Recomano profundament a tot aquell a qui l'interessin les finances que no es perdi la darrera pel lícula d'Oliver Stone: WALL STREET (els diners mai dormen) Poques vegades s'ha vist al cinema una pel.lícula tan ben documentada. O Stone és un expert en finances o ha emprat molt de temps i treball en "aprendre" els secrets dels taurons de Wall Street.
Però, en primer lloc li aconsellaria que abans repassés la primera WALL STREET que data de 1987 dirigida pel mateix Stone i protagonitzada per un més jove Michael Douglas, que en aquella època ens va servir als professors per explicar als alumnes, fins i tot visionant les parts més interessants de la mateixa, com funcionaven els mercats financers, quan aquí érem encara uns innocents pipiolos.
Resulta molt interessant observar com han canviat els temps, les tecnologies, però no així el que a la pel·lícula es repeteix sovint "risc d'ètica" que el defineixen com "la serietat i compromís de tornar els diners que s'han rebut prestats" Es demostra clarament que tot ha canviat però la cobdícia, el desig de derrotar l'adversari i, sobretot les ganes d'enriquir-se a costa de qualsevol cosa, segueix essent la única motivació dels que manipulen els fils de l'economia, molt per sobre dels Governs que en ocasions estan subornats a aquells.
No tenen desperdici frases com: "els diners no són el més important: el que és realment interessant és competir", o "el diner mai dorm, per això quan t'adorms va a un altre que està despert" "ens interessa fer aquesta inversió, sobretot perquè els nostres incentius pujaran com l'escuma "
Finalment vull destacar amb quina senzillesa, però profunditat de conceptes, amb una gran càrrega de pedagogia i realitat, el protagonista Michael Douglas, exposa en una conferència els motius que van donar peu a l'actual crisi, des de les subprime fins a les inversions en descobert que tant mal han fet al sistema, així com la facilitat amb que es fa servir, tot i estar penat per la llei, la informació privilegiada.
No sóc crític de cinema, però crec que aquestes pel·lícules, a part d'entretenir, tenen la capacitat d'informar i exposar la crua realitat del món dels taurons en les finances.
Però, en primer lloc li aconsellaria que abans repassés la primera WALL STREET que data de 1987 dirigida pel mateix Stone i protagonitzada per un més jove Michael Douglas, que en aquella època ens va servir als professors per explicar als alumnes, fins i tot visionant les parts més interessants de la mateixa, com funcionaven els mercats financers, quan aquí érem encara uns innocents pipiolos.
Resulta molt interessant observar com han canviat els temps, les tecnologies, però no així el que a la pel·lícula es repeteix sovint "risc d'ètica" que el defineixen com "la serietat i compromís de tornar els diners que s'han rebut prestats" Es demostra clarament que tot ha canviat però la cobdícia, el desig de derrotar l'adversari i, sobretot les ganes d'enriquir-se a costa de qualsevol cosa, segueix essent la única motivació dels que manipulen els fils de l'economia, molt per sobre dels Governs que en ocasions estan subornats a aquells.
No tenen desperdici frases com: "els diners no són el més important: el que és realment interessant és competir", o "el diner mai dorm, per això quan t'adorms va a un altre que està despert" "ens interessa fer aquesta inversió, sobretot perquè els nostres incentius pujaran com l'escuma "
Finalment vull destacar amb quina senzillesa, però profunditat de conceptes, amb una gran càrrega de pedagogia i realitat, el protagonista Michael Douglas, exposa en una conferència els motius que van donar peu a l'actual crisi, des de les subprime fins a les inversions en descobert que tant mal han fet al sistema, així com la facilitat amb que es fa servir, tot i estar penat per la llei, la informació privilegiada.
No sóc crític de cinema, però crec que aquestes pel·lícules, a part d'entretenir, tenen la capacitat d'informar i exposar la crua realitat del món dels taurons en les finances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada