Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mercats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mercats. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’octubre del 2022

La mona també puja de preu. Per Pol Santandreu


Amb l’arribada de les festes de pasqua, no podem deixar de parlar de la tradicional Mona, que generava un consum de 700.000 unitats l’any 2019, abans de la pandèmia, i que, per raons òbvies en va fer reduir el consum i que s’espera que enguany torni amb força.

Les pujades de preus derivades de les dificultats en les activitats relacionades amb el transport primer, sumades a les generades per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències, tant en els preus de combustibles com el gas y la seva influència en el preu de l’electricitat, encariments de productes com els cereals i d’altres alimentaris, ha fet pujar l’IPC (índex de preus al consum) un 7,6% el mes de febrer i un estimat pel març del 9,8% segons l’INE, fan presumir que també repercutirà en el preu de les mones. 

 

Tant si tenim pensat fer-la a casa, com si la volem comprar en un forn o pastisseria, enguany n’haurem de pagar més a conseqüència d’aquest increment de preus.

.

dilluns, 27 d’abril del 2015

¿Por qué Intereses negativos?. Eliseu Santandreu

En los actuales momentos se está dando el caso paradójico de que alguien que reciba un préstamo de 1.000 euros a devolver al cabo de un año, tenga que devolver 990 euros, comprensivos de la devolución del préstamo más “los intereses” lo cual implica que el tipo de interés aplicado ha sido negativo, algo insólito hace muy poco tiempo. Obviamente, al prestamista el efecto es el contrario.

Mientras el BCE (Banco Central Europeo) aplica en los depósitos remunerados se aplican al tipo negativo del -0,2%; el bono alemán a 7 años cotiza al -0,019%; Bélgica paga un 0,003% y Holanda cobra un 0,005% por los préstamos a cinco años; el bono suizo a 5 años tiene un interés del -0,393%, el Tesoro Público español ha emitido recientemente 4.646 millones de euros en letras a seis y doce meses al tipo de -0,005%, cuando por esos mismos activos pagaba el 5% en el año 2012. Esos datos ponen de manifiesto que todos los países están aplicando la misma política monetaria ¿Qué lectura puede justificar ese fenómeno?

La explicación es que la fijación de un tipo de interés a una operación o activo está en función de la rentabilidad deseada por el emisor o prestamista mas la seguridad de recuperar el préstamo. Otro efecto implicado en la decisión hace referencia al IPC (Índice de precios al consumo) Siguiendo el primer ejemplo expuesto y, suponiendo un IPC negativo del 2%, el poder adquisitivo de los 990 euros recuperados por el prestamista, al vencimiento, le habrá supuesto una rentabilidad real del 1%.

.

divendres, 23 de gener del 2015

Jornada ACCID sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial

El proper dia de febrer de 2015, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), amb la qual SANTANDREU CONSULTORS hi col·laborem des de la seva fundació, organitza una jornada sobre bones pràctiques empresarials i la seva repercussió en el creixement. 

Aquesta jornada es farà a la seu del Barcelona Growth Center (Edifici MediaTIC) i tindrà una durada d’un matí. S’hi celebraran tres conferències: La col·laboració publico-privada com a estratègia de gestió pública i de creixement empresarial; Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial; i Experiències d’acceleració del creixement empresarial.

En aquest primera edició comptarem amb la participació de l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, el Excm. Sr. Xavier Trias, la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, la Sra. Maria Petra Sáiz i el president de l’ACCID, el Dr. Oriol Amat, entre altres.

La Jornada compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, els Col·legis Fundadors de l’ACCID (Col·legi d’Economistes de Catalunya i Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya), els suports institucionals, i la resta de Socis Protectors

http://www.accid.org/documents/triptic_jornades_accid_modificat_lowres.pdf .

dimecres, 16 de gener del 2013

Script dividend: Incongrunte e inoportuno. Publicado en Avui-El Punt el 12-1 por Eliseu Santandreu

El scrip dividend se ha puesto de moda entre grandes bancos y  empresas que cotizan en Bolsa. Se le conoce también como dividendo flexible o dividendo elección.  Consiste en una alternativa al pago de dividendos que permite elegir entre cobrarlos en efectivo -práctica tradicional- o mediante canje por acciones. Las empresas emisoras dedican muchos medios y recursos económicos para animar a los accionistas a que se acojan esta última opción.

Su mecanismo es sencillo. Una vez aprobada la cifra de dividendo a distribuir entre los accionistas, el Consejo propone la aprobación para que los mismos puedan suscribirse como derechos gratuitos de acciones nuevas. A cada derecho se le asigna un valor (equiparándolo al dividendo a cobrar). Paralelamente se hace una ampliación liberada de capital, estableciendo una relación económica entre los derechos y las nuevas acciones. Para obtener una acción nueva se determina el número de derechos.

.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Otra confusión. Per Eliseu Santandreu.


Todo tenedor de un bono de la Generalitat de Catalunya, al igual que cualquier otra modalidad de bono tiene la posibilidad de recuperar su dinero antes del vencimiento, vendiendo el título en el mercado secundario de deuda fija, donde se negocian los bonos aún no vencidos. 

Para que el vendedor tenga éxito en su pretensión, es preciso coincidir con un inversor dispuesto a pagar por el mismo bono el nominal más una plusvalía o, como mínimo por el nominal

Sin embargo, actualmente, el mercado secundario de renta fija está ofertando la adquisición de deuda muy por debajo del valor nominal, con el consiguiente perjuicio para el vendedor.
Muchos poseedores de bonos “patrióticos” se están quedando atrapados ante la dificultad de venderlos por la escasez de ofertas de compra.

Las transacciones se cierran incluso con pérdidas del 15%. Los bonos emitidos por la Generalitat de Catalunya emitidos en abril de 2011 a un vencimiento de dos años se han cambiado en el mercado secundario de deuda a un precio del 87,1%, es decir, el vendedor de asumir, una pérdida del 13% y una rentabilidad para el adquiriente del 15,5% -por el efecto descuento-  En el caso de los bonos valencianos emitidos en diciembre de 2011 con vencimiento a un año, el rendimiento para los compradores llegó recientemente a un cambio del 24,59%.
.

divendres, 15 de juny del 2012

Reflexiones a la ayuda europea. Diari Sabadell (14/6) per Eliseu Santandreu

Como ya les supongo a ustedes enterados de que el pasado sábado día 9, el Fondo Europeo de Estabilidad financiera y el Mecanismo Europeo de Estabilidad (MEDE) decidió conceder una ayuda de 100.000 millones de euros -16,7 BILLONES de las antiguas pesetas- equivalente al 10% del PIB español, dejaré para los tertulianos, entendidos, catedráticos y gurús, que se peleen entre ellos para delimitar si se trata de un rescate, de una intervención o de un préstamo. Pero, lo que es cierto es que ha privado el interés de Alemania, Francia, Holanda, etc. en asegurarse de que España tenga capacidad para devolverles los créditos que le han concedido por un lado, y evitar la ruptura del Euro antes de que Grecia pueda decidirlo el próximo sábado.

Esa concesión no es un acto de solidaridad ni altruismo de Europa hacia España. Se trata de aprovechar la ineptitud de un sistema financiero y a la codicia de unos directivos que han arruinado y saqueado las entidades financieras que ahora deberán recurrir al préstamo. Con esa operación los mecanismos europeos podrán  dirigir,  a través de sus interventores, las entidades afectadas a fin de enderezar el mermado sistema financiero que, Zapatero, hace solo un año, aseguraba que era la envidia de nuestros vecinos y que Rajoy reiteró hasta el hastío que nos bastábamos con nuestra hidalguía quijotesca, sin precisar ayuda.

.

dilluns, 21 de maig del 2012

¿Salvarlos o que se hundan? D'Eliseu Santandreu. Diari El Punt-Avui dia 19-5

Debido al actual grado de enardecimiento, una gran parte de la población cree, inocentemente, que dejar que se hunda una entidad financiera, sería el mejor castigo a infligir a sus responsables. Se imagina al banquero que ha conducido a la entidad a la debacle, con chistera, leontina y un gran habano, completamente arruinado, en la cola del INEM, o pidiendo limosna en la calle. Nada más lejos de la realidad. Nunca se ha visto una estampa semejante. Se comportan como los malos capitanes de barco que saltan del barco antes de que éste se hunda.

Actualmente, el dilema recurrente cuando un banco es inviable es: a) ¿debe reflotarse para retornarlo a la rentabilidad? o, b) es preferible dejarlo a su suerte y que caiga por si solo. Dado que la primera opción es la que se han adoptado, nos centraremos en la opción b).

Depósitos

Ante el anuncio formal de dejar caer a un banco y, aunque se pretendiera dar tranquilidad y confianza, no se podría evitar que los impositores retiraran todo su dinero del banco afectado para meterlo bajo el colchón o expatriarlo a Alemania, por ejemplo. Paralelamente se produciría un efecto mimético que afectaría a otras entidades, incluso más rentables y capitalizadas provocando un tsunami en el sistema.

Accionistas

En toda quiebra comercial los accionistas suelen perder su inversión. Técnicamente es lógico. No obstante, en el caso de la Banca cabe una importante matización. Los grandes accionistas, aquellos que poseen paquetes significativos, los inversores institucionales, los fondos de inversión y pensiones, no esperan a los acontecimientos. Sus brokers, sus contactos de altísimo nivel y su privilegiada información les alertan cuándo deben vender sus acciones. En cambio, los realmente afectados son los cientos de miles de pequeños inversores, -en el caso de Bankia, 400.000- que adquirieron, con sus ahorros, acciones de la propia entidad por la presión del director de su sucursal, prometiéndoles que se trataba de una inversión altamente rentable y liquida, naturalmente, para la propia entidad.

.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Facebook i Instagram. Per Pol Santandreu.

Els mercats tecnològics i les empreses .com tornen a estar alterats –de fet mai han deixat d’estar-ho-. Les darreres notícies sobre el repartiment de dividends d’Apple, la renovación de Google+, la propera sortida a borsa de Facebook o la compra d’aquesta darrera d'Instagram han copsat titulars de diaris d’arreu i de tots els àmbits.

D’aquest darrer tema en vull parlar en aquest escrit. Facebook ha comprat Instagram per 1.000 milions de dòlars. Instagram és una aplicación que es pot descarregar de forma gratuïta en ordinadors, tablets i smartphones, de la qual no se’n publiquen dades oficials financeres –les empreses no cotitzades d’Estats Units no n’estan obligades-. Aquesta aplicació permet compartir fotografies amb d’altres persones.

Pel fet de ser un model de negoci on la cifra de negocis ha de derivar de les insercions publicitàries i d'altra banda pel preu que se n’ha pagat, no han estat pocs els que han posat el crit al cel per considerar-la una operació desmesurada –diversos articles han comparat el preu de compra amb el valor de capitalització del legendari diari The New York Times, inferior al pagat per la tecnològica-.

Es fa molt difícil saber si aquest preu és molt alt o no –de fet en la valoració de qualsevol empresa sempre és difícil establir-ne un import-, sobretot pel fet de no disposar d’informació financera. Tanmateix, hi ha certes dades que ens poden fer reflexionar sobre el valor estratègic de l’operació:

.

dissabte, 31 de març del 2012

Apple i els dividends. Pol Santandreu

La notícia del repartiment de dividends per part d’Apple, ha desencadenat un rellevant interès en els mercats i ha suscitat comentaris de tot tipus en referència a l’operació. Hi ha fins i tot conjectures de si el desaparegut Steve Jobs hagués estat en contra d’aquest tipus d’operació –de fet no s’havien repartit dividends desde 1995, any en que Jobs va agafar de nou les rendes de la companyia-.

Per entendre l’operació cal tenir en compte diversos aspectes de l’empresa:

a.     Lacumulació defectiu per un valor de 122.000 milions de dòlars.
b.    El benefici net previst pel 2012 de prop de 41.000 milions $
c.     La capitalització de lempresa de 545.000 milions de $.

El primer aspecte, l’elevat volum de tresoreria, pot representar a la llarga un llast per la rendibilitat de l’empresa. En una empresa com Apple, el rendiment de les seves inversions és molt elevat (el 2011 fou d’un 29%) i les inversions financeres que es puguin fer amb els saldos de tresoreria, per molt rendiment  que se n’obtingui, mai superarà el de l’activitat ordinària.

En segon lloc, el benefici net compensa en un sol any la meitat del saldo de tresoreria actual, és a dir, el cash flow generat previst enguany pot ser igualment molt elevat.

.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Facebook a borsa. Per Pol Santandreu

Facebook presenta avui la documentació a la SEC (la Comissió de Valors dels EUA) per tal que accepti l’Oferta Pública de Venda d’accions (OPV). Els rumors diuen que l’empresa, fundada per Mark Zuckerberg el 2004, té la intenció de col·locar al mercat entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars –segons la demanda-, el que representaria la major OPV de les realizades per empreses procedents de Silicon Valley. La valoració estimada que es pugui fer de la companyia s’especula que pot ser d’entre 80.000 i 100.000 milions de dòlars –el seu valor de capitalització d’acord a mercats secundaris privats on actualment es compren i venen títols de la companyia, en fa una valoració actual de 50.000, motiu pel qual aquests valors no semblen exagerats del tot-.

Sobre la valoració de la companyia, m’agradaria fer-ne algunes reflexions. Quan hom valora empreses es poden utilitzar diverses metodologies. En els casos d’empreses tecnològiques i amb creixements molt alts s’acostumen a utilitzar els models basats en múltiples, descompte de fluxos o opcions reals.

Els models basats en múltiples tracten de calcular un valor a partir de paràmetres econòmics o financers extrets d’experiències anteriors en altres valoracions. Si s’estableix el valor en 80.000 milions de dòlars, aquest és de 18,7 vegades el volum de vendes del 2010 (vendes estimades ja que l’empresa no presenta informació a la SEC pel fet de no cotitzar a borsa). Així mateix, el PER (Price Earning Ratio), és a dir, el benefici dividit pel valor és de 80 (a igual benefici anual es necessitarien 80 anys per recuperar el valor).  


.

divendres, 20 de gener del 2012

2011 Ranking of the Top 10 Brands per Pol Santandreu

En l’àmbit de la Valoració d’Empreses i sobretot durant la darrera dècada han anat sorgint  empreses i organitzacions que valoren parts concretes de les companyies, com poden ser la marca o altres intangibles. Una d’aquestes empreses és Interbrand.

Interbrand és una empresa fundada l’any 1974 i que es dedica a la valoració de marques. Dins d’aquesta especialització, és la que gaudeux de millor prestigi global i el seu informe anual de les 100 millors marques del mon, té una repercussió fins i tot en el mon de la premsa més generalista, és a dir, és un clàssic.

La metodologia que utilitza Interbrand per valorar les marques consisteix en calcular el benefici diferencial que té una empresa respecte a una empresa que fabriqui un producte similar sense una marca de rellevància (per exemple una empresa que distribueix marca blanca). Aquest banefici es multiplica posteriorment per un múltiple que determina Interbrand a partir de factors que, segons ells, determinen la fortalesa de la marca.

Els factors que determinen aquesta fortalesa de la marca es basen en els següents factors: Lideratge, Estabilitat, Mercat, Internacionalitat, Trajectoria de la marca, Recolzament i Protecció legal. Aquests factors qualitatius es puntuen en funció d’informació de mercat i es troba el múltiple que multiplicarà el benefici diferencial. El resultat, és el valor de la marca segons Interbrand.

El darrer informe publicat “2011 Ranking of the Top 100 Brands” coloca a Coca Cola com la millor, IBM com la segona i Microsoft la tercera. Apple, apareix en el lloc vuitè, amb un valor de la marca de menys de la meitat que IBM.



Empresa
Valor marca (m$)
1
Coca-Cola
71.861
2
IBM
69.905
3
Microsoft
59.087
4
Google
55.317
5
GE
42.808
6
McDonald's
35.593
7
Intel
35.217
8
Apple
33.492
9
Disney
29.018
10
Hewlett-Packard
28.479

Taula de les millors 10 marques segons Interbrand
.

dijous, 22 de setembre del 2011

Exceso de palabrería (d'Eliseu Santandreu aparegut al diari Expansión el 21 de setembre)


La recientemente designada directora gerente del Fondo Monetario Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha advertido sobre el riesgo de que la economía mundial “vuelva a entrar en recesión de forma inminente". Unas graves declaraciones que cuando proceden de tertulianos o de tantos profetas que a diario se dedican a presagiar tsunamis económicos, no tendría más importancia ni trascendencia. Pero la máxima autoridad del FMI, debería conocer que sus palabras no pueden caer en saco roto y que los mercados, inversores, empresas y particulares reaccionarán en función del cariz de la información recibida y, además, lo harán con la mayor rapidez.

Casi al mismo tiempo, el presidente de la Comisión Europea Durao Barroso ha declarado que la Unión Europea (UE) y el euro están fuertes y resistentes, denostando así las declaraciones de la directora gerente del Fondo Monetario Internacional.

Al mismo tiempo, el presidente de la Unión Europea, Herman Van Rompuy, entra en escena declarando "Si bien no hay muchas perspectivas de crecimiento económico no prevemos un crecimiento económico negativo, ni recesión", ha puntualizado al respecto. En definitiva, afirma que no hay "ninguna nueva recesión" a la vista en la Eurozona, pese a la desaceleración del crecimiento económico.

.