En aquestes mateixes línies, en repetides ocasions i durant anys he anat denunciant els abusos que oculta la lletra petita que figura en els contractes de productes bancaris, sobretot en el préstec hipotecari.
Han hagut de ser un modest advocat i un magistrat que en elevar les seves denúncies al Tribunal de Justícia de la UE –TJUE- van aconseguir que aquest els donés la raó, qualificant d'abusiu el model espanyol d'execució hipotecària, tot contravenint la directiva europea sobre la protecció al consumidor, perquè el silenci que envoltava aquest préstec s'hagi transformat en clam, pel que suposa d'implicació social.
Fins ara, quan una persona es plantejava adquirir un habitatge sol·licitant un préstec hipotecari a una entitat financera, l'empleat d'aquesta el solia informar dels següents aspectes: 1) Tipus d'interès a aplicar, fix o variable, 2) Horitzó temporal, que podia arribar a 40 anys i, 3) Quota mensual a pagar. No obstant això, l'empleat feia molt més èmfasi sobre l'obligació del client quant a contractar la domiciliació de nòmines, assegurances de vida, subscriure plans de pensions, domiciliació de rebuts, etcètera.
Acceptada l'oferta pel client, les parts s'havien de personar al despatx d'un notari -generalment designat per la mateixa entitat- perquè aquest donés fe de l'acord. En presència de les parts, el notari tenia l'obligació de llegir íntegrament l'escriptura aclarint al client els dubtes i aspectes més complexos que poguessin sorgir durant la lectura.