Màsters, sacrifici o gaudi?. Pol Santandreu a l'Avui-El Punt el 19-1.

Economia

Màsters, sacrifici o gaudi?

19/01/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - POL SANTANDREU

Una estudiant de màster

1

Si fer un màster ha estat un sacrifici per a un participant, quina capacitat tindrà aquest per afrontar els exigents problemes reals amb què es trobarà ?

El darrer any, com és habitual, he tingut el plaer d'assistir a diverses cerimònies de graduació de les diferents business schools, amb les que col·laboro. Com s'acostuma a fer en aquest tipus d'esdeveniments, una sèrie de personalitats lligades a la institució i al món empresarial, així com alguns alumnes que es graduen, fan una sèrie de parlaments, i un d'ells fa una xerrada sobre un tema d'actualitat.

La majoria d'aquestes intervencions inclouen en alguna de les seves parts una al·legoria de l'esforç que ha comportat el curs i el sacrifici al qual s'han sotmès al llarg de les sessions de classes, treballs i projectes que han hagut de realitzar al llarg dels darrers mesos.

Aquest mateix discurs tenim la tendència a explotar-lo els professors quan fem les sessions inaugurals dels cursos i assegurem que els alumnes s'hauran de sacrificar per poder tirar endavant el curs i superar aquesta etapa de formació tan exigent.

Evidentment, aquest tipus de cursos exigeixen un esforç i una tenacitat si volem treure'n el màxim partit. Tanmateix, també exigeix un esforç llegir un llibre, i no per això ho identifiquem amb un sacrifici, sinó més aviat amb el plaer i l'oci. El mateix podríem dir d'anar a esquiar, fer surf, pujar una muntanya, tocar un instrument o cuinar un bon plat, entre moltes altres activitats que fem quan tenim temps lliure.

Fer qualsevol de les activitats que he esmentat requereix una bona inversió de temps –ningú pensa que esdevindrà un bon cuiner en tres hores-, certes dosis de patiment físic –llevar-se d'hora per anar a la muntanya el dia de festa o entrar al mar en ple hivern-, o psicològic –molt més senzill mirar un programa de teleescombraria que llegir un bon llibre–.

Tot i així, quan planifiquem un cap de setmana per anar amb els amics o la família a la muntanya, no els fem asseure al sofà i els fem un sermó sobre el sacrifici que comportarà llevar-se d'hora, fer un viatge de tres hores en cotxe per sinuoses carreteres, menjar un entrepà remullit per dinar o dormir en un refugi sentint els roncs del veí desconegut. El que fem és explicar el pla amb gran entusiasme i intentar encomanar la nostra il·lusió als altres.

.

Tots valorem empreses (Pol Santandreu)

Quan una clienta o un client bé al nostre despatx demanant que li valorem l’empresa, una de les nostres especialitats, la primera pregunta que ens acostuma a fer sol ser la mateixa: Com es valora la meva empresa?

Aleshores és quan nosaltres expliquem que depenent de quina és la stuació de la organització, li diem que bàsicament podem valorar l’empresa utilitzant dues grans metodologies: Utilitzant valors comptables, que valoren el passat de l’empresa, o bé fent servir mètodes que quantifiquen les expectatives de creació de valor futures, com poden ser el descompte de fluxos futurs o les opcions reals.

Quan els diem que necessitem partir d’unes expectatives de futur per poder emprendre la valoració, és quan comencen els problemes: que si és molt difícil preveure el que es facturarà, que el mercat canvïa molt,...

Encara que estic totalment d’acord en això, i és entre d’altres, un dels motius de la dificultat d’aquesta disciplina de les finances, no és una tasca impossible i s’ha de fer.

De fet, en la majoria de decisions que prenem a la vida, sobretot en les importants, sense saber-ho, de manera intuitiva i natural, valorem les diferents opcions pensant en el futur i establint expectatives de fets que poden passar o no.

.