dilluns, 9 de novembre del 2020

La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)


La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.

Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.

Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.

.

dimarts, 3 de novembre del 2020

Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)

En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.

En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.

El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.

Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.

.