Tesoreros. Eliseu Santandreu en Expansión 18-2.

Una de las decisiones más difíciles y comprometidas para cualquier alto responsable de una organización, empresa o ente, consiste en la designación del responsable del control del dinero, se le denomine director financiero, contable o tesorero, ya que esa persona dispondrá de toda la información de la empresa en lo que hace referencia al trasiego de dinero, documentos bancarios, recibos, relaciones con terceros, relaciones con terceros y, si existiera la caja “B”.

Toda persona que ostente ese cargo debe estar mucho más controlada por sus superiores jerárquicos que el resto del equipo directivo. Asimismo, un  profesional ético en esta disciplina suele agradecer y valorar que su gestión sea ratificada por un estrato superior que se interese y valide la misma. Con frecuencia muchos responsables exigen la realización de una auditoria interna y externa a fin de que su función quede ratificada.

Ahora que están de moda algunos desmanes y escándalos presuntamente cometidos por ciertos tesoreros puede resultar oportuno recordar la importancia de ese cargo así como su servidumbre con respecto a estamentos superiores.

.

Banesto, "Requiescat in pace". Eliseu Santandreu a l'Avui-El Punt 9-2.

Banesto, ‘Requiescat in pace'

09/02/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - ELISEU SANTANDREU

Sucursal del Banesto, absorbit per Banco Santander.Foto: REUTER.

1

La presidència de Mario Conde va estar prenyada d'irregularitats i pràctiques de dubtosa legalitat, la qual cosa va conduir a la destitució de tot el consell d'administració i Mario Conde va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 20 anys de presó després de descobrir-se un forat patrimonial que es va quantificar en més de 605.000 milions de pessetes, l'equivalent a uns 3.600 milions d'euros

Amb l'absorció de Banesto –conjuntament amb Banif- pel Santander ha desaparegut un banc emblemàtic després de 111 anys d'existència. Aquí es comenta què va ser i què li suposa al Santander aquesta operació.

El 28 de gener de 1856 es va crear a Madrid la Sociedad General de Crédito Mobiliario Español amb la finalitat de cobrir el dèficit pressupostari del govern d'Espanya mitjançant adquisicions de deute públic, i per a la concessió de crèdits a empreses públiques.

El 1900, a causa de la repatriació de les antigues colònies americanes, es va liquidar l'esmentada societat i es va fundar el Banco Español de Crédito, conegut pel seu acrònim, Banesto, creat l'1 de maig de 1902 amb un capital social de 20 milions de pessetes representat per 80.000 accions de 259 pessetes de valor nominal. El promotor del banc va ser un grup francès presidit per Gustavo Pereire juntament amb un grup d'inversors espanyols.

El seu naixement va suposar un paper essencial i un protagonisme en el desenvolupament industrial espanyol. En aquest mateix any es van fundar també els bancs Hispano Americano, Vizcaya i, a Barcelona, la família Novell obrí una Casa de Banca que es convertiria en el Banco Atlántico.

Des de la seva fundació, ha protagonitzat una trentena de fusions, la qual cosa li va permetre absorbir altres entitats com Banco de Vitoria, Banca Coca, Banca Garriga Nogués, Banco de Oviedo, Banco de Burgos i Banco Comercial de Valencia.

.

Involución. Eliseu Santandreu en Expansión el 21 de enero.

El diccionario define el término involución como aquel proceso de detención o regresión de los hechos sociales, políticos y económicos. Una de las consecuencias que dejará la actual crisis será la involución, lo cual nos obligará a desempolvar muchos usos, costumbres, hábitos y prácticas que regían en la década de los años 60 del siglo pasado, antes de producirse el milagro español. Esas nuevas costumbres no serán coyunturales. Habremos de acostumbrarnos a ellas porque nunca más viviremos como lo hicimos antes del 2008.

Deberemos consumir menos electricidad que cuando la despilfarrábamos. Haciendo un parangón con la forma de vida de la época citada, habremos de acostumbrarnos a inutilizar uno o dos de los cuatro o cinco televisores que suelen haber en toda vivienda, adquiridos durante la euforia económica. Para ahorrar en calefacción, además de las mantas correspondientes nos habremos de cubrir en la cama, añadiendo ropa de calle

Con independencia de los períodos de sequía, el consumo doméstico de agua deberá restringirse al máximo dado que el precio del metro cúbico será más caro que un menú de lujo. En las fuentes públicas deberá manar agua potable para que la gente pueda llenar cubos y botijos para uso. La ducha diaria deberá eliminarse para hacerlo cada tres días. Quizás sería un buen momento para que las autoridades se plantearan reabrir los baños públicos.

.

Pol Santandreu col·labora en el nou llibre de l'ACCID de Finances Corporatives

Les finances corporatives tenen com a principal objectiu elevar el valor de l'empresa i, per tant, el de les accions que integren el capital social. Per a això, han de trobar un equilibri adequat entre els subobjetius de rendibilitat, risc i liquiditat. La rendibilitat persegueix aconseguir el màxim rendiment de les inversions efectuades, el risc al seu torn està íntimament relacionat amb la rendibilitat ja que a més rendibilitat més risc i viceversa. Pel que es refereix al nivell de liquiditat, mantenir un nivell adequat permet poder afrontar els diferents compromisos de pagament, la qual cosa és imprescindible perquè l'empresa pugui funcionar amb normalitat.

En aquest número abordem alguns dels temes clau relacionats amb les finances corporatives com són la selecció d'inversions, el finançament de les finances corporatives, les reestructuracions empresarials, la valoració d'empresa, la política de dividends o el govern corporatiu.

.

Màsters, sacrifici o gaudi?. Pol Santandreu a l'Avui-El Punt el 19-1.

Economia

Màsters, sacrifici o gaudi?

19/01/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - POL SANTANDREU

Una estudiant de màster

1

Si fer un màster ha estat un sacrifici per a un participant, quina capacitat tindrà aquest per afrontar els exigents problemes reals amb què es trobarà ?

El darrer any, com és habitual, he tingut el plaer d'assistir a diverses cerimònies de graduació de les diferents business schools, amb les que col·laboro. Com s'acostuma a fer en aquest tipus d'esdeveniments, una sèrie de personalitats lligades a la institució i al món empresarial, així com alguns alumnes que es graduen, fan una sèrie de parlaments, i un d'ells fa una xerrada sobre un tema d'actualitat.

La majoria d'aquestes intervencions inclouen en alguna de les seves parts una al·legoria de l'esforç que ha comportat el curs i el sacrifici al qual s'han sotmès al llarg de les sessions de classes, treballs i projectes que han hagut de realitzar al llarg dels darrers mesos.

Aquest mateix discurs tenim la tendència a explotar-lo els professors quan fem les sessions inaugurals dels cursos i assegurem que els alumnes s'hauran de sacrificar per poder tirar endavant el curs i superar aquesta etapa de formació tan exigent.

Evidentment, aquest tipus de cursos exigeixen un esforç i una tenacitat si volem treure'n el màxim partit. Tanmateix, també exigeix un esforç llegir un llibre, i no per això ho identifiquem amb un sacrifici, sinó més aviat amb el plaer i l'oci. El mateix podríem dir d'anar a esquiar, fer surf, pujar una muntanya, tocar un instrument o cuinar un bon plat, entre moltes altres activitats que fem quan tenim temps lliure.

Fer qualsevol de les activitats que he esmentat requereix una bona inversió de temps –ningú pensa que esdevindrà un bon cuiner en tres hores-, certes dosis de patiment físic –llevar-se d'hora per anar a la muntanya el dia de festa o entrar al mar en ple hivern-, o psicològic –molt més senzill mirar un programa de teleescombraria que llegir un bon llibre–.

Tot i així, quan planifiquem un cap de setmana per anar amb els amics o la família a la muntanya, no els fem asseure al sofà i els fem un sermó sobre el sacrifici que comportarà llevar-se d'hora, fer un viatge de tres hores en cotxe per sinuoses carreteres, menjar un entrepà remullit per dinar o dormir en un refugi sentint els roncs del veí desconegut. El que fem és explicar el pla amb gran entusiasme i intentar encomanar la nostra il·lusió als altres.

.

Script dividend: Incongrunte e inoportuno. Publicado en Avui-El Punt el 12-1 por Eliseu Santandreu

El scrip dividend se ha puesto de moda entre grandes bancos y  empresas que cotizan en Bolsa. Se le conoce también como dividendo flexible o dividendo elección.  Consiste en una alternativa al pago de dividendos que permite elegir entre cobrarlos en efectivo -práctica tradicional- o mediante canje por acciones. Las empresas emisoras dedican muchos medios y recursos económicos para animar a los accionistas a que se acojan esta última opción.

Su mecanismo es sencillo. Una vez aprobada la cifra de dividendo a distribuir entre los accionistas, el Consejo propone la aprobación para que los mismos puedan suscribirse como derechos gratuitos de acciones nuevas. A cada derecho se le asigna un valor (equiparándolo al dividendo a cobrar). Paralelamente se hace una ampliación liberada de capital, estableciendo una relación económica entre los derechos y las nuevas acciones. Para obtener una acción nueva se determina el número de derechos.

.

Xenoglosofobia. Eliseu Santandreu en Expansión el 7-1.

En la Unión Europea existen 23 idiomas oficiales entre los cuales figura el castellano. Cualquier representante español puede dirigirse en los foros que intervenga en su propio idioma y, seguir la traducción de los discursos de sus colegas con el uso del pingadillo. Pero esa facilidad no debe excluir que los dirigentes españoles que deben desenvolverse por esos foros deban relacionarse directa y personalmente con sus homólogos no entiendan ni hablen el idioma inglés, idioma más universalmente utilizado.

España entró a formar parte hace 26 años en el entonces Mercado Común, por lo que todo alto responsable político ha tenido tiempo sobrado para aprender inglés. Sin embargo, ningún Presidente español desde la Democracia, ha hablado directamente con sus colegas en inglés. Es más ninguno de ellos, con la excepción de Aznar, -con su limitado spanglish -  han podido dirigirse en los foros en inglés ó cambiar impresiones con sus homónimos en ese idioma. Ese aspecto contrasta con la realidad cotidiana, donde en cualquier currículo, el dominio del idioma inglés es indispensable para aspirar a cualquier empleo de cierto nivel.

.