, la combinación de las cuatro condiciona la salud del negocio. La conclusión más interesante del trabajo es que el supermercado físico tiene mucho futuro, pero el súper del futuro será distinto. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Probablemente se llamará Amaz-ona o Merca-zon</span>, porque será una mezcla de dos modelos, el off y on. Veamos por qué.</p><h3 style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 1.953em; font-weight: 500; line-height: 1.3; margin-bottom: 0.75em; margin-top: 1.5em;">Análisis 1: Jugadores off-line con algo de actividad on-line:</h3><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Margen y gama de producto</span>: Hemos detectado que los que compiten en costes (y no en precios, que es una consecuencia de lo anterior), con una visión muy clara del rol que debe jugar la marca blanca, tienen menos margen bruto (en 2014 Carrefour y Eroski tenían, aproximadamente, el triple de referencias que Mercadona o Dia)</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Así son las cosas</span>: Mientras Eroski conseguía un margen bruto cercano al 29% en 2016, Dia no llegaba al 23%. A pesar de este margen bruto inferior, la rentabilidad de los activos de los negocios que compiten en costes, era mayor.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Por otro lado, el peso de la marca blanca en Mercadona o en DIA representaba más del 50% del valor, según datos Kantar mientras que, para Carrefour, Eroski o El Corte Inglés representaba menos de un 25% de la cesta de la compra de un cliente.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">El ROI (Return on Investment) de Mercadona fue en 2016 del 9,51%, mientras que Carrefour, que cuenta con una gama más amplia y profunda de producto, obtuvo un 3,98%, menos de la mitad de rentabilidad.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Por el momento, la concusión es la siguiente: La marca blanca daba menos margen bruto pero más rentabilidad.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Eficiencia operativa</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">La eficiencia operativa la calculamos a partir de combinar dos factores:</p><ul style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;">a) el rendimiento de la plantilla -que a su vez se extrae del coste por empleado y las ventas que genera cada uno de ellos-,</li><li style="box-sizing: border-box;">b) la eficiencia del establecimiento, como combinación entre el coste de cada establecimiento y el número de empleados que se dispone en cada uno de ellos.</li></ul><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">La enseña con una eficiencia operativa mejor era el Corte Inglés, aunque dicho dato estaría atenuado por la baja valoración de sus edificios, comprados hace muchos años y con valores no actualizados.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Mercadona fue la enseña que presentaba una mejor eficiencia operativa real. Siendo una de las que mejor pagaba a sus colaboradores, conseguía una venta por empleado muy alta. Además, tenía una relación entre el coste de cada tienda y el número de personas que trabajaba en cada una de ellas, que le favorecía el aprovechamiento del establecimiento y aumentaba la rentabilidad de la marca. Dia, la que pagaba los salarios más bajos a sus empleados, fue la que conseguía un peor resultado de esta variable.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Eficiencia de la estructura</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">La definimos como la relación entre el beneficio de explotación y el margen bruto. Cuanta menos estructura y mayor margen bruto, mejor el resultado. Las marcas que vendían más marca blanca, mejores resultados presentaban. Dia y Mercadona duplicaban a Eroski en este apartado.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Modelo comercial</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Cuanto más recursos se incorporan a la tienda y menores en activos como existencias mejor. Dia era la empresa que mejor gestionaba sus inversiones en el establecimiento, lo que le hacía recuperar posiciones en la rentabilidad, pese a perder en otros apartados.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Conclusión</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Los modelos operativos de las firmas que más marca blanca vendían eran los que obtenían una mayor rentabilidad en 2016. Pero no la obtenían por los mismos medios. Mercadona, la que tenía una mayor rentabilidad, la basaba en la eficiencia operativa, sustentada sobretodo en mayores ventas por empleado y un óptimo tamaño de tienda y personas asignadas en cada establecimiento. Por otro lado, Día aumentaba su valor, por un equilibrio entre un coste por empleado bajo pero un alto volumen de ventas por empleado y por su baja inversión en relación a los recursos empleados en cada tienda, basados en parte por la rotación alta de su stock, pero también a su contenida inversión en activos no corrientes. Con ello eran capaces de compensar su menor margen bruto obteniendo mayor rentabilidad. Dicho de otro modo: El margen bruto no era el inductor de rentabilidad más importante, sino que lo eran, en mayor medida, la gestión de la gama y la eficiencia operativa.</p><h3 style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 1.953em; font-weight: 500; line-height: 1.3; margin-bottom: 0.75em; margin-top: 1.5em;">Análisis 2: Jugadores off-line vs Amazon:</h3><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Si a este análisis le sumamos Amazon, ¿qué podíamos aprender?</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Margen y gama</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Amazon consiguió, en el ejercicio 2016, un margen bruto global de su amplia gama de productos del 35%, mientras que las cadenas españolas analizadas consiguen, en valor promedio, un 26%. Un margen bruto un 34% más elevado.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Teniendo en cuenta que, además, Amazon imputaba los costes de distribución dentro del coste de los productos vendidos, la diferencia de márgenes brutos resultaba, si cabe, más elevado.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Eficiencia operativa</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Desde la perspectiva de eficiencia de los empleados y de los establecimientos, Amazon conseguía una cifra de venta por empleado de más de 450.000 euros, frente a los 203.000 de los negocios offline. No hace falta comentario.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Conclusión</span>:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Amazon obtenía en el 2016 mayor margen bruto y mejor eficiencia de los empleados y por supuesto de la tienda (o no tienda, aunque esta comenzando a tener presencia off-line). Por lo tanto, competía en una posición inmejorable tanto contra los modelos de negocio basados en coste como los basados en oferta de amplitud de gama.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">¿Todo es positivo entonces para Amazon? ¿Ganaría sin duda la batalla? No, también tiene desventajas:</p><ul style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;">No tiene vendedores</li><li style="box-sizing: border-box;">No puedes ver el producto</li><li style="box-sizing: border-box;">No te puedes llevar el producto en el momento.</li></ul><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Jeff Bezos tenía muy claros estos problemas y ha luchado con tres vacunas, tres antídotos comerciales que le han permitido desarrollar el negocio de 6.500 millones de dólares en el 2004 a 280.522 quince años después:</p><ul style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;">Ratings and reviews</li><li style="box-sizing: border-box;">Fotos e información actualizada</li><li style="box-sizing: border-box;">Todo tipo de entregas y desarrollo de nuevas tiendas así como adquisición de punto de venta físico (Whole Foods, 460 tiendas principalmente en USA).</li></ul><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Con la compra de esta empresa en el 2017 parecía constatarse la máxima de que uno de los mayores jugadores de comercio electrónico veía claro que más canales son más ventas. Whole Foods en Estados Unidos le permitía estar como máximo a unos 30 minutos de toda la población de ese país. Es decir, Amazon se obligaba a los canales que quería el cliente y no obligaba a los clientes a sus canales. Probablemente, la visión de Amazon no era ser un nuevo Carrefour con muchos supermercados “tradicionales” sino que quería combinar lo mejor de los dos mundos.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Y esto nos llevaba a la idea de que Amazon debía invertir mucho más para ser off-line de lo que costaría a un Carrefour ser on-line.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Si analizamos los datos más recientes (con información publicada tres años más tarde al primer análisis efectuado), se pueden extraer las siguientes conclusiones:</p><ol style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;">Por lo que se refiere a los negocios basados más en el offline, los datos de las cadenas no han cambiado de manera sustancial. Mercadona sigue siendo la enseña más rentable, con los datos de 2019 y las demás marcas no variaron su ROI en más de 2 puntos, excepto Día, que pasó a tener resultados negativos en 2018 derivados de su pérdida de ventas y la profunda reestructuración emprendida.</li><li style="box-sizing: border-box;">Amazon aumentó su rentabilidad (ROI), pasando de un 2,52% en el año 2017 a un 6,46% en el ejercicio 2019. Los datos presentados hasta el tercer trimestre de 2020, anticipan un posible incremento respecto del 2019 que podría aumentar hasta un 20% más.</li></ol><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Por tanto, las conclusiones extraídas en el primer análisis siguen de rabiosa actualidad y podemos ratificar las conclusiones a las que llegamos entonces, y que podemos resumir en:</p><ul style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em; padding: 0px 0px 0px 1.8em;"><li style="box-sizing: border-box;">Esto va de sumar canales y no de quitar canales. Esto va de obligarse a los canales que quieren los clientes y no de obligar a los clientes a los canales que tenemos ne las empresas. Ganará quien sepa encontrar el mejor equilibrio.</li><li style="box-sizing: border-box;">Hoy en día, las tiendas tienen un potente refuerzo con el mundo on-line.</li><li style="box-sizing: border-box;">En un futuro no muy lejano, quizás sea al revés. Las tiendas serán un refuerzo de lo que compremos en el on-line.</li><li style="box-sizing: border-box;">Hasta entonces el modelo será Merca-zon, un híbrido entre empresas como Mercadona (modelo muy definido, con marca propia muy potente, capilaridad elevada y eficiencia operativa) y Amazon (con una capacidad on-line incuestionable por disponer de vacunas).</li></ul><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">En otras palabras, Amazon tiene mucho camino que recorrer para ser una oferta atractiva para los consumidores de forma masiva (recordemos que en la actualidad la penetración de compra de productos de consumo por internet ha aumentado de forma importante en estos últimos meses pero sigue siendo una fracción del total). Por su parte, las empresas del “mundo físico” también tienen un reto: Saber sumar canales de contacto con sus clientes con modelos de servicio avanzado.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Quién sabe si Amazon comprará algún operador con fuerte presencia en Europa y que no esté caro, como por ejemplo Carrefour, con una notoria bajada de cotización en los últimos años. ¿Veremos un Ama-four en breve? El hombre propone. Bezos dispone.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;">Pablo Foncillas y Pol Santandreu</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.7); color: rgba(0, 0, 0, 0.7); font-family: Rubik, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 17.000059127807617px; margin: 0px 0px 1.6em;"><br /></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-13391024452691088172020-11-09T11:25:00.004+01:002021-01-29T16:22:29.185+01:00La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqpRb_X-RzScZJED2t9fvYztoaRtYRZofIg6cCSEPzfQlYIvqgfN7lRkc_xB_Z5emNrUTWXnlT3kadrNpvxOI502OStIZxad0XzYzxGg1gNQQOll6uI1jvhf_c02VagUXbjmPtFYw46LHs/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="369" data-original-width="506" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqpRb_X-RzScZJED2t9fvYztoaRtYRZofIg6cCSEPzfQlYIvqgfN7lRkc_xB_Z5emNrUTWXnlT3kadrNpvxOI502OStIZxad0XzYzxGg1gNQQOll6uI1jvhf_c02VagUXbjmPtFYw46LHs/w320-h233/Captura+de+Pantalla+2020-11-09+a+les+11.23.22.png" width="320" /></a></div>La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.<br /><p></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.</p><div class="divVideoStep" id="divVideoStepAdTop" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; text-align: justify;"></div><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions <i style="box-sizing: border-box;">normals</i> s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o <i style="box-sizing: border-box;">pay out</i>, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.</p><span><a name='more'></a></span><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><br /></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Si la supervivència és el principal objectiu de la companyia en els propers mesos, en l’àmbit econòmic i financer, el concepte estricte de viabilitat econòmica, entesa com la rendibilitat del negoci que permetrà assolir l’exigència dels finançadors del projecte, ja siguin entitats financeres, proveïdors o accionistes, perd pistonada. Això no vol dir que no sigui important, però si no som capaços de mantenir l’empresa surant, aconseguir-ne la viabilitat serà impossible.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Ara és moment d’oblidar-se de rendibilitats i centrar-nos en les vendes i en la generació de <i style="box-sizing: border-box;">cash flows</i>. Hem d’oblidar els indicadors d’empreses <i style="box-sizing: border-box;">madures</i> per tornar a indicadors de <i style="box-sizing: border-box;">start-ups</i>. De fet, moltes empreses tornen a ser <i style="box-sizing: border-box;">start-ups</i>. Han de reformular els models de negoci: els clients han canviat les seves necessitats i els seus hàbits de compra, les formes de treball no són les mateixes, hi ha restriccions en aprovisionaments i un llarg etcètera.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Així mateix, moltes organitzacions s’han hagut de finançar sense haver-ho planificat, per tal de poder afrontar les obligacions compromeses durant les setmanes de confinament, motiu que ha implicat un increment de l’endeutament de les empreses, entès com aquella proporció de finançament aliè que les empreses tenen en relació amb les fonts totals de finançament. Per fer-nos-en una idea, el mes d’abril els préstecs concedits a les empreses va ser un 82% més alt que durant el mes de maig de l’any anterior.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Per tots aquests motius, indicadors que fins ara estaven acotats i s’utilitzaven en nous projectes, sobretot tots aquells que fan referència a la situació de la tresoreria i al temps que falta per no morir en l’intent, prenen rellevància en negocis amb anys d’història i de recorregut.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Un d’aquest indicadors és l’anomenat <i style="box-sizing: border-box;">cash burn rate</i>, molt utilitzat pel <i style="box-sizing: border-box;">venture capital</i> i pels inversors en empreses de nova creació o amb creixements incipients, i que mesura el <i style="box-sizing: border-box;">cash</i> que es consumeix en cada període –mensualment, per exemple– per cobrir les despeses operatives del projecte.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">Un altre indicador relacionat amb aquest primer és el <i style="box-sizing: border-box;">cash runway</i>, que s’obté de dividir la tresoreria de què disposa l’empresa entre el <i style="box-sizing: border-box;">cash burn rate</i>, per tal d’obtenir així el període que li falta per quedar-se sense líquid.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">En aquestes situacions, també passa a ser important la relació entre l’EBITDA (Earnings Before Interest Taxes Depreciation and Amortization) i el deute amb entitats financeres que tenen un venciment inferior a un any, per tal d’analitzar la part de deute que es podrà tornar i poder-la renovar o renegociar en cas que no s’arribi a cobrir.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;">En definitiva, prenen rellevància eines que permetin a les empreses conèixer la situació de la liquiditat per sobre de la rendibilitat, per assegurar que el projecte no s’aturarà i per disposar de temps per repensar el model i buscar-li viabilitat a llarg termini.</p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-80484211401350358502020-11-03T09:25:00.005+01:002020-11-03T10:01:06.774+01:00Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)<p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: Georgia, serif, Times, "Times New Roman", Bodoni, Garamond; font-size: 18px; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"></p><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPNJa5-fsiw3r2sqWF4hluWsjO_-AvLe_uKNCwsC4lHYl1lWCx6SU2CLyXjCDE7lrbcS7BKcofZMHNZEdrcqn1GLmnLmjgGds7lPfLjHoCL4Z6hQuFvzUytvfWgbFJ2XE-_8D_RFw0lnZ0/s234/Unknown.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="215" data-original-width="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPNJa5-fsiw3r2sqWF4hluWsjO_-AvLe_uKNCwsC4lHYl1lWCx6SU2CLyXjCDE7lrbcS7BKcofZMHNZEdrcqn1GLmnLmjgGds7lPfLjHoCL4Z6hQuFvzUytvfWgbFJ2XE-_8D_RFw0lnZ0/s0/Unknown.jpeg" /></a></div><div style="text-align: left;">En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.</div></span><p></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En llenguatge col·loquial, diem que algú <i style="box-sizing: border-box;">s’apalanca</i> quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest <i style="box-sizing: border-box;">apalancament</i> implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.</span></p><div class="divVideoStep" id="divVideoStepAdTop" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; text-align: justify;"></div><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.</span></p><span style="font-family: arial;"><a name='more'></a></span><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els actuals baixos costos del finançament fan que moltes empreses demanin més del que les seves previsions més pessimistes fan suposar. Això no presenta cap problema en si mateix, tret que, posteriorment, s’oblidi el sentit de la decisió presa.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Les empreses han de fer servir el deute per compensar les pèrdues, però han de ser capaces d’adaptar els seus models de negoci, per tal que funcionin en un futur immediat i siguin capaços de generar els fluxos de caixa suficients que permetin el pagament d’aquest deute i la viabilitat del mateix.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; line-height: 1.42857143; margin: 0px 0px 10px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Si el deute que es demana és massa gran, es pot caure en l’<i style="box-sizing: border-box;">apalancament</i> (l’acomodament) en la presa de decisions. I aquest fet pot ser molt perillós. El deute ha d’ajudar –com els respiradors ajuden als malalts de Covid-19-, però les organitzacions han de prendre les decisions estratègiques que els permetin sortir d’aquesta crisi.</span></p>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-51557363555487372582020-04-27T17:13:00.002+02:002020-04-27T17:18:34.123+02:00Convé el deute amb línies COVID-19? Publicat al diari La Vanguardia<div class="page" title="Page 1">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuVQT69kdq4DrwluhgkNxg4-7tyNSLmAZouca-1UmR-CB7-CyCq5-oa8uMzxjGT-CorgGy5MJur64CLNwoZEAU5Yf4Xsex2DpMHwemv5ETs3JBBenGIGFPkr6PM2128nEXN2u6-N2s2GYe/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuVQT69kdq4DrwluhgkNxg4-7tyNSLmAZouca-1UmR-CB7-CyCq5-oa8uMzxjGT-CorgGy5MJur64CLNwoZEAU5Yf4Xsex2DpMHwemv5ETs3JBBenGIGFPkr6PM2128nEXN2u6-N2s2GYe/s320/Unknown.jpeg" width="320" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;">La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors</span><span style="color: #00b050; font-size: 12pt;">.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">A continuació, tractarem de donar una eina senzilla i pràctica que permeti al lector valorar de quina manera aquest increment de finançament, afecta la viabilitat del seu negoci.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">El primer que s’ha de fer és calcular la Rendibilitat Econòmica (ROI) que hi havia abans de l’aturada de les vendes. Aquesta es calcula a partir de la relació entre el Benefici Abans d’Interessos i Impostos (BAII) -o aquell benefici que tenia el negoci abans de descomptar els interessos derivats del finançament- i l’Actiu - aquella inversió necessària per dur a terme el negoci-.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">A tall d’exemple, prenem el ROI mig de les empreses de l’estat espanyol en el tercer trimestre de l’exercici 2018, que fou d’un 9,42%.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">La diferència entre aquest valor i el cost mig total de les seves fonts financeres donarà la condició de viabilitat del vostre negoci. Quan parlem de cost mig total, s’hi inclouen, tant els costos del finançament aliè, com el rendiment que els propietaris del negoci creuen que han d’obtenir per la seva aportació. Es tracta de calcular-ne un cost mitjà de totes les fonts considerant-ne la quantitat de cada font que utilitza el negoci per finançar-se.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">A tall d’exemple, considerarem que els fons aportats pels partícips representen el 60%,un 30% amb entitats financeres i de finançament de creditors diversos un 10%. Així mateix, considerem que el cost dels bancs és d’una mitjana del 5% i que els promotors de l’empresa en volen treure un 8% anual. Aleshores, el cost mitjà dels recursos el calcularem de la següent forma</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Cost mitjà dels recursos = 60% X 8% + 30% X 5% = 6,3%</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 2">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">En aquest moment ja estem en condicions de calcular la diferència entre el ROI i el cost del deute:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">9,42% > 6,3%</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Que el ROI sigui més gran que el cost del deute, ens diu que el negoci és VIABLE. Com més gran sigui aquesta diferència, més viable serà el negoci.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">A partir d’aquests càlculs inicials, hem de repetir el mateix procés, però en aquest cas, calculant-ne el nou Benefici d’Explotació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Suposem que el nou ROI és d’un 8%, i que hem de recórrer a un deute addicional que representa un increment d’un 50% del que hi havia abans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Ara, el deute haurà augmentat convertint-se en un 45% (el 30% d’abans més un 50% d’increment) de les fonts financeres totals, contra un 45% (el 60% que hi havia prèviament menys el deute assumit de nou per compensar les pèrdues).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Tenint en compte que el nou deute pot representar un cost en termes d’interès financer de l’1% anual, el nou cost mitjà dels recursos serà de:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Nou cost mig dels recursos = 45 % X 8% + 30 % X 5% + 15% X 1% = 5,25% </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Essent la diferència entre el ROI i el cost dels recursos de:</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">8 % > 5,25%</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "avenir"; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Que segueix essent viable.</span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">En resum, es podria assumir la suma de pèrdues tals que, finançant-les a les condicions pactades, permetin seguir mantenint que el ROI sigui més alt que el cost del deute.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Això si! Assegureu-vos que les condicions de pagament i els terminis pactats els pugueu assumir amb el flux de caixa generat.</span></div>
</div>
</div>
</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-12013969879539399542019-01-14T17:47:00.000+01:002019-01-14T17:51:28.386+01:00Mobilitat autònoma. Beneficis per a tothom. Pol Santandreu a l'Econòmic d'ElPunt-Avui<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNCsm8P_jl0dOWtBnlUaWa2OuwOIRKNmZvxjJoNXANY8RRFopVatAFn2Q9TISnlIwTm-fSMc8APQh_uP_uuh9ARv3qs1DAEPaZW7dQBnde1b8Jyqaj-iaAzwc2lsq_SL_Y5usQJrtNNGQO/s1600/Captura+de+pantalla+2019-01-14+a+les+17.50.23.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="684" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNCsm8P_jl0dOWtBnlUaWa2OuwOIRKNmZvxjJoNXANY8RRFopVatAFn2Q9TISnlIwTm-fSMc8APQh_uP_uuh9ARv3qs1DAEPaZW7dQBnde1b8Jyqaj-iaAzwc2lsq_SL_Y5usQJrtNNGQO/s320/Captura+de+pantalla+2019-01-14+a+les+17.50.23.png" width="320" /></a><span style="background-color: white;">Siri! Vull un cotxe. Per a quatre persones i amb maleter gran, que anem de cap de setmana.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">D’aquí a no gaire, la implementació plena de la conducció autònoma ens permetrà, probablement, prescindir del cotxe de propietat o de rènting tal com el concebem avui dia.</span></div>
<div class="divVideoStep" id="divVideoStepAdTop" style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; text-align: justify;">
</div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Si bé és cert que ja fa uns quants anys que el <i style="box-sizing: border-box;">car sharing</i> (cotxe multiusuari) va aparèixer en el nostre entorn i el lloguer de cotxes per dies o hores també ha crescut substancialment -més enllà de l’ús tradicional quan som de viatge-, en el moment en què els cotxes puguin anar sense conductor l’experiència d’ús serà molt més senzilla: no haurem d’anar a buscar ni tornar el cotxe enlloc, ens vindrà a buscar.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Aquesta nova forma de mobilitat ha de fer replantejar-nos certs aspectes i decisions que haurem de prendre i que afecten tant l’economia familiar com el sector públic.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Ens hem d’enfocar en un model de mobilitat públic o privat? Què fem amb els pàrquings?</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"></span><br />
<a name='more'></a><br /><br />
<span style="background-color: white;">El 1970 la primera empresa mundial segons l’índex Forbes era General Motors, amb unes vendes de 24.295 milions de dòlars i beneficis de 1.710. De les deu que la seguien, nou eren del sector de l’automoció. El 1990, els components de la llista no eren gaire diferents.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">L’any 2018, de les vuit empreses amb més volum de capitalització del món, set són tecnològiques i l’altra és el fons d’inversió del magnat Buffet.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">El desenvolupament del denominat sector tecnològic ha portat indubtablement a la concentració de molts serveis i indústries que fins aleshores es desenvolupaven per part de multitud de <i style="box-sizing: border-box;">players</i>. Casos com els d’Amazon en el comerç detallista i Google, amb concentració de tot tipus de serveis, des de la cerca per internet fins a la geolocalització, passant pels mitjans de pagament o la pròpia indústria del cotxe autònom, en són exemples. De fet Google fa unes setmanes va anunciar el llançament del seu servei de taxis autònoms als EUA a través de la seva filial Waymo abans de final d’any. Ha tancat ordres de compra per a 62.000 cotxes i vol ser la primera companyia mundial de serveis de transport autònom.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Tornant a la mobilitat del futur: què volem, doncs, per a les nostres ciutats? Una opció és que el negoci dels cotxes autònoms es concentri en una o dues companyies privades, a les quals hàgim de recórrer obligatòriament, amb la conseqüent dependència que en tindrem, a part, és clar, de concentrar els beneficis d’aquest nou model de mobilitat en mans d’aquestes.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Un altre model es basa en el fet que siguin les administracions públiques les que facin quelcom per intentar oferir aquest servei i d’aquesta manera poder socialitzar i repartir d’una altra manera els beneficis que de ben segur se’n derivaran. Evidentment, aquesta segona alternativa haurà de disposar d’una forta inversió per part d’aquestes administracions i d’una capacitat de gestió i col·laboració amb empreses proveïdores importants. De fet, no són públics la majoria de serveis de mobilitat col·lectiva? Probablement, els cotxes autònoms són una oportunitat per transformar els serveis actuals, fent-los més flexibles, còmodes i eficients.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">En definitiva, es tracta que el benefici que generi la indústria robòtica en general i la de la mobilitat autònoma en particular es reparteixi de manera més equànime.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">El model de mobilitat “a mida” farà canviar els costums de compra d’un sector motor de l’economia, com és l’automobilístic. Si el cotxe em ve a buscar sol i a qualsevol hora, per què l’he de tenir en propietat?</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">D’altra banda, altres sectors es veuran directament afectats: si no tinc cotxe, per què vull un lloc per aparcar-lo? Probablement, els promotors immobiliaris hauran de replantejar-se també el model d’habitatge dels pròxims anys. Si els cotxes circulen sols, calen assegurances? Què passarà amb les empreses dedicades a l’obtenció del permís de conduir (autoescoles, centres mèdics de revisió)? I les multes? No n’hi haurà! Sobren els policies de trànsit.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Estic fent unes reformes en una casa a la ciutat on visc. Per si de cas, no m’he fet garatge. D’aquesta manera puc disposar d’una cuina més gran. Encara que en el futur ens alimentem de mosques i escarabats, bé que els haurem de cuinar, no?</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "leitura news", georgia, arial, "helvetica neue", serif; font-size: 18px; line-height: 1.42857; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Els robots han de treballar per a tothom.</span></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-48871415620934905142018-10-08T17:36:00.002+02:002018-10-11T20:35:00.745+02:00Neither Amazon nor Mercadona: The Future of Food Retail Is ‘Amaz-ona’. <span style="color: #333333; font-family: "pt serif"; font-size: 1em; text-align: justify;">Thomas loves cheese and wine. He buys them here and there. “Here” is his neighborhood supermarket, and “there” is a virtual supermarket with a vast product assortment: Amazon. There are millions of people just like Thomas: commercially promiscuous shoppers who source their weekly groceries from a combination of physical and online stores. Can a traditional supermarket in any country compete with a retailer like Amazon? Who will win the battle?</span><br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="module_content" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "PT serif", sans-serif; font-size: 18px; margin-top: 35px; text-size-adjust: auto;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQYXX50Dfs0q3qfCFfW7vWboY3hwFyetozUblIKDcYxDUMUKMU3fws10jbljUAu5zq424R0uWbZzr4jqqBcztdv-7ZjvDa6PfWqxDUdmJ2Fwy6ph5-0aAXlKzp23LyDFar3tQDEQBiepU0/s1600/Ni-Amazon-ni-Mercadona-1005x523.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="1005" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQYXX50Dfs0q3qfCFfW7vWboY3hwFyetozUblIKDcYxDUMUKMU3fws10jbljUAu5zq424R0uWbZzr4jqqBcztdv-7ZjvDa6PfWqxDUdmJ2Fwy6ph5-0aAXlKzp23LyDFar3tQDEQBiepU0/s320/Ni-Amazon-ni-Mercadona-1005x523.jpg" width="320" /></a></div>
We analyzed the last few annual<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/finance-control/" style="box-sizing: border-box; color: #00457b; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">financial</a><span class="Apple-converted-space"> </span>reports from companies in various geographical areas. Some of these companies—like Carrefour and Dia—were more international, while others—like El Corte Inglés, Mercadona, and Eroski—were more local, and each had a different retail value proposition. We then compared the results of this analysis with data from Amazon, which offers a very different range of products and is making forays into the grocery sector. Our conclusion: no matter which country Amazon was competing in and which companies we compared it to, the key factor was not geography but business vision. The future of food retail will be<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="box-sizing: border-box;">Amaz-ona:</em><span class="Apple-converted-space"> </span>a hybrid of Amazon and Mercadona. Why? Because the key is to develop clear proposals and offer more—not fewer—channels.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /></div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">A battle of channels and offerings</span></div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
The firms we analyzed differed in terms of product range, geographical presence, size, etc. Nevertheless, if we look at the numbers in relative terms, this analysis can help us make decisions about how we want to compete (see Table 1 for an overview of the value drivers).</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<img alt="Ni Amazon ni Mercadona Amazona - Cuadro 1 eng" class="aligncenter wp-image-609889" height="375" sizes="(max-width: 800px) 100vw, 800px" src="https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng-1005x471.jpg" srcset="https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng.jpg 1005w, https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng-300x141.jpg 300w, https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng-768x360.jpg 768w, https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng-360x169.jpg 360w, https://static-frm.ie.edu/corporate/wp-content/uploads/sites/10/2018/06/Ni-Amazon-ni-Mercadona-Amazona-Cuadro-1-eng-470x220.jpg 470w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; margin: 30px auto; max-width: 100%; text-align: justify;" width="800" /></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
We decided to structure our analysis around four variables that represent the key drivers of value in the retail business (naturally, the combination of these four variables determines a company’s health):</div>
</div>
<ol style="box-sizing: border-box; counter-reset: b 0; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 32px 0px 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; color: #00328d;">Gross margin:</span><span class="Apple-converted-space"> </span>the difference between revenue and cost of goods sold, in relation to<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/sales-marketing/" style="box-sizing: border-box; color: rgb(0, 69, 123) !important; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">sale</a><span class="Apple-converted-space"> </span>price.</li>
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; margin-top: 1.77778em; position: relative; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; color: #00328d;">Operational efficiency:</span><span class="Apple-converted-space"> </span>an indicator that combines the cost per employee and the<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/sales-marketing/" style="box-sizing: border-box; color: rgb(0, 69, 123) !important; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">sales</a><span class="Apple-converted-space"> </span>generated by each employee. Operational efficiency increases when average wages are low, but also when there is a relationship between sales and number of employees.</li>
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; margin-top: 1.77778em; position: relative; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; color: #00328d;">Structural efficiency:</span><span class="Apple-converted-space"> </span>the relationship between a company’s operating profit and gross margin. The higher the value of this indicator, the better the management of the company’s structural costs, especially those associated with personnel, retail premises, maintenance, rent, and management in general.</li>
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; margin-top: 1.77778em; position: relative; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; color: #00328d;">Retail model:</span><span class="Apple-converted-space"> </span>the relationship between the cost of a company’s points of<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/sales-marketing/" style="box-sizing: border-box; color: rgb(0, 69, 123) !important; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">sale</a><span class="Apple-converted-space"> </span>and its total assets. The higher the value of this indicator, the greater the importance of the company’s retail premises in relation to its other assets (for example, stock, investment in logistical infrastructure, etc.).</li>
</ol>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 32px;">
<div style="text-align: justify;">
The most interesting conclusion of our study is that brick-and-mortar supermarkets have a bright future ahead, although the supermarket of tomorrow will be quite different from today’s. You could call it<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="box-sizing: border-box;">Amaz-ona</em><span class="Apple-converted-space"> </span>or<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="box-sizing: border-box;">Merca-zon,</em><span class="Apple-converted-space"> </span>because it will combine the online and offline models. Among traditional firms, those which have a clear model—for example, a strong store brand—will be better positioned to compete in the future. Such is the case of Mercadona, a chain recognized worldwide for its extraordinary store brand. The company’s (very good) profitability is based on its operational efficiency—particularly its high<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/sales-marketing/" style="box-sizing: border-box; color: #00457b; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">sales</a><span class="Apple-converted-space"> </span>per employee—as well as the optimal sizing of its stores in relation to the number of employees assigned to each location.</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
What happens when we bring Amazon into this analysis? First, a couple facts about the American retail giant: In 2016, Amazon had an overall gross margin of 35%, whereas the average figure for the other chains we analyzed was 26%. As for the efficiency of the companies’ workers and retail establishments, revenue per employee was more than €450,000 at Amazon, compared with an average of €203,000 for the offline businesses. So is everything stacked in Amazon’s favor? Will it win the battle? No, it also has disadvantages:</div>
</div>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 32px 0px 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">It has no<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/sales-marketing/" style="box-sizing: border-box; color: rgb(0, 69, 123) !important; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">salespeople</a>.</li>
</ul>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">You can’t see its products.</li>
</ul>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">You can’t take products home with you right away.</li>
</ul>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 32px;">
<div style="text-align: justify;">
Bezos has a clear vision of these problems. He fought to increase Amazon’s revenue from $6.5 billion in 2004 to $107 billion in 2015 by using three commercial antidotes:</div>
</div>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 32px 0px 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">Ratings and reviews.</li>
</ul>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">Up-to-date photos and information.</li>
</ul>
<ul style="box-sizing: border-box; font-size: 0.8333333333333334em; line-height: 1.7333333333333334em; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 0px 100px;">
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">Multiple types of delivery and the development of new stores, plus the acquisition of 460 physical</li>
<li style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-bottom: 0px; position: relative; text-align: justify;">retail outlets (mainly in the United States) through the purchase of Whole Foods.</li>
</ul>
<blockquote style="box-sizing: border-box; clear: both; font-size: 1.66667em; font-style: italic; line-height: 1.5em; margin-top: 65px; padding: 40px 0px 43px; position: relative; text-align: center;">
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em;">
<div style="text-align: justify;">
Rather than forcing customers to use their channels, the companies of the future must force themselves to use the channels that customers prefer.</div>
</div>
</blockquote>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 65px;">
<div style="text-align: justify;">
The Whole Foods deal shows that Amazon—a titan of e-commerce—understands a key idea: if you have more channels, you sell more products. With Whole Foods, Amazon is less than 30 minutes away from practically the entire US population. In other words, rather than forcing customers to use its channels, Amazon has forced itself to use the channels that customers prefer. Amazon’s vision is probably not to become a new Carrefour—a company with numerous “traditional” supermarkets—but rather to combine the best of both worlds.</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
And this brings us to a final idea: It costs a lot more for Amazon to go offline than for Carrefour to go online. If the Seattle-based retail giant has one thing, it’s cash—and it shows. Amazon shelled out €13 billion to buy Whole Foods (just over 10 times the acquired firm’s EBITDA). Meanwhile, Carrefour recently announced that it would invest €2.8 billion over five years to boost its online activity. In other words, the effort required for Amazon to go offline is much greater than the effort required for a company like Carrefour to expand its online activities.</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
The key, without a doubt, is to offer more channels, not fewer. Nowadays, stores receive powerful support from the online world, but in a not-too-distant future it might be the other way around. Until then, the model will be<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="box-sizing: border-box;">Merca-zon,</em><span class="Apple-converted-space"> </span>a hybrid that combines the best of Mercadona (well-defined model, very strong store brand, high capillarity, and efficient operations) and Amazon (incontrovertible online capacity, thanks to its antidotes). Who knows? Amazon might decide to buy an affordably priced operator with a strong presence in Europe. One option could be Carrefour, a company whose market value plateaued years ago, but which has a plan for<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/corporate-relations/insights/search/competitiveness-growth/" style="box-sizing: border-box; color: #00457b; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">growth</a><span class="Apple-converted-space"> </span>based on its store brand. Is there an<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="box-sizing: border-box;">Ama-four<span class="Apple-converted-space"> </span></em>in our future?</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Pablo Foncillas Díaz-Plaja</span>, Professor at<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.ie.edu/business-school/" style="box-sizing: border-box; color: #00457b; cursor: pointer; text-decoration-line: none; transition: color 0.15s ease 0s;" target="_blank">IE Business School</a>, and<span class="Apple-converted-space"> </span><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 700;">Pol Santandreu Gràcia</span>, Research Professor.</div>
</div>
<div style="box-sizing: border-box; font-size: 0.833333em; letter-spacing: 0px; line-height: 1.73333em; margin-top: 0.882353em;">
<div style="text-align: justify;">
© IE Insights.</div>
</div>
</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-18054237837173016472018-04-18T20:04:00.002+02:002018-04-18T20:14:58.290+02:00Ni Amazon ni Mercadona: Amaz-ona . Article de Pol Santandreu a La Vanguardia<br />
<div class="page" title="Page 1">
<div class="layoutArea">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWfXwWj8q_rV3aSpnbjWxP3cTEXjfh1-4Te1oasxVOGf0YVTX0ceO6L8efJEdf6LxCTUaLGKspD5ytB4Bv66anVKfdw35c3Xfcon-K6GOYCWATZMlyimFend7ZORzQ6Ov7yxPXjVe6JlB/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="162" data-original-width="311" height="103" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwWfXwWj8q_rV3aSpnbjWxP3cTEXjfh1-4Te1oasxVOGf0YVTX0ceO6L8efJEdf6LxCTUaLGKspD5ytB4Bv66anVKfdw35c3Xfcon-K6GOYCWATZMlyimFend7ZORzQ6Ov7yxPXjVe6JlB/s200/Unknown.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="column">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVV_0H-gh-8ftb8xmVd-jjzDY_zw8A2PaAJFuiaGgjw2APXL0GV51qqFavSVs0cNWFxhOahyGeTnthxbJqXYQlqdBILqIRq8xsOzuRkdh_XxvVPInOBC54ASIz0Ptf036H78E3TuWfNVJH/s1600/Unknown-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="177" data-original-width="285" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVV_0H-gh-8ftb8xmVd-jjzDY_zw8A2PaAJFuiaGgjw2APXL0GV51qqFavSVs0cNWFxhOahyGeTnthxbJqXYQlqdBILqIRq8xsOzuRkdh_XxvVPInOBC54ASIz0Ptf036H78E3TuWfNVJH/s200/Unknown-1.jpeg" width="200" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Alberto
ama el queso y el vino. Los adquiere aquí y allá. Aquí es en súpers de barrio,
y allá es en un súper virtual con mucha gama, llamado Amazon. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;"><br />
Como él, millones de personas, clientes comercialmente promiscuos, construyen
su cesta de la compra semanal en tiendas físicas y online. ¿Puede un supermercado
tradicional competir con un <i>retailer </i>como Amazon? ¿Quién
ganará la batalla? Analizando los informes económico-financieros de los últimos
ejercicios de Carrefour, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski y Dia (diferentes
propuestas de valor <i>retail</i>) junto con el de Amazon (con una oferta
muy distinta que comienza a competir en alimentación), hemos concluido que ni
unos ni otro. El futuro del <i>food retail </i>se llamará Amazona,
un híbrido entre Amazon y Mercadona. ¿Por qué? Porque esto va de propuestas
claras y sumar canales, no de quitarlos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<a name='more'></a><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Aquí
van algunas conclusiones de un estudio más extenso, en el cual hemos analizado
distin tas variables de negocio (margen, gama, eficien cia operativa, modelo
y eficiencia de la estructu ra junto con otros elementos): Amazon, en el 2016,
obtuvo un margen bruto global del 35% y una venta por empleado de unos 450.000
euros. Las cadenas españolas consiguen, de promedio, un 26% y 203.000 euros.
Sin comentarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Sólo
estos aspectos parecerían argumentos favorables para pensar que Bezos puede
ganar la batalla, ¿correcto? No, no es Amazon todo lo que reluce.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">La
empresa no tiene vendedores, no puedes ver ni tocar el producto y no te lo puedes
llevar. Ante estos problemas han desarrollado tres antídotos comerciales: <i>Ratings
and reviews</i>, fotos e información actualizada y todo tipo de entregas, así
como desarrollo y adquisición de puntos de venta físicos. Aquí está lo
interesante. Amazon debe invertir mucho más para ser off line de lo que cuesta
por ejemplo a un Carrefour ser online. La empresa de Seattle, con abundante <i>cash</i>,
acaba de comprar Whole Foods (460 tien das, principalmente en EE.UU.) por más
de 13.000 millones de dólares .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Carrefour
acaba de anunciar un plan para impulsar su actividad online en varios países
por 2.800 millones de euros en 5 años (560 millones al año). Es decir, el
esfuerzo de Amazon para ser off line (sólo en esta catego ría) es mucho mayor
que el de una empresa como Carrefour para ser <i>oon line</i>. Por tanto,
tener tien das te puede dar ventaja, si lo completas con una propuesta online
potente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Parece
que a corto plazo el modelo ganador será el mestizaje entre empresas como
Mercadona (modelo muy definido, con marca propia muy potente, capilaridad
elevada y eficiencia operati va) y Amazon (con una capacidad online incues
tionable por disponer de vacunas?). ¿Comprará Amazon algún operador con fuerte
presencia en Europa que no sea caro, como por ejemplo Ca rrefour, cuya
cotización está plana desde hace años y tiene un plan para crecer en marca
blanca (haciendo su propuesta más clara)? ¿Veremos un Amafour en breve? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Publicado
en La Vanguardia el 15 abril de 2018<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Pol Santandreu | Pablo
Foncillas</span></b><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;">Profesores investigadores </span></b><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; mso-fareast-font-family: HGPGothicE; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-19727964009678082122017-10-16T09:38:00.002+02:002017-10-16T09:41:24.896+02:00¿Es interesante Carrefour para Amazon? Article de Pol Santandreu publicat a America-Retail<h2 class="article-main-title" style="border-bottom-color: rgb(178, 178, 178); border-bottom-style: dotted; border-width: 0px 0px 1px; color: #232323; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 20px; line-height: 25px; margin: 0px 0px 18px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div class="flagandBlock last-child" style="border: 0px; line-height: 10px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: top;">
<br /></div>
</h2>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEi0lWC3jAP73xqQAzFq1-gnLpkRPpfdyvf3XLkl11UBWCEMx6zYATcXEJC7i1mYidkKXfbnS7QuoGkTUZaFmo3K9IPHihbAHA9_uIQ8tFxftiF_GnyXCzqbwjPC9EJLQIEp65woHDl6K-/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="163" data-original-width="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEi0lWC3jAP73xqQAzFq1-gnLpkRPpfdyvf3XLkl11UBWCEMx6zYATcXEJC7i1mYidkKXfbnS7QuoGkTUZaFmo3K9IPHihbAHA9_uIQ8tFxftiF_GnyXCzqbwjPC9EJLQIEp65woHDl6K-/s1600/images.jpeg" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El sector del retail de alimentación hace semanas que está revuelto con los rumores de la posible compra de Carrefour, la conocida multinacional francesa de distribución, por parte del rey de la venta retail online: Amazon (con permiso de Alibaba).</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
La apuesta de Amazon por una estrategia omnicanal -presencia en todos los canales de distribución online y offline con un mismo modelo de negocio- ya hace tiempo que se está urdiendo. Así lo demuestra el anuncio de la compra, el mes de junio pasado, de la cadena de supermercados de alimentos orgánicos y ecológicos Whole Foods, con 460 establecimientos, principalmente en Estados Unidos, aunque también con presencia en el Reino Unido, por parte de Amazon.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
La compra de Whole Foods supuso a Amazon un desembolso de 13.700 millones de dólares, lo que suponía la mitad de la liquidez de la que disponía la empresa a final del ejercicio pasado.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
El objetivo es integrar el servicio de venta online con servicio a domicilio característico de Amazon, con la presencia física de productos en los establecimientos físicos, que le permitirán complementar su oferta de valor, ya sea a partir de distribuir los productos que actualmente vende a través de <em class="last-child first-child" style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: top;">e-commerce</em> en tiendas físicas, como vender alimentos en la red, aprovechando los 300 millones de cuentas de que dispone Amazon.</div>
</div>
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
La compra de Carrefour, por tanto, estaría en la misma línea estratégica, conseguir establecimientos offline para la distribución, en este caso, principalmente fuera del continente americano.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
Carrefour dispone actualmente de 12.000 establecimientos, en diferentes formatos –desde hipermercados a tiendas de conveniencia- en más de 30 países, principalmente en Europa, aunque también está presente en Brasil, Argentina o China, entre otros. Atiende a 105 millones de clientes, con una cifra de ventas de 103,7 billones americanos de euros (incluyendo venta de combustible) y casi 385.000 empleados.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
Sin embargo, la rentabilidad económica a final de 2016 fue de menos de un 4% y sus márgenes ven disminuyendo año tras año.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
La operación, por tanto, significaría un paso de gigante en la estrategia omnicanal de Amazon, por la presencia geográfica de Carrefour y por el número de establecimientos -30 veces más que Whole Foods-.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
El valor de la capitalización de Carrefour es de aproximadamente 13.000 millones de euros. Comparándolo con el número de establecimientos y los cientes de Whole Foods, una “ganga”.</div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
http://www.america-retail.com/opinion/opinion-interes-de-amazon-por-carrefour/<br />
<br /></div>
</div>
<div style="border: 0px; color: #232323; font-family: arial, sans-serif; line-height: 20px; outline: 0px; padding: 0px 0px 16px; vertical-align: top;">
<div style="text-align: justify;">
Autor: Pol Santandreu, <a class="external last-child first-child" href="http://www.santandreuconsultors.com/" style="border: 0px; color: #ff7800; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: 0.2s, 0.2s, 0.2s, 0.2s; vertical-align: baseline;">www.santandreuconsultors.com</a>, @PolSantandreu</div>
</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-27007001244296890672017-06-13T14:00:00.001+02:002017-06-15T09:04:21.653+02:00Premi ACCID a la millor Tesi Doctoral per Pol Santandreu<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJT5wkJSbAoWzf7-6rUsF0GwwhuDSJZbobiUDAr5rulyk1ixOdWwh2fJsDdSTDyu3-8FKJuO-qKki9BPUu3zwhEiHRMJb6V-3rfRKB3fNCVQc4AJBdhQ52CQXG2QsWN8v6yV3XVFmtoN0f/s1600/19055246_1224843280957719_4243245218298396240_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJT5wkJSbAoWzf7-6rUsF0GwwhuDSJZbobiUDAr5rulyk1ixOdWwh2fJsDdSTDyu3-8FKJuO-qKki9BPUu3zwhEiHRMJb6V-3rfRKB3fNCVQc4AJBdhQ52CQXG2QsWN8v6yV3XVFmtoN0f/s320/19055246_1224843280957719_4243245218298396240_o.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El passat 8 de juny, en l'acte d'inauguració del VII Congrés de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) en Pol Santandreu va rebre el Premi a la Millor Tesi Doctoral, amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El premi ha estat concedit pel jurat per la tesi "<a href="https://drive.google.com/file/d/0B4dT9OF4WEYLUVVtQThyaVdHd1k/view">Metodologies de Valoració d'Empreses Hoteleres. Contemplant la Creació de Valor</a>", que analitza les relacions que hi ha entre la valoració de les cadenes hoteleres més importants del mon i diferents variables com són el RevPAR, EBITDA, Vendes, número d'establiments o Inversió, entre d'altres.</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-37579997415720816352017-05-11T10:13:00.000+02:002017-05-11T16:21:47.693+02:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzm9xapA0HHZj8NSkA1NvMetFMrtZZE4h0curneNtvObyfkg0Axzuv2eG7YpBQF0pbxU0drPtLgB-D-i0gEQrLZPEllydqFVa8gO2WRlPjps66qJt-PPupC64aATsDqV4VXNtQie0y4-s/s1600/C7sci2fWsAEkHjx.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwzm9xapA0HHZj8NSkA1NvMetFMrtZZE4h0curneNtvObyfkg0Axzuv2eG7YpBQF0pbxU0drPtLgB-D-i0gEQrLZPEllydqFVa8gO2WRlPjps66qJt-PPupC64aATsDqV4VXNtQie0y4-s/s320/C7sci2fWsAEkHjx.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El passat mes de març, en Pol Santandreu va participar com a ponent en el 14º Congreso Internacional de Retail que es celebrà a Lima (Perú), amb la participació de rellevants experts del sector, que analitzaren el futur del sector. L'assistència va ser masiva, amb més de 800 participants en dues jornades amb magnífiques presentacions i un nivell de satisfaciió extraordinari. En Pol va parlar de les implicacions econòmiques i financeres dels diferents models de negoci dels retailers. Us adjuntem link a un article que ha aparegut publicat a la prestigiosa revista <a href="http://www.peru-retail.com/">PerúRetail</a> on es resumeix el contingut de la presentació.</div>
<br />
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B4dT9OF4WEYLWk1kQU04dzU3UFU/view">Modelos de negocio de los retailers. Implicaciones financieras </a>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-58485544667275109562017-02-08T11:18:00.001+01:002017-02-08T11:20:01.222+01:00Pol Santandreu al 14 Congreso Internacional de Retail 2017 <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoN9-mWdY1_Bo_x3G0zrCkWD-Me9XS0DNnynuxZOIIzjNqk8QYuwRyqQkkvCeU-eQvp2aIDBBEv56FkJOThwyAbNS6YY0MjBK49S5t4Z0mpubRMjFokdZVeeVKhGfCuqIIQPUgD8vsyWG_/s1600/Captura+de+pantalla+2017-02-08+a+les+11.06.28.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoN9-mWdY1_Bo_x3G0zrCkWD-Me9XS0DNnynuxZOIIzjNqk8QYuwRyqQkkvCeU-eQvp2aIDBBEv56FkJOThwyAbNS6YY0MjBK49S5t4Z0mpubRMjFokdZVeeVKhGfCuqIIQPUgD8vsyWG_/s320/Captura+de+pantalla+2017-02-08+a+les+11.06.28.png" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Els propers 15 i 16 de març es celebrarà a la ciutat peruana de Lima el <a href="http://seminarium.pe/">14è Congrés Internacional de Retail,</a> una trobada que organitzen la Asociación de Centros Comerciales y Entretenimiento de Perú (ACCEP) <a href="http://seminarium.pe/">SEMINARIUM</a> i que reuneix a experts d'arreu i les empreses més importants del continent. Aquest event es realitza cada any i s'ha convertit en un referent del sector retail al continent americà. Enguany en Pol Santandreu ha estat convidat per realizar una xerrada sobre les afectacions en l'estructura financera del model de negoci. Us deixem enllaç al <a href="http://seminarium.pe/event/14o-congreso-internacional-de-retail-2017-2017-03-15-2017-03-16-35/register">programa</a> del congrés i us properament penjarem la presentació.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-79878716726625457792016-12-07T11:51:00.000+01:002016-12-07T11:51:02.980+01:00Participació de Pol Santandreu a la darrera Setmana Internacional de l'USIL a Perú<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi38-thzRhVwELgWBAE4Wzrz6hhWqAZZ6FZZpwkWsb6F0Vw0a-72NaQy2KbrDhXcnpKPR9UG31sy9sWV-HFASZYzlxvi-tmtXvN2FMAQ8uKztDUOHZubq1gw-NTSm-qPTXhpHDRffIAeL_f/s1600/14500418_399162713541283_3512425621579310723_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi38-thzRhVwELgWBAE4Wzrz6hhWqAZZ6FZZpwkWsb6F0Vw0a-72NaQy2KbrDhXcnpKPR9UG31sy9sWV-HFASZYzlxvi-tmtXvN2FMAQ8uKztDUOHZubq1gw-NTSm-qPTXhpHDRffIAeL_f/s320/14500418_399162713541283_3512425621579310723_o.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El passat mes d'octubre, Pol Santandreu va participar com a professor a la Setmana Internacional organitzada per l'Escola de Postgrau de l'USIl a Lima, Perú. La Setmana s'organitza pels alumnes dels Masters, Postgraus i MBA que s'hi ofereixen i es van tractar temes d'Estratègia, Lideratge, Marketing i Finances. L'Escola de Postgrau de l'USIL és una de les més prestigioses del país i s'està erigint com una de les millors de l'Amèrica del Sud. </div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-40304718340877450592016-07-14T09:47:00.001+02:002016-07-14T09:48:03.688+02:00Disponible la Tesi Doctoral "Metodologies de Valoració d'Empreses del Sector Hoteler: Contemplant la Creació de Valor" d'en Pol Santandreu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiirH5BLQcCCTriTq-FwP88WWaEC9YRiH3HBcPHLeV1p5WV6RLw8kdSXJUKq9ul5xqFyqWADrC5XizGo7vPJMdkPj02GTpCU35bBYRe9KWNOq8E5zK1e1irJ_qInTHSPQfDgRR7IUZMtDSI/s1600/Captura+de+pantalla+2016-07-14+a+les+09.44.15.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiirH5BLQcCCTriTq-FwP88WWaEC9YRiH3HBcPHLeV1p5WV6RLw8kdSXJUKq9ul5xqFyqWADrC5XizGo7vPJMdkPj02GTpCU35bBYRe9KWNOq8E5zK1e1irJ_qInTHSPQfDgRR7IUZMtDSI/s320/Captura+de+pantalla+2016-07-14+a+les+09.44.15.png" width="307" /></a></div>
Ja podeu consultar la Tesi Doctoral d'en Pol Santandreu titulada "Metodologies de Valoració d'Empreses del Sector Hoteler: Contemplant la Creació de Valor", que ja està penjada al web <a href="http://www.tdx.cat/">http://www.tdx.cat</a> , base de dades on hi ha gairebé 25.000 tesis doctorals que es poden descarregar.<br />
Us en deixem l'enllaç directe per si és del vostre interès.<br />
<a href="http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/387419/PSG_TESI.pdf?sequence=1">http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/387419/PSG_TESI.pdf?sequence=1</a>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-21697135729198499182016-06-28T12:04:00.002+02:002017-02-08T11:01:48.046+01:00Presentació de Pol Santandreu a la VII Jornades de Valoració de l'AECA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggQ5XvWXUM2mItymu0wu_Ujdo7XUkrsEuzrR5-teioeQV2kD5rA6pNPU8hCuh8XhxJvXMtCR8Y2jLlCmj_cyBv6o00NJwB5uOi_jQVORawtugU720KF2Ny9dcKHZf8uc01j-UyqJWesuqg/s1600/IMG_1791.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggQ5XvWXUM2mItymu0wu_Ujdo7XUkrsEuzrR5-teioeQV2kD5rA6pNPU8hCuh8XhxJvXMtCR8Y2jLlCmj_cyBv6o00NJwB5uOi_jQVORawtugU720KF2Ny9dcKHZf8uc01j-UyqJWesuqg/s320/IMG_1791.JPG" width="320" /></a></div>
Els passat 9 y 10 de juny es van cel·lebrar a Vigo les VII Jornades de Valoració organitzades per la Càtedra AECA ABANCA d'Economia, Finances i Administració d'Empreses. Durant un parell de dies es van poder escoltar nombroses xerrades, entre les quals hi va haver la d'en Pol Santandreu, titulada <b>"AMV de Valoración de Hoteles. Variables relevantes en la Creación de Valor"</b>, de la qual us adjuntem un enllaç al <i>paper</i> de referència.<br />
<br />
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B4dT9OF4WEYLLW43SVd0eWlVVzA/view?usp=sharing">Paper AVM for hotels https://drive.google.com/file/d/0B4dT9OF4WEYLLW43SVd0eWlVVzA/view?usp=sharin</a>gSANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-66692677752614443922016-06-01T17:52:00.002+02:002016-06-01T17:52:42.921+02:00Pol Santandreu presenta a les VII Jornades AECA de Valoració. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNhLyku6hFIoPIpE0j4I2ADkhyphenhyphentXoJvLa5XRd64UDNXQA9dfbVABxB6AwTcCNM-tSUnwLDj5fk6TUqnz3CDg8nDFZHSE1PQz572cDmEk1JWDBZLQlmIAXMsn7lrgJLkW39-AdhuzfzmJkM/s1600/imgres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNhLyku6hFIoPIpE0j4I2ADkhyphenhyphentXoJvLa5XRd64UDNXQA9dfbVABxB6AwTcCNM-tSUnwLDj5fk6TUqnz3CDg8nDFZHSE1PQz572cDmEk1JWDBZLQlmIAXMsn7lrgJLkW39-AdhuzfzmJkM/s1600/imgres.jpg" /></a></div>
Els propers dies 9 i 10 de juny, el Pol Santandreu presentarà un treball d'investigació dins la prestigiosa VII Jornada de l'AECA sobre Valoració, Finançament i Gestió de Riscos, que es celebrarà a la ciutat de Vigo.<br />
La AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración) té com a missió desenvolupar el coneixement científic en l'ambit de l'administració i el <i>management</i>.<br />
En aquesta ocasió, el treball del Pol escollit per presentar a la jornada es titula "Modelo Automático de Valoración de Hoteles. Variables Relevantes Generadoras de Valor" i examina quines són les variables correlacionades amb el valor percebut pels accionistes. Així mateix fa una proposta d'una fórmula sencilla per fer una aproximació al valor, per utilitzar-lo com a complement a d'altres metodologies.<br />
En aquest bloc properament hi trobareu el document publicat.<br />
<a href="http://aeca.es/wp-content/uploads/2014/05/AVANCE-VII-Jornadas-AECA-sobre-Financiaci%C3%B3n-2.pdf">http://aeca.es/wp-content/uploads/2014/05/AVANCE-VII-Jornadas-AECA-sobre-Financiación-2.pdf</a>SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-50391026286715115062016-02-11T13:10:00.001+01:002016-02-11T13:10:36.063+01:00El coste económico de las elecciones. Eliseu Santandreu<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Aunque lo recurrente suele
ser analizar los motivos, aspectos, conveniencias, efectos y consecuencias
políticas que puedan conducir a convocar unas elecciones anticipadas, un
aspecto no baladí es el coste económico que supone esas consultas, generalmente
desconocido por la mayoría de la ciudadanía. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbbpVLzvCXeeOl5qZoaD3hwklVdW6M8SQbkCnPKoh4bs0LrTKj1oRNuxXekvNJZCG-NURu_pBGTO9UdXxOylqLCy9ysHV_6b4g6L3JKOAFG8CPvKZTgHZyuIv8uZGHDfzQVe4_VMAUL1z/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXbbpVLzvCXeeOl5qZoaD3hwklVdW6M8SQbkCnPKoh4bs0LrTKj1oRNuxXekvNJZCG-NURu_pBGTO9UdXxOylqLCy9ysHV_6b4g6L3JKOAFG8CPvKZTgHZyuIv8uZGHDfzQVe4_VMAUL1z/s400/Unknown.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Según datos publicados por el Ministerio del Interior,
el coste de las elecciones generales del pasado 20 de diciembre fue de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">130,2 millones de euros</b>. El detalle
corresponde a las siguientes partidas: Logística, destacando el coste de los
92.000 agentes de los Cuerpos de Seguridad del Estado debido al actual estado
de alerta: 12,5 millones; Administraciones Públicas: 55,1 millones; Correos: 48
millones; Telecomunicaciones: 12,8 millones y 1,5 millones destinados a
imprevistos.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Además de esas partidas, una vez transcurridas las elecciones y, en
función de los resultados electorales los partidos elegidos reciben 21.167,64
euros por escaño conseguido más 0,81 euros por cada voto obtenido a partir del
primer escaño. La suma de esas subvenciones ascendió en las citadas elecciones
generales a 26 millones de euros por lo que el coste total de unas elecciones generales
supone la cifra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">160 millones de
euros.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></span></div>
<a name='more'></a><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En los Presupuestos Generales del Estado
correspondientes al pasado año 2015 se presupuestaron 345,38 millones de euros considerando
la convocatoria de dos elecciones, lo cual confirma el coste citado para cada una
de ellas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Lo expuesto pone de manifiesto que una nueva
convocatoria de elecciones generales supondría un coste de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">170 millones de euros</b> lo cual contrasta con las llamadas a la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>austeridad a las que nos han
acostumbrado.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Por lo que respecta al Senado, los partidos que obtienen
representación reciben 21.167,64 euros por cada parlamentario obtenido y de
0,32 euros por cada voto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un aspecto a resaltar es que cada convocatoria electoral
supone una nueva inyección de dinero a los partidos políticos en los términos
comentados al tratarse de una nueva convocatoria, aunque éstos deben asumir sus
propios costes de publicidad, campaña, etc. lo cual obliga a muchos de ellos a recurrir
a créditos bancarios. Los criterios que aplican éstos para conceder o denegar créditos
a un partido político se suelen basar en los datos de las encuestas, tanto en
la posibilidad del número de escaños como en el número aproximado de votos en
función del grado de participación ciudadana. No obstante, esta regla se puede
alterar en función de ciertos espurios intereses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es absolutamente necesario que los ciudadanos, en
su condición de contribuyentes conozcan cuanto les cuesta la realización de
unas nuevas elecciones o una “segunda vuelta” ya que se financian con sus
impuestos, a fin que puedan valorar desde una perspectiva puramente económica el
coste que supone una convocatoria, máxime cuando la decisión de repetirlas
pueda obedecer a la incapacidad de los políticos elegidos en las urnas, por no haber
sabido interpretar el mandato de los ciudadanos fundamentado expresamente en
evitar las mayorías absolutas, que tan nefastos resultados<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han provocado cuando las ha habido,
obligándoles a constituir pactos estables de gobernabilidad o, lo que es peor, que
obedezcan a intereses partidistas, tozudez, intransigencias e intereses personalistas
de unos políticos inanes, carentes de todo sentido de Estado, indispensables en
estos momentos de inseguridad y turbulencias. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Por cierto, si se llegan a convocar nuevas
elecciones, ¿Qué partidas presupuestarias de carácter social recortarán para
financiarlas?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>514</o:Words>
<o:Characters>2930</o:Characters>
<o:Company>SC</o:Company>
<o:Lines>24</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3598</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-69902550614484271152015-10-26T10:39:00.001+01:002015-10-26T10:39:47.890+01:00Una evaluación de la economía sumergida. Eliseu Santandreu a Diari Sabadell el 26/9.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QW_qVO4HGmLtvKnHZ7FSQDEDBwdUGqf1ABPSrASmSG_pIX11Tq_HMc9C5EquvBHkbDikoF9Ru-M-qkuVUn84eo2e_ieUk2WoUsNE-4dwzA8uiqmxuhVi40S4oXcD1bukI0aa3w_DNxed/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QW_qVO4HGmLtvKnHZ7FSQDEDBwdUGqf1ABPSrASmSG_pIX11Tq_HMc9C5EquvBHkbDikoF9Ru-M-qkuVUn84eo2e_ieUk2WoUsNE-4dwzA8uiqmxuhVi40S4oXcD1bukI0aa3w_DNxed/s1600/images.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Según datos publicados
por la Comisión Europea (CE) entre los años 2012 y 2013 en España se dejó de
recaudar 24.000 millones de euros en concepto del impuesto del valor añadido
(IVA) es decir, en lugar de recaudar durante ese período 141.706 millones de euros
por dicho concepto, en realidad fueron 118.002 millones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En dicho informe también se hace constar que
ese “déficit de recaudación” no obedece exclusivamente al fraude fiscal en el
pago de ese impuesto, sino también a quiebras e insolvencias de empresas,
errores estadísticos, retrasos que acaban resultando incobrables y otras
razones vinculadas a la crisis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"></span></div>
<a name='more'></a><br /><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Con frecuencia se recurre con facilidad a afirmar
que la economía sumergida es debida al abuso de facturas “sin IVA” y a que muchos
pequeños negocios y actividades económicas no declaran sus ingresos. Es decir, toda
la culpa se hace recaer en los pequeños defraudadores. Siendo ello cierto en parte,
se pierde de vista o se soslaya interesadamente que realmente son las grandes
empresas las que esquivan el pago de impuestos dado que disponen de muchísimas
fórmulas para pagar menos utilizando normativas contables, autóctonas o internacionales,
deslocalizaciones de empresas a paraísos fiscales y un exceso y abuso desgravaciones
que les permite muchas deducciones antes del pago del impuesto. Al respecto la
Agencia Tributaria mientras del total de la recaudación de impuestos del año
2007 el de Sociedades supuso el 22%, en el 2013 fue del 12%, es decir, se redujo
diez puntos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aunque no existen datos oficiales, obviamente,
que cuantifiquen a cuánto asciende el fraude que genera la economía sumergida, distintas
fuentes lo sitúa entre el 18% y el 24,6% del PIB. Según la Asociación de
Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha) el montante asciende a 253.000
millones de euros lo cual implica que España sea el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>noveno país del mundo que más defrauda</u></b> tras Estonia,
Turquía, Polonia, Grecia, Eslovenia, Hungría, Italia y Portugal, según datos de
la </span><span class="st1"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Organización para la Cooperación y el Desarrollo </span></span><span lang="ES" style="display: none; font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-hide: all;"><br />
</span><span class="st1"><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Económicos</span></span><span class="st1"><span lang="CA" style="color: #545454; font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> (</span></span><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">OCDE) Por otro lado, la
Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos afirma que uno de
cada cuatro negocios funciona en “B” lo cual equivale a que un millón de
empresas mueve su dinero “en negro” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">La
mayoría de medios especializados coinciden en afirmar que uno de los aspectos
que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>actúan como barrera para
evitar la economía sumergida es la falta de funcionarios en Hacienda. Según la
OCDE, en España existe un funcionario de Hacienda por cada 1.928 contribuyentes
mientras en Francia es de 860 y en Alemania de 729. Asimismo, la misma fuente
indica que sólo el 30% del personal de la Agencia Tributaria se dedica a funciones
de inspección frente al 42% de la media europea. Esto explica que gran parte
del fraude prescriba porque <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al
dilatar la función de inspección por falta de personal y medios técnicos no se cierre
el expediente en el tiempo oportuno.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La cantinela de como “aquí todo el mundo roba y
yo no quiero ser menos” queda patente en un informe del Euro barómetro de la
Comisión Europea por el cual el 63% de los españoles considera que la
corrupción <b>le afecta a su vida diaria</b> mientras en la UE la media es del
25%. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Lo más llamativo es la existencia de una doble
moral basada en que, aún reconociendo nuestra potencial condición por defraudar,
quizás como un ancestro de los pueblos del Mediterráneo, consideramos como algo
normal y frecuente con las que convivimos cotidianamente. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>501</o:Words>
<o:Characters>2857</o:Characters>
<o:Company>SC</o:Company>
<o:Lines>23</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3508</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-67976122148196903112015-09-25T12:04:00.001+02:002015-09-25T12:04:52.759+02:00Dignatarios monolingüistas. Eliseu Santandreu<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS0u0PvmYAOIsbrwsOUMs0gbCKJ3lpBaj3gKjmc9jdFjIdyunq7c1S3SPXdAPcu07DMM0TM_SUIakhAdyk5gq2h5gjaa4lzlhzkrAzMsTKMcinfMTNekCPMdY_59ak9WlsC_CQp1KdPdrL/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS0u0PvmYAOIsbrwsOUMs0gbCKJ3lpBaj3gKjmc9jdFjIdyunq7c1S3SPXdAPcu07DMM0TM_SUIakhAdyk5gq2h5gjaa4lzlhzkrAzMsTKMcinfMTNekCPMdY_59ak9WlsC_CQp1KdPdrL/s1600/Unknown.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Por razones y en
escenarios distintos, recientemente hemos podido ver y oír a los dirigentes
griegos <i>Alexis Tsipras</i> y Y<i>anis Varufakis </i>y al Primer Ministro de
Hungría <i>Víctor Orbán</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>expresarse
perfectamente, con gran soltura y solvencia en inglés, idioma tan distinto a
los suyos propios respectivamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Desgraciadamente no sucede lo mismo con
nuestros dirigentes políticos. Ni en el caso del actual Presidente Rajoy ni en
el de sus predecesores, con la única excepción del <i>políglota </i>José Maria
Aznar que imparte sus conferencias en un inglés tan macarrónico que produce más
vergüenza ajena que admiración. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"></span><br />
<a name='more'></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es poco menos que patético observar el triste
papel de un Presidente del Gobierno Español en los foros europeos del más alto
nivel cómo, mientras sus colegas de distintos países y lenguas propias departen
en corros entendiéndose perfectamente por el hecho de hablar en el idioma
común, el inglés, mientras él permanece solitario, sentado y cabizbajo en su
sillón, tal como se ha podido ver por la televisión a los señores Rajoy y
Zapatero, dada su incapacidad de participar de esas conversaciones por
desconocimiento del idioma que, por otra parte les hubiera resultado muy útil
saber lo que se dice en privado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Resulta chocante que en toda entrevista del
Presidente Rajoy con dirigentes de otros países siempre esté presente un/a
traductor/a, incluso cuando pasean por los jardines de la Moncloa. En cambio, es
más habitual observar cómo la mayoría de dirigentes europeos suelen hablar
directamente entre ellos, sin intermediarios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Esa actitud, común en muchos dirigentes, políticos
e intelectuales españoles solo se puede justificar por la existencia de un
torticero sentimiento de orgullo hispánico, reminiscencias del Siglo de Oro de
las Letras Españolas de hace ya más de 500 años, sin descartar que también
tenga que ver con la característica soberbia hispana: “que ellos hablen en
castellano” emulando la frase de Miguel de Unamuno: “que inventen ellos”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si, para ocupar la mayoría de puestos de
trabajo de cierta responsabilidad en cualquier empresa se exige a los
aspirantes un nivel óptimo del dominio del inglés ¿por qué no se exige lo
propio a los dirigentes del país que deben entenderse con sus colegas europeos,
en temas de primer orden? Además, esa posibilidad supondría un valor para la
tan cacareada “marca España” Alguien debería plantearse que los políticos que aspiren
a ostentar un alto puesto en la gobernabilidad o representación del país
demuestren que son capaces de hablar y escribir correctamente, como mínimo, en
inglés. Felipe González y Rodríguez Zapatero, coincidieron en confesar que
hablaban francés por haber sido el idioma que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">obligatoriamente</i> estudiaron en su carrera. A la pregunta de un
periodista a Mariano Rajoy de porqué no habla inglés su respuesta fue: “estoy
en ello”, lo cual dijo con su habitual socarronería gallega y sin ningún rubor.<o:p></o:p></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>474</o:Words>
<o:Characters>2704</o:Characters>
<o:Company>SC</o:Company>
<o:Lines>22</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3320</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pero, sin duda, el caso más clamoroso se registró
cuando el ilustre Federico Trillo, que ha venido ostentando altos puestos de
importancia en el Gobierno e Instituciones Españolas fue nombrado Embajador de
España en el Reino Unido, en mayo del 2012 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¡no hablaba en absoluto el inglés! Conociendo sus inmutables principios
ibéricos debió pensar que él <i style="mso-bidi-font-style: normal;">españolizaría</i>
a los ingleses.<o:p></o:p></span></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-33516662580246783542015-07-09T09:21:00.001+02:002015-07-09T09:21:52.732+02:00Concurso de acreedores para particulares. Eliseu Santandreu<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-htuDAgnU9rWEcP8cw4QZ_TCJfsGysvJKyBzcekXXfwuaanOhyphenhyphenSWk3vnMNE4a2Ey8Zk0ijE9vDmpgjNo7fMEETQSCaB5ojEqfyE9HdJvKngfEqV_Pa5ifFGpHvS_kzxmL4vXev5mj9kkq/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-htuDAgnU9rWEcP8cw4QZ_TCJfsGysvJKyBzcekXXfwuaanOhyphenhyphenSWk3vnMNE4a2Ey8Zk0ijE9vDmpgjNo7fMEETQSCaB5ojEqfyE9HdJvKngfEqV_Pa5ifFGpHvS_kzxmL4vXev5mj9kkq/s1600/Unknown.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;">A diferencia de otros
países de nuestro entorno en España los concursos de acreedores –antigua suspensión
de pagos- se suelen entender como de aplicación exclusiva para las empresas y
entidades, cuando en realidad también son aplicables a los particulares.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sin embargo, en otros países las familias y <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>particulares disponen de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>muchas más facilidades para acogerse a
esa modalidad. En EEUU la gran mayoría de casos de insolvencia corresponden a
las personas físicas. Por ejemplo, en el año 2014, de un total de 911.086 casos
de insolvencia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>884.956 los fueron
de personas físicas, es decir, casi un 82%. Por otro lado, según datos del
Consejo General del Poder Judicial, las insolvencias de personas físicas en el
año 2011 fueron de 143.871 en Reino Unido; 129.800 en Alemania; 56.079 en
Francia; 14.344 en Holanda o 5.748 en Suiza. En ese mismo año, en España ascendieron
a 999.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Centrándonos
en España, en el año 2003 se legisló la posibilidad de que una persona particular
pudiera declararse en concurso de acreedores. Sin embargo no acabó de funcionar
porque exigía un acuerdo entre acreedor/deudor y, toda vez que en el caso de
las hipotecas, el más frecuente y numeroso, si el banco no colaboraba
voluntariamente no había posibilidad de acuerdo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"></span></div>
<a name='more'></a><br /><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;">Posteriormente,
la Ley de Emprendedores del año 2013 daba una segunda oportunidad para
empresarios y autónomos, en base a una medición por la cual el deudor debía
pagar los créditos hipotecarios y las deudas con Hacienda y Seguridad Social y
el 25% de créditos restantes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;">Por
último, en febrero del presente año se promulgó la Ley de Segunda Oportunidad
que ampliaba la anterior citada de 2013. Ésta se fundamenta en que se detiene
la ejecución hipotecaria durante dos meses mientras</span><span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;">se negocia un posible acuerdo. En el momento de acudir al
concurso se liquida el patrimonio, incluida la vivienda, estableciendo a la vez
un plan de pagos a cinco años, en función de los ingresos del deudor. Si éste
obra de buena fe, pasado ese tiempo queda liberado de las deudas pendientes.</span><span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma; text-indent: 35.4pt;">En España, los particulares no suelen acudir a la justicia
cuando no pueden hacer frente a las obligaciones contraídas, a fin de lograr un
aplazamiento o quita. Por desconocimiento o ausencia de una cultura al respecto
que le podría suponer establecer un plan de pagos futuro y reestructurar la
deuda. Prueba de ello es que hasta la fecha las sucesivas leyes al respecto no
han tenido la respuesta requerida.</span></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-2136695711784205682015-07-06T13:32:00.000+02:002015-07-06T13:34:58.913+02:00Sin ánimo de Lucro. Eliseu Santandreu<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgljHp_Stc_WPb1e92D3CXPl3f9aTHcsVhU9VpsGpqfopt59DzPsIEyRygLn2xraa91rfnwc2HhxApdJxzWN9M11qgmmTQ4BIbSbu9QA8tzAODR4bN4UEfu7JxcyAyEFzsTUQE31mfcDrbG/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgljHp_Stc_WPb1e92D3CXPl3f9aTHcsVhU9VpsGpqfopt59DzPsIEyRygLn2xraa91rfnwc2HhxApdJxzWN9M11qgmmTQ4BIbSbu9QA8tzAODR4bN4UEfu7JxcyAyEFzsTUQE31mfcDrbG/s1600/Unknown.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Durante la
primera mitad del siglo XIX las Cajas de Ahorro iniciaron sus actividades cuya
ascendencia habían sido los Montes de Piedad. Esas actividades se caracterizaron
por unas estrictas normas restrictivas y en su reducido ámbito geográfico. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;">En 1977, en el
marco de una incipiente democracia las Cajas de Ahorro estaban bien
capitalizadas, contrariamente a la mayoría de Bancos, prácticamente arruinados.
La transición política española y la entrada en la UE obligó a profesionalizar
las Cajas. Debido a la reestructuración del Estado en 17 Autonomías se inició
un proceso de reformas y liberalización de las Cajas, para otorgarles las
mismas prerrogativas que los Bancos. Cada autonomía ansiaba disponer de fuentes
propias de financiación para sus proyectos y vieron una gran oportunidad en que
las Cajas pasaran a estar bajo su jurisdicción. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;"></span></div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Tahoma; mso-bidi-font-family: Tahoma;">Al tratarse de sociedades
anónimas, en los bancos son los accionistas quienes adoptan, a través de sus
órganos las decisiones más importantes, al tratarse de su propio dinero. Al carecer
de accionistas, en las Cajas, las decisiones más importantes las toman los consejeros
al frente de los órganos que las regulaban. Esos puestos de consejeros se
asignaron mediante el establecimiento de unas cuotas de representación a
diversos colectivos como partidos políticos, agrupaciones empresariales y
sindicatos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;">Desgraciadamente,
el tiempo y la experiencia ha venido a demostrar que los colectivos afectados delegan
su representación a personas significativas de su organización por diversas
razones, como a) porque desean deshacerse de ellas por inútiles o molestas; b) porque
les desean premiar por los servicios prestados, enviándolas al cementerio de
elefantes o, c) porque al carecer de nivel para ostentar cargos de mayor
relieve, se les daba así la oportunidad de que no incordiasen a cambio de unas
bicocas que nunca habían soñado.</span><span style="font-family: Tahoma;"> </span><span style="font-family: Tahoma;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"></span><span style="font-family: Tahoma;">Políticos y representantes
de los colectivos implicados asaltaron las Cajas. Sustituyeron a los gestores más
expertos y eficaces para enchufar a amigos, familiares y personas afines a sus
intereses políticos, asignándoles unos emolumentos desatinados, con la consigna
específica de que dieran sus votos a la financiación de empresas de dudosa
viabilidad vinculadas al partido; a los intereses personales de sus consejeros
o, a obras faraónicas sin ningún interés ni utilidad social, con la pretensión
de que sus votantes sabría valorar esos desvelos y así repetir mandato. Todo
ello sin perjuicio de la supuesta percepción de comisiones. </span><span style="font-family: Tahoma;"> </span><span style="font-family: Tahoma;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;">En su afán de
competir con los bancos, las Cajas se lanzaron a costosas campañas de captación
de recursos y oferta de productos, muchos de ellos de tal complejidad que los
empleados encargados de “venderlos” desconocían. Las órdenes que emanaban del
órgano superior consistían en endosarlos a los clientes a toda costa, con
promesas vacuas, haciendo dejación de las conservadoras políticas de inversiones
y crédito que habían caracterizado a las Cajas. Si bien esas políticas les
proporcionó una captación enorme de clientes y un espectacular crecimiento, los
márgenes financieros eran cada vez más exiguos, con el consiguiente riesgo y
considerable incremento de la morosidad, sobre todo por la no recuperación de
los monstruosos créditos concedidos a entidades públicas y privadas de nula
rentabilidad y a patrocinar entidades deportivas, ferias y otros eventos de
dudoso éxito, con la pretensión de captar un público cautivo, así como otros
destinos que obedecían solo a espurios intereses políticos. Dado que las Cajas
no pueden acceder a los mercados financieros, para captar recursos recurrieron
a ofrecer participaciones preferentes y la concesión desatinada de hipotecas de
infausta memoria y gran perjuicio para muchos inversores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"> </span><span style="font-family: Tahoma;">El</span><span style="font-family: Tahoma;"> </span><span style="font-family: Tahoma;">resultado de esas malas prácticas es sobrada
y tristemente conocido. Desde que en el año 2009 apareció el primer fiasco -Caja
de Castilla La Mancha- se han ido sucediendo la insolvencia de una tras otras de
la mayoría de las 49 Cajas que componían ese colectivo, como si de un efecto mimetismo
se tratara, como si hubieran pugnado entre ellas sobre cuál lo había hecho peor
y había causado más perjuicios. Las Cajas decidieron concentrarse con el
resultado de que la fusión o absorción de varias Cajas ruinosas, dieron como
resultado una gran Caja quebrada, teniéndose que inyectar unos 100.000 millones
de euros en ayudas públicas equivalentes a 2.175 euros por cada ciudadano. Sin
embargo, mientras todo eso ocurría la estrategia continuaba siendo la de siempre:
“untar” generosamente a consejeros y altos directivos con altos sueldos,
vergonzosos fondos de pensiones y millonarias cantidades por su cese. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;">Actualmente hay
300 dirigentes de Cajas de Ahorro imputados aunque probablemente aparezcan más.
Sin embargo, lo más destacable es que muchos de ellos siguen formando parte en
los consejos de administración de empresas del Ibex como Telefónica, Banco
Santander o Sacyr entre otras, como si nada hubiera ocurrido.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: -18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Tahoma;"> </span><span style="font-family: Tahoma;">Conclusión: Si las
características de las Cajas habían sido la de tratarse de “entidades sin ánimo
de lucro” y destinar parte de sus beneficios a la obra social que tanto
valoraba el ciudadano, unos indignos y ambiciosos dirigentes las transformaron
en “entidades para su lucro personal” con grave perjuicio a los clientes más
humildes e indefensos. Es de desear que la Justicia haga honor a su nombre.</span></div>
<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>788</o:Words>
<o:Characters>4496</o:Characters>
<o:Company>SC</o:Company>
<o:Lines>37</o:Lines>
<o:Paragraphs>8</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>5521</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2983817089338654705.post-77005576359430728912015-06-08T11:10:00.000+02:002015-06-08T11:18:24.054+02:00Deber de informar bien. Eliseu Santandreu a Diari Sabadell 6/6/15<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmpNKv0VVpH-clA5EUjvrrDyBakUzof2J6Pi0TzCrmFn4DNy2Tr1xhwJr5MMD-N2dzNvH7fgdIWETNK4_mu7QC9fMr6fmB_5mPOfW6KrPsyiPiwejrIamFHuDtcS4FMOutrtlbL3M6bTVH/s1600/Unknown.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmpNKv0VVpH-clA5EUjvrrDyBakUzof2J6Pi0TzCrmFn4DNy2Tr1xhwJr5MMD-N2dzNvH7fgdIWETNK4_mu7QC9fMr6fmB_5mPOfW6KrPsyiPiwejrIamFHuDtcS4FMOutrtlbL3M6bTVH/s1600/Unknown.jpeg" /></a><span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Una
demanda presentada por tres particulares contra Catalunya Banc en la que, como
legítimos herederos pedían la nulidad de los contratos de participaciones preferentes,
y las órdenes de compra de las obligaciones de deuda subordinada suscrita por unos
familiares ya fallecidos, firmados el 20 de enero del 2005 por los que adquirieron
participaciones preferentes serie A de Caixa Catalunya por un importe total de
18.000 euros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">En
la sentencia, la Juez de Primera Instancia nº 27 de Barcelona, Yolanda Arrieta,
afirmaba que los empleados de banca que comercializan sus productos tienen la
obligación de “bajar” al nivel de conocimientos de sus clientes en cuanto a la
terminología e interpretación de los productos financieros que, o bien, se les
quiere endosar o, porque éstos desean incrementar la rentabilidad de sus
ahorros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"></span><br />
<a name='more'></a><span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">La Juez añadía
que no constaba que en el momento de la venta de dichas participaciones se hubieran
mencionado las características y grado de riesgo del producto. Todo se redujo -seguía
la sentencia- a asegurar a los clientes que se trataba de un producto
especialmente destinado a clientes conservadores, como ellos y, recuperables cuando
quisieran. La sentencia también hacia constar que no se sometió a los clientes
al preceptivo <i>test </i>de conveniencia ni se le facilitó el folleto de emisión,
ni que fueran advertidos de los riesgos de los productos aconsejados. Todo un cúmulo
de despropósitos. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Juez añadía en la sentencia que, dado que
cada entidad financiera es la que diseña el producto que desea ofrecer a sus
clientes, tiene la obligación ética y profesional de realizar un esfuerzo
adicional, a fin de que el cliente comprenda el alcance de su decisión y esté
convencido de que el producto en cuestión se adapta a su nivel de riesgo. La
Juez acabó estimando la demanda, declarando nulos los contratos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>363</o:Words>
<o:Characters>2073</o:Characters>
<o:Company>SC</o:Company>
<o:Lines>17</o:Lines>
<o:Paragraphs>4</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2545</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El resumen de todo ello sería que los
responsables de vender los productos financieros que comercializa el banco que
representa, debe partir de la base de que a la gente corriente le suena a chino
lo que se les está explicando. Lo cree por dos efectos: uno por confianza ante
el que cree que es su consejero y dos, porque siente vergüenza confesar que no
entiende nada. Por lo cual, el bancario de turno debe ponerse al nivel de
conocimientos y capacidad para ser entendido por parte de sus clientes, lejos
de creer que éstos siempre entienden el complejo lenguaje de los productos
financieros <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que, con frecuencia no
entienden ni quienes los aconsejan. <o:p></o:p></span></div>
</div>
SANTANDREU CONSULTORShttp://www.blogger.com/profile/12099506652203629803noreply@blogger.com0