Economistes mediàtics. Eliseu Santandreu a El Punt-Avui.

Economistes mediàtics

29/06/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - ELISEU SANTANDREU

Tertúlia de Catalunya Radio. Foto: ARXIU.

1

Curiosament, cap d'aquests mediàtics no ha format part de les nombroses comissions que nomena el govern per prendre qualsevol decisió d'abast. Deu ser per això que estan ressentits i es dediquen a criticar i censurar tot el que fan els dirigents com a forma de venjança?

Des de l'inici de la crisi, fa ja més de cinc anys, l'economia ha passat a formar part del nostre lèxic i converses quotidians. Usem amb naturalitat expressions com: prima de risc, mercats, retallades, rescat, desocupació, ERO, indignats, preferents, economia productiva, economia financera, euro, homes de negre, Merkel, FMI, bons patriòtics, beneficis negatius, mobilitat interior, desacceleració, productivitat, etcètera, tot i que amb freqüència no sabem el seu significat.

Paral·lelament a aquest fenomen ha emergit unestablishment economico-mediàtic, format per uns suposats experts que, en lloc de fer pedagogia d'aquesta matèria tan àrida per al ciutadà, el que estan aconseguint és que aquests s'estiguin fastiguejant de tant auguri tremendista i catastrofista a què recorren habitualment.

VIDENTS.

Tot raonament econòmic ha d'entendre's emmarcat en contextos i entorns canviants, dinàmics i flexibles. No obstant això, molts vidents econòmics, sense respectar les normes de prudència pròpies d'aquesta matèria, no dubten a predir el que ocorrerà d'aquí a 10 o 15 anys. L'economia no té res a veure amb l'astrologia, encara que curiosament un d'aquests gurus mediàtics és, a més, un destacat especialista en ufologia, la qual cosa denota la seva tendència als auguris.

Des de l'inici de l'actual crisi, les emissores de ràdio i televisió van descobrir que les tertúlies econòmiques eren un excel·lent filó per augmentar l'audiència. Posteriorment, es van apercebre que com més agressives eren les declaracions dels seus col·laboradors econòmics i més fatalitats anunciaven, més es disparava l'audiència i, per tant, els ingressos per publicitat, objectiu principal.

La majoria d'aquests àugurs econòmics semblen gaudir del do de la ubiqüitat. En un mateix dia poden aparèixer en dos o tres mitjans de comunicació diferents. No obstant això, no pregonen el mateix segons l'escenari en què actuïn. Són coneixedors que per perpetuar-se com a tertulià econòmic han d'acatar els principis ideològics que regeixin en cada mitjà a què acudeix. Així, resulta fàcil constatar com un mateix expert fa unes afirmacions en emissores de ràdio o televisions d'ideologia d'esquerres diametralment oposades a quan es tracta de cadenes de la Conferència Episcopal. Aquest aspecte posa de manifest que l'única cosa que els interessa és ser mediàtic i repetir, el missatge és allò menys important.

La missió d'aquests profetes apocalíptics consisteix a agreujar tot aspecte o mesura que pugui sorgir, encara que es tracti d'un simple rumor. Fan molt pitjor una notícia ja de per si dolenta. Segueixen el principi que una bona notícia no és notícia, però sí ho és quan és dolenta.

La seva estratègia consisteix a augurar desgràcies i discrepar de tot, sense oferir mai solucions o propostes alternatives. És imaginable un metge que diagnostiqui la malaltia del seu pacient però incapaç de donar-li un tractament per guarir-lo? Mai no fan esment dels seus nombrosos auguris fallits, però tenen especial interès a proclamar els escassos encerts, que ells mateixos i els qui els contracten enalteixen contínuament. Desconeixen el sentit de l'autocrítica, confiant en la mala memòria de la gent.

Crida extraordinàriament l'atenció que aquests profetes no fossin capaços de preveure la gran estafa dels productes híbrids: subordinades i preferents; que no fessin referències a les clàusules abusives de les hipoteques; que enaltissin el sistema financer, fins i tot quan era inviable, i que ignoressin les males arts dels sous milionaris autoatribuïts per responsables d'entitats financeres. Preferien enaltir la funció de les caixes d'estalvi i la seva obra social, per injuriar-les després de la seva desaparició.

RECTIFICACIONS.

Davant la pregunta del locutor d'una emissora de ràdio: com veu el futur de les pensions?, un conegut endeví va proclamar sense rubor que els actuals pensionistes veurien reduïdes “ja” les seves pensions en un 20%, quan en aquell moment la comissió de savis encara debatia sobre les seves propostes. Aquestes declaracions van produir una allau de trucades telefòniques de pensionistes angoixats per la notícia. No obstant això, l'expert va haver de quedar molt convençut de la seva declaració, ja que mai no la va rectificar.

Curiosament, cap d'aquests mediàtics no ha format part de les nombroses comissions que nomena el govern per prendre qualsevol decisió d'abast. Deu ser per això que estan ressentits i es dediquen a criticar i censurar tot el que fan els dirigents com a forma de venjança?

Complicitat institucional

Mentre continuï la contumaç actitud de polítics i organismes públics on solament prevalen els interessos de partit, la mentida permanent i l'enfrontament aferrissat entre els suposats capdavanters polítics freturosos de visió d'Estat, els falsos profetes tindran el terreny adobat. El silenci institucional i la permanent alteració de la realitat produeixen un efecte d'angoixa a la ciutadania que, mancada d'explicacions, creu només el que veu i sent a les tertúlies. Així, els tertulians econòmics s'aprofiten del caos.