La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui

 En els darrers anys, el valor dels intangibles, almenys pel que fa referència  a la percepció que els inversionistes en tenen d’aquest, ha pujat de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys, el valor dels intangibles de les empreses de l’estat espanyol s’ha multiplicat per 10, segons un informe de Brand Finance, arribant a representar un 38% del valor dels seus actius.  

El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.

 

Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).    

 

Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques,  patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres. 

.

¿Es interesante Carrefour para Amazon? Article de Pol Santandreu publicat a America-Retail

El sector del retail de alimentación hace semanas que está revuelto con los rumores de la posible compra de Carrefour, la conocida multinacional francesa de distribución, por parte del rey de la venta retail online: Amazon (con permiso de Alibaba).

La apuesta de Amazon por una estrategia omnicanal -presencia en todos los canales de distribución online y offline con un mismo modelo de negocio- ya hace tiempo que se está urdiendo. Así lo demuestra el anuncio de la compra, el mes de junio pasado, de la cadena de supermercados de alimentos orgánicos y ecológicos Whole Foods, con 460 establecimientos, principalmente en Estados Unidos, aunque también con presencia en el Reino Unido, por parte de Amazon.

La compra de Whole Foods supuso a Amazon un desembolso de 13.700 millones de dólares, lo que suponía la mitad de la liquidez de la que disponía la empresa a final del ejercicio pasado.

El objetivo es integrar el servicio de venta online con servicio a domicilio característico de Amazon, con la presencia física de productos en los establecimientos físicos, que le permitirán complementar su oferta de valor, ya sea a partir de distribuir los productos que actualmente vende a través de e-commerce en tiendas físicas, como vender alimentos en la red, aprovechando los 300 millones de cuentas de que dispone Amazon.

.

El passat mes de març, en Pol Santandreu va participar com a ponent en el 14º Congreso Internacional de Retail que es celebrà a Lima (Perú), amb la participació de rellevants experts del sector, que analitzaren el futur del sector. L'assistència va ser masiva, amb més de 800 participants en dues jornades amb magnífiques presentacions i un nivell de satisfaciió extraordinari. En Pol va parlar de les implicacions econòmiques i financeres dels diferents models de negoci dels retailers. Us adjuntem link a un article que ha aparegut publicat a la prestigiosa revista PerúRetail on es resumeix el contingut de la presentació.

Modelos de negocio de los retailers. Implicaciones financieras  .

Negocios ejemplares. Eliseu Santandreu a Expansión el 7-3.

Cuando hacemos referencia a empresas centenarias catalanas solemos señalar a Codorniu, Freixenet, Banco Sabadell, Damm, Grupo Roca, Puig o Grupo Catalana entre otras. Sin embargo, olvidamos a muchos comercios emblemáticos de los cuales Barcelona puede presumir y enorgullecerse.

Invito al lector a que, aprovechando un paseo por Barcelona, observe las placas que figuran ante las puertas de muchos comercios en las cuales destaca la antigüedad del local. Quedará gratamente sorprendido.

Acotando el paseo a la Rambla, Plá de la Boqueria, calle Nou de la Rambla y el Raval, sin ánimo de publicidad y admitiendo, por supuesto, que no figuren todas, caben destacar: Pastelería Escrivá esquina calle Petxina de 1829; Granja Viader en la calle Xuclá de 1870; la Farmacia Carme de la calle del Carmen de 1883; Zapatería Ampurdanesa de Nou de la Rambla de 1845; Camisería Saúco del Pla de la Boqueria de 1820 o, en el barrio de Sans, Óptica Gantzer de 1899 o Ferretería Porxas también de 1899.

.

Comentaris als Rankings Best Global Brands 2012. Per Pol Santandreu.

Com cada any, les consultores especialitzades en la valoració de marques, van publicant els seus informes i rankings de les 100 millors marques. Dues de les més prestigioses firmes, presenten les següents classificacions en les 10 primeres posicions:

Ranking Interbrand 2012

Ranking Interbrand complet

Ranking BrandZ complet

.

Apple i els dividends. Pol Santandreu

La notícia del repartiment de dividends per part d’Apple, ha desencadenat un rellevant interès en els mercats i ha suscitat comentaris de tot tipus en referència a l’operació. Hi ha fins i tot conjectures de si el desaparegut Steve Jobs hagués estat en contra d’aquest tipus d’operació –de fet no s’havien repartit dividends desde 1995, any en que Jobs va agafar de nou les rendes de la companyia-.

Per entendre l’operació cal tenir en compte diversos aspectes de l’empresa:

a.     L’acumulació d’efectiu per un valor de 122.000 milions de dòlars.

b.    El benefici net previst pel 2012 de prop de 41.000 milions $

c.     La capitalització de l’empresa de 545.000 milions de $.

El primer aspecte, l’elevat volum de tresoreria, pot representar a la llarga un llast per la rendibilitat de l’empresa. En una empresa com Apple, el rendiment de les seves inversions és molt elevat (el 2011 fou d’un 29%) i les inversions financeres que es puguin fer amb els saldos de tresoreria, per molt rendiment  que se n’obtingui, mai superarà el de l’activitat ordinària.

En segon lloc, el benefici net compensa en un sol any la meitat del saldo de tresoreria actual, és a dir, el cash flow generat previst enguany pot ser igualment molt elevat.

.

Quan val un hotel? Publicat per Pol Santandreu a l'AVUI el 10 de març

La xifra de transaccions en el mercat d’inversions hoteleres ha augmentat l’exercici 2011, després de tres anys en continua davallada. Enguany s’han realitzat 36 operacions a l’estat espanyol, per un volum de 829 milions d’euros -segons la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos- , el que representa un 61,2% d’augment i s’acosta a les xifres de l’any 2008.

La dificultat d’alguns gestors d’hotels d’aconseguir el refinançament pels seus negocis ha estat un dels motius d’aquest increment d’operacions corporatives, centrades bàsicament en hotels de quatre i cinc estrelles i realitzades per cadenes hoteleres.

Un dels reptes alhora de comprar o vendre un hotel és la seva valoració. I no és tasca fàcil. Els especialistes i investigadors d’aquest sector, estableixen bàsicament tres inductors de valor en un establiment hoteler: el valor de l’immoble, el dels actius tangibles de negoci (com el capital circulant i els mobles i equipament) i el dels intangibles. La suma dels tres és el valor total de l’hotel. Una vegada descomptat el deute associat, donarà la valoració dels fons propis, és a dir, el de la totalitat de les accions.

.

2011 Ranking of the Top 10 Brands per Pol Santandreu

En l’àmbit de la Valoració d’Empreses i sobretot durant la darrera dècada han anat sorgint  empreses i organitzacions que valoren parts concretes de les companyies, com poden ser la marca o altres intangibles. Una d’aquestes empreses és Interbrand.

Interbrand és una empresa fundada l’any 1974 i que es dedica a la valoració de marques. Dins d’aquesta especialització, és la que gaudeux de millor prestigi global i el seu informe anual de les 100 millors marques del mon, té una repercussió fins i tot en el mon de la premsa més generalista, és a dir, és un clàssic.

La metodologia que utilitza Interbrand per valorar les marques consisteix en calcular el benefici diferencial que té una empresa respecte a una empresa que fabriqui un producte similar sense una marca de rellevància (per exemple una empresa que distribueix marca blanca). Aquest banefici es multiplica posteriorment per un múltiple que determina Interbrand a partir de factors que, segons ells, determinen la fortalesa de la marca.

Els factors que determinen aquesta fortalesa de la marca es basen en els següents factors: Lideratge, Estabilitat, Mercat, Internacionalitat, Trajectoria de la marca, Recolzament i Protecció legal. Aquests factors qualitatius es puntuen en funció d’informació de mercat i es troba el múltiple que multiplicarà el benefici diferencial. El resultat, és el valor de la marca segons Interbrand.

El darrer informe publicat “2011 Ranking of the Top 100 Brands” coloca a Coca Cola com la millor, IBM com la segona i Microsoft la tercera. Apple, apareix en el lloc vuitè, amb un valor de la marca de menys de la meitat que IBM.

	Empresa	Valor marca (m$)
1	Coca-Cola	71.861
2	IBM	69.905
3	Microsoft	59.087
4	Google	55.317
5	GE	42.808
6	McDonald's	35.593
7	Intel	35.217
8	Apple	33.492
9	Disney	29.018
10	Hewlett-Packard	28.479

Taula de les millors 10 marques segons Interbrand

2011 Ranking of the Top 100 Brands (Interbrand)

.