Para comprender el nuevo modelo de negocio bancario conocido como Basilea III es preciso exponer una breve cronología de sus antecesores:
Basilea I
En diciembre de 1974, los bancos centrales del G-10, aprobó el primer Acuerdo de Basilea que consistía en unas recomendaciones para establecer un capital mínimo que se definió como "capital regulatorio".
Basilea II,
Publicado en junio de 2004 creó un estándar internacional que aseguraba la protección de las entidades frente a los riesgos financieros y operativos, añadiendo el “riesgo de incumplimiento de los prestatarios”, considerando que todos los créditos tenían la misma probabilidad de incumplir.
Basilea III
El 13 de septiembre del 2010 vio la luz la tercera reforma que se aprobará por el G-20 el próximo noviembre en Corea. Establece una nueva ratio de capital, Tier 1 mínima para los bancos de todo el mundo. En él, se ha fijado un nuevo mínimo del 4,5% a aplicar progresivamente a partir del 2013 hasta el 2015 añadiendo un colchón adicional a partir del 1.1.2016 del 2,5%, hasta totalizar el 7% el 1.1.2019. Con esta medida, los bancos podrán ver limitada su capacidad para fijar la retribución a sus directivos, los dividendos o la obra social, amén de endurecer el ratio Tier 1.
.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
Califica que algo queda (Article publicat al diari Expansión per l'Eliseu Santandreu el dia 26/10)
Los bancos, las grandes empresas y los Estados pagan a las agencias de calificación de riesgo para que califiquen la deuda de aquellos a quienes van a prestar dinero. Cuanto peor resulte la calificación, mayor es el tipo de interés a exigir y mayor el negocio del prestamista. Esto se debe a que los ratings están integrados en varias normas, reglamentos y mecanismos, de manera que "una rebaja de la calificación crediticia puede tener efectos indirectos y de contagio en un sentido u otro en los mercados financieros.
Aún está reciente en la memoria cuando las agencias otorgaron la máxima calificación –triple A- equivalente a un riesgo “mínimo de impago” a paquetes de deuda que contenían hipotecas basura como fue el caso de Lehman Brothers o a los productos del estafador Madoff. Los resultados revelaron que existieron fallas en los procesos de ratings de las hipotecas subprime que desató la crisis inmobiliaria y provocó que instituciones financieras como Lehman Brothers, Citigroup, UBS y Merryl Lynch entraran en una grave crisis. Hace un tiempo se filtró en la comidilla financiera la actitud de un jefe de productos estructurados de una empresa de calificadores de riesgo forzaba a los analistas a otorgar ratings altos en contra del criterio de los especialistas.
.
Aún está reciente en la memoria cuando las agencias otorgaron la máxima calificación –triple A- equivalente a un riesgo “mínimo de impago” a paquetes de deuda que contenían hipotecas basura como fue el caso de Lehman Brothers o a los productos del estafador Madoff. Los resultados revelaron que existieron fallas en los procesos de ratings de las hipotecas subprime que desató la crisis inmobiliaria y provocó que instituciones financieras como Lehman Brothers, Citigroup, UBS y Merryl Lynch entraran en una grave crisis. Hace un tiempo se filtró en la comidilla financiera la actitud de un jefe de productos estructurados de una empresa de calificadores de riesgo forzaba a los analistas a otorgar ratings altos en contra del criterio de los especialistas.
.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Publicitant l'esperit català (Pol Santandreu)
Des de fa un mes i escaig el Banc Sabadell ha fitxat l’entrenador del Futbol Club Barcelona com a imatge de la seva nova campanya publicitària. El banc aludeix que la imatge de la bona gestió i l’èxit profsional de l’entrenador com a resultat de la preparació, l’esforç i el treball, així com la seva capacitat de lideratge i el caràcter positiu, entre d’altres, fa que sigui la millor per emparellar amb la marca financera.
Malgrat no haver-se mencionat en les declaracions dels responsables de l’entitat, suposo que la imatge de la catalanitat del club de futbol i també del seu entrenador, també hauran estat factors a considerar alhora de contractar-lo.
Així mateix, en la darrera emisisó de deute per part del govern de la Generalitat de Catalunya, en la campanya publicitària de col·locació, afageix el lema “Inverteix en seny, inverteix en el que som”, en una clara referència a l’esperit nacional català.
Ojos de Brujo i el model d'autogestió (Pol Santandreu)
El magnífic grup Ojos de Brujo, del qual em declaro seguidor des dels seus inicis ha anunciat la seva imminent dissolució. El grup es va formar fa una quinzena d’anys i s’erigia com a un model d’autogestió, on tots els components, i n’eren uns quants, decidien l’estratègia de manera consensuada a través de reunions on tots participaven, des dels líders més visibles fins als que realitzaven les tasques més a l’ombra, com responsables de so o il•luminació.
Aquest model d’autogestió, similar al que en el mon de l’empresa s’estableix en les cooperatives és el que, segons el propi grup, els ha portat a la dissolució. Segons declaracions d’en Ramón Giménez, un dels fundadors del grup, “hem fracasat davant el sistema, en la nostra impermeabilitat econòmica. Som mals empresaris: ens pensavem que podiem autogestionar el grup i el negoci, y degut a no saber torejar la crisi de la indústria ens hem omplert de deutes”.
.
Aquest model d’autogestió, similar al que en el mon de l’empresa s’estableix en les cooperatives és el que, segons el propi grup, els ha portat a la dissolució. Segons declaracions d’en Ramón Giménez, un dels fundadors del grup, “hem fracasat davant el sistema, en la nostra impermeabilitat econòmica. Som mals empresaris: ens pensavem que podiem autogestionar el grup i el negoci, y degut a no saber torejar la crisi de la indústria ens hem omplert de deutes”.
.
Vergonya aliena (Eliseu Santandreu)
Como es conocido, la emisión de bonos de la Generalitat de Catalunya ha tenido una gran acogida por parte de los inversores. Incluso el emisor se ha animado a ampliar la emisión hasta los 2.500 euros.
Estoy plenamente convencido de que más de un pequeño inversor ha adquirido bonos por dos razones: por rentabilidad y por un sentimiento de país, pongamos en una proporción del 50%. Por otro lado, un importante porcentaje de bonos han ido a parar a manos de inversores no pertenecientes a la Comunidad catalana. No creo que en este caso el patriotismo tenga ningún tipo de participación.
.
Estoy plenamente convencido de que más de un pequeño inversor ha adquirido bonos por dos razones: por rentabilidad y por un sentimiento de país, pongamos en una proporción del 50%. Por otro lado, un importante porcentaje de bonos han ido a parar a manos de inversores no pertenecientes a la Comunidad catalana. No creo que en este caso el patriotismo tenga ningún tipo de participación.
.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Responsabilidad de los alcaldes (Eliseu Santandreu)
¿Qué le pasaría a una familia o empresa si no pagará la luz, el agua u otros servicios? Simplemente se le cortaría el suministro hasta que pagara para darlo después de nuevo de alta.
¿Qué le pasaría a un empresario que no pagará los salarios puntualmente a sus colaboradores, las facturas de sus proveedores o sus obligaciones fiscales? Que su titular debería asumir o ejecutar un concurso de acreedores, le ejecutarían los bienes con los que hubiera garantizado la deuda y, en el peor de los casos podría ser objeto de una querella criminal según la gravedad de los hechos.
.
¿Qué le pasaría a un empresario que no pagará los salarios puntualmente a sus colaboradores, las facturas de sus proveedores o sus obligaciones fiscales? Que su titular debería asumir o ejecutar un concurso de acreedores, le ejecutarían los bienes con los que hubiera garantizado la deuda y, en el peor de los casos podría ser objeto de una querella criminal según la gravedad de los hechos.
.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
El cost real de l'emissió de deute de la Generalitat de Catalunya (Pol Santandreu)
El Govern de Catalunya va decidir la setmana passada emetre 1.000 milions d’euros en bons a un termini d’un any, a un tipus d’interès del 4,75%.
La comercialització del deute, que té com a target l’inversor particular, serà liderat per La Caixa,i hi participaran una quinzena més d'entitats, entre elles Caixa Catalunya, Unnim, el Banc Sabadell, el BBVA i Caja Madrid.
Des d’Economia consideren el projecte com “una mostra de confiança a les entitats i del mercat”.
De fet, l’emissió de deute per finançar els pressupostos i la despesa pública, ha estat i és una de les fonts més utilitzades pels governs.
L’emissió de bons per part de la Generalitat no hauria de ser sinó una mostra de normalitat si Catalunya aspira a tenir més quota d’autogovern.
D’altra banda, no sé si la col·laboració de les entitats financeres es deu tant a la confiança en el govern de la Generalitat o bé a la comissió de col·locació dels bons (un 3%), que fan que el cost efectiu del deute sigui del 7,99% (la comissió a les entitats es paga per anticipat). .
La comercialització del deute, que té com a target l’inversor particular, serà liderat per La Caixa,i hi participaran una quinzena més d'entitats, entre elles Caixa Catalunya, Unnim, el Banc Sabadell, el BBVA i Caja Madrid.
Des d’Economia consideren el projecte com “una mostra de confiança a les entitats i del mercat”.
De fet, l’emissió de deute per finançar els pressupostos i la despesa pública, ha estat i és una de les fonts més utilitzades pels governs.
L’emissió de bons per part de la Generalitat no hauria de ser sinó una mostra de normalitat si Catalunya aspira a tenir més quota d’autogovern.
D’altra banda, no sé si la col·laboració de les entitats financeres es deu tant a la confiança en el govern de la Generalitat o bé a la comissió de col·locació dels bons (un 3%), que fan que el cost efectiu del deute sigui del 7,99% (la comissió a les entitats es paga per anticipat). .
dissabte, 16 d’octubre del 2010
La ignominia del Sr. Díaz Ferran (Article publicat per Eliseu Santandreu al diari Expansión)
El pasado ocho de julio el patrón de los de los patrones, señor Díaz Ferran, realizó una operación de “ingeniería financiera” consistente en vender sus empresas con gravísimos problemas financieros, a un reflotador desconocido en el ámbito empresarial. El experto en empresas en apuros se haría cargo de la deuda, a cambio de presentar un concurso de acreedores y un ERE. Así el señor Diaz Ferrán se deshizo de sus empresas e incluso de sus obligaciones como empresario “ejemplar”
La operación consistió en una práctica habitual en las operaciones en las cuales el objetivo es quitarse las obligaciones y responsabilidades de encima, presentar un concurso de acreedores y un ERE. Negociar las deudas pendientes y enviar a los empleados a cobrar del Fondo de Garantía Salarial. Cuando las aguas vuelven a su cauce, se vende de nuevo la empresa “saneada” por un valor mucho mayor del de compra o, se venden los activos.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Nou informe de la fam al món (Pol Santandreu)
L'International Food Policy Research Institute acaba de publicar l'informe 2010 sobre la fam al món
Us adjunto el mapa de localització, on podeu consultar per estats la situació actual d'aquesta lacra que sembla que els països anomenats desenvolupats ens resistim a extingir.
Podeu llegir l'informe sencer al web www.ifpri.org/publication/2010-global-hunger-index
.
Us adjunto el mapa de localització, on podeu consultar per estats la situació actual d'aquesta lacra que sembla que els països anomenats desenvolupats ens resistim a extingir.
Podeu llegir l'informe sencer al web www.ifpri.org/publication/2010-global-hunger-index
.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
L'emissió de Deute de la Generalitat de Catalunya segons l'Eliseu Santandreu
La Generalitat de Catalunya ha decidido emitir bonos para financiar sus necesidades de tesorería. Un bono es la parte en que se divide un empréstito, que constituye un título de renta fija. En el caso que nos ocupa, el empréstito es de 1.000 millones de euros, ampliables a una cantidad mayor; las participaciones son de 1.000 euros y el tipo de interés fijo del 4,75% anual, con vencimiento a un año.
Expuestos esos prolegómenos, y dando por supuesto que la emisión de deuda por parte de los Gobiernos, CCAA y locales es, no solo habitual sino prudente en ciertas circunstancias, como se exponen a continuación.
Catalunya es la comunidad más endeudada de España 29.503 millones de euros en términos absolutos y la segunda en términos del PIB -15,5%- tras la Comunidad de Valencia.
Comentari de l'Eliseu de la pel·lícula Wall Street
Recomano profundament a tot aquell a qui l'interessin les finances que no es perdi la darrera pel lícula d'Oliver Stone: WALL STREET (els diners mai dormen) Poques vegades s'ha vist al cinema una pel.lícula tan ben documentada. O Stone és un expert en finances o ha emprat molt de temps i treball en "aprendre" els secrets dels taurons de Wall Street.
Però, en primer lloc li aconsellaria que abans repassés la primera WALL STREET que data de 1987 dirigida pel mateix Stone i protagonitzada per un més jove Michael Douglas, que en aquella època ens va servir als professors per explicar als alumnes, fins i tot visionant les parts més interessants de la mateixa, com funcionaven els mercats financers, quan aquí érem encara uns innocents pipiolos.
.
Però, en primer lloc li aconsellaria que abans repassés la primera WALL STREET que data de 1987 dirigida pel mateix Stone i protagonitzada per un més jove Michael Douglas, que en aquella època ens va servir als professors per explicar als alumnes, fins i tot visionant les parts més interessants de la mateixa, com funcionaven els mercats financers, quan aquí érem encara uns innocents pipiolos.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Zapatero i el preu de la vivenda (Pol Santandreu)
Fa uns dies, el president espanyol va dir a una entrevista televisada, que el preu de la vivenda a l'estat espanyol havia tocat fons i fins i tot començava a pujar en algunes zones. Implícitament invitava als futurs compradors a adquirir vivenda. Així mateix, algunes fonts vinculades al sector segueixen la mateixa línia que les manifestacions de Zapatero.
A portals immobiliaris com facilísmo, on es publiquen estadístiques a partir dels preus ofertats pels anunciats, el preu des del juliol del 2007 fins ara ha baixat un 17,5 % aproximadament, mostrant una tendència clarament baixista. Així mateix, fonts com el prestigiós The Economist xifraven la bombolla entre un 35% i un 55%. ESADE xifra la davallada pels propers 2 anys en un 20%. Valors similars pronostiquen la majoria d'estudis, molts d'ells fets per entitats financeres.
.
A portals immobiliaris com facilísmo, on es publiquen estadístiques a partir dels preus ofertats pels anunciats, el preu des del juliol del 2007 fins ara ha baixat un 17,5 % aproximadament, mostrant una tendència clarament baixista. Així mateix, fonts com el prestigiós The Economist xifraven la bombolla entre un 35% i un 55%. ESADE xifra la davallada pels propers 2 anys en un 20%. Valors similars pronostiquen la majoria d'estudis, molts d'ells fets per entitats financeres.
.
Cria corbs... (opinió del Pol sobre l'acomiadament del Lluis Llongueras)
Ahir van acomiadar al Sr. Llongueras de l'empresa que va crear fa quasibé 25 anys. L'empresa i sobretot el seu nom, són un refernt mundial de l'estilisme i aquesta notorietat es deu, sens dubte, al seu fundador, Lluis Llongeras, amb un índex de coneixement de ben segur dessitjat per molts polítics. Desconeixem els motius de la direcció, els fills del Llongueras, per acomiadar el seu pare, però les formes utilitzades -enviar un burofax oferint-li una indemnització de sis mil euros i escaitx- no són les més adients de qui ha estat l'ànima de la organització i la marca. i per tant un dels seus actius intangibles més importants. Hi ha altres formes més elegants per portar a terme un canvi generacional en la direcció d'una empresa. Així mateix, tot aquest desgavell s'hagués pogut evitar si s'hagués rtedactat un protocol familiar on es contemplés aquesta situació i la manera de resoldre-la. .
Article de l'Eliseu al diari AVUI i el PUNT
DINERS
Polítiques de dividends
La rendibilitat que obté un accionista pels seus títols es calcula atenent dues vies: la plusvàlua o minusvàlua del títol en el moment de la seva venda i pels dividends percebuts durant el període de titularitat de les accions. Ens centrarem en la política de dividends.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Article del Pol publicat a la revista TALENTO HUMANO de Mèxic
LA VALORACIÓN ECONÓMICA DE UN PUESTO DE TRABAJO
Pol Santandreu i Gràcia
Introducción
Una de las dudas que más inquieta a las personas que trabajan por cuenta ajena es la de la afrontar cambios en su vida laboral o profesional. A menudo, delante de una oportunidad de cambio, la falta de criterios de valoración o la incertidumbre por no disponer de criterios más o menos cuantificables que nos faciliten la toma de decisiones, provoca renuncias a posibilidades de progreso, mejora y realización personal.
Siempre ha sido de gran importancia, y más en los tiempos actuales, con los profundos cambios en el entorno económico provocados por la crisis mundial y las correspondientes repercusiones en el entorno laboral, el poder valorar una posición profesional en una organización.
El artículo siguiente pretende reflexionar y dar unas pautas con la finalidad de valorar un puesto de trabajo, con la utilidad que sirva como referencia para decidir un cambio, desde el punto de vista de la empresa o del empleado o profesional.
A ese fin, se pretenden extrapolar teorías y prácticas habituales en el ámbito de las finanzas y concretamente de las finanzas corporativas, para hallar el valor de una posición profesional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)