Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui

 

Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria  en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.

I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.

 

Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.

 

Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.

.

Obsolescència programada. Per Marc Santandreu

Ara fa ja uns dies, primer a TV3 i després a TVE* han passat un reportatge sobre la obsolescència programada. Ens expliquen, i es presenten probes, sobre les pràctiques d'algunes empreses que treballen perquè els seus productes tinguin una vida determinada, sempre per sota de la realment possible segons la tècnica disponible.

L'obsolescència dels productes es basa en que no és viable econòmicament mantenir alguns processos productius en massa, si es vénen productes de vida molt llarga.

Així doncs, es tracta d'una estratègia per mantenir la producció a tot drap, sempre prioritzant el benefici immediat i no pas una estratègia de viabilitat a llarg termini. El que potser és realment greu, és que sembla que és un concepte universalitzat, utilitzat per moltes grans companyies des de fa força temps.

Empreses com Philips, Osram i altres fins i tot van crear associacions per controlar la vida de les seves bombetes. Originalment partien de productes amb una vida de mes de 2500 hores, obligant-se a fer probes estadístiques per controlar que els nous productes no duressin més de 1000 hores, amb sancions econòmiques molt importants en cas d'incompliment.

.