Pol Santandreu participa XVII Congrés AECA

Els propers 25, 26 i 27 de setembre el Pol Santandreu presenta un treball d'investigació XVII Congrés AECA, el més prestigiós de finances que es fa a l'estat espanyol. El treball consisteix en cercar les variables rellevants que els inversors utilitzen alhora de prendre les seves deciisons d'inversió, i forma part d'un treball més ambiciós, que té com objectiu l'elaboració d'un model AVM Automatic Value Model) de valoració. Properament penjarem al bloc el document.

.

Els emprenedors i les rondes de finançament. Pol Santandreu a ElPunt-Avui el 6-7

Els emprenedors i les rondes de finançament

06/07/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - POL SANTANDREU

Foto: PEP DUIXANS.

1

Els emprenedors i els organitzadors haurien de tenir una visió de l'inversionista com si aquest fos el primer client, al qual hem de convèncer
a l'inici del procés

D'uns anys ençà, exportant la idea de la mítica Silicon Valley dels Estats Units d'Amèrica, es realitzen nombrosos fòrums d'inversió a Catalunya. Acc10 ha celebrat enguany la seva tretzena edició, ESADE el seu vint-i-tresè, Keiretsu n'organitza amb diferents institucions com EADA o el Tecnocampus de Mataró, entre molt d'altres.

Aquestes trobades tenen com a objectiu aconseguir inversionistes que aportin finançament en forma de capital als projectes que s'hi presenten. Aquests, s'exposen en auditoris per part dels emprenedors, que disposen d'un temps concret –que acostuma a ser reduït- per convèncer els assistents i aconseguir d'aquesta manera els fons sol·licitats.

Els possibles inversionistes que assisteixen a aquests fòrums acostumen a ser particulars; persones que disposen de diners i de coneixements empresarials, però que no representen grans grups inversors, fons o entitats financeres.

Al llarg de la darrera dècada he tingut oportunitat d'assistir a multitud d'aquests esdeveniments i he pogut observar alguns fets que es van repetint i que m'agradaria comentar:

Pel que fa als emprenedors que presenten els projectes, acostumen a transmetre les idees i el model de negoci amb gran passió i optimisme, i això és molt positiu. Al cap i a la fi es tracta d'engrescar el possible inversor.

.

Economistes mediàtics. Eliseu Santandreu a El Punt-Avui.

Economistes mediàtics

29/06/13 02:00 - SANTANDREU CONSULTORS - ELISEU SANTANDREU

Tertúlia de Catalunya Radio. Foto: ARXIU.

1

Curiosament, cap d'aquests mediàtics no ha format part de les nombroses comissions que nomena el govern per prendre qualsevol decisió d'abast. Deu ser per això que estan ressentits i es dediquen a criticar i censurar tot el que fan els dirigents com a forma de venjança?

Des de l'inici de la crisi, fa ja més de cinc anys, l'economia ha passat a formar part del nostre lèxic i converses quotidians. Usem amb naturalitat expressions com: prima de risc, mercats, retallades, rescat, desocupació, ERO, indignats, preferents, economia productiva, economia financera, euro, homes de negre, Merkel, FMI, bons patriòtics, beneficis negatius, mobilitat interior, desacceleració, productivitat, etcètera, tot i que amb freqüència no sabem el seu significat.

Paral·lelament a aquest fenomen ha emergit unestablishment economico-mediàtic, format per uns suposats experts que, en lloc de fer pedagogia d'aquesta matèria tan àrida per al ciutadà, el que estan aconseguint és que aquests s'estiguin fastiguejant de tant auguri tremendista i catastrofista a què recorren habitualment.

VIDENTS.

Tot raonament econòmic ha d'entendre's emmarcat en contextos i entorns canviants, dinàmics i flexibles. No obstant això, molts vidents econòmics, sense respectar les normes de prudència pròpies d'aquesta matèria, no dubten a predir el que ocorrerà d'aquí a 10 o 15 anys. L'economia no té res a veure amb l'astrologia, encara que curiosament un d'aquests gurus mediàtics és, a més, un destacat especialista en ufologia, la qual cosa denota la seva tendència als auguris.

.

Participació d'en Pol Santandreu al XVII Congrés AECA

Acceptada la comunicació d’en Pol Santandreu al proper XVII Congrés AECA.

El Comité Científic d’aquest prestigiós Congrés ha acceptat la comunicació del treball “Variables Relevantes para el Diseño de un modelo AVM para las Cadenas Hoteleras”. El Congrés tindrà lloc a Iruñea durant els dies 25, 26 y 27 de setembre i el Pol presentarà aquest paper devant la comunitat científica,  docent y  experts en administración d’empreses que hi siguin presents.

.

Un emprendedor frustrado. Eliseu Santandreu en Expansión el 27-5

Este es el caso de un aspirante que, atendiendo a los consejos de diversos entes y organizaciones, que no se cansan de proclamar que para solucionar el desempleo, lo mejor es poner en marcha un negocio propio. Nuestro personaje se impresionó con ese mensaje y decidió poner en marcha su propio negocio.

Tras constituir la sociedad, gastando en ello el dinero de que disponía más el que le prestaron amigos y familiares inició la consabida procesión por varias entidades financieras, en busca de la imprescindible liquidez para financiar inversiones y circulante. Las seis entidades financieras consultadas coincidieron en que consideraban el proyecto muy oportuno y útil, pero le exigían garantías reales o personales.

Cansado de las reiteradas negativas bancarias, alguien le sugirió que consultara a algunas sociedades de capital riesgo y Business Angels. Tras contactar con varias de ellas, todas ratificaron la bondad del proyecto, pero declinaron la posibilidad de financiarlo alegando que no invertían en nuevos proyectos, dado que no contemplaban la modalidad de capital semilla. Una prueba exhaustiva de ayuda a los emprendedores.

.

El colmo de lo absurdo. Eliseu Santandreu en Expansión el 13-5.

El presente escrito no pretende echar más leña al fuego, porque ya basta con la que arde. Sin embargo hay situaciones que no pueden pasarse por alto, sobre todo cuando no se sabe si se trata de una burla o de una estupidez administrativa que, por supuesto, ningún responsable aclarará como es su costumbre, aunque sus costes los pagan los ciudadanos.

Se trata del caso de la joven de Tortosa que se ha visto inmersa en un lío burocrático por el que la Administración le reclamaba que había cobrado un céntimo -0,01 euros- de más de lo que le correspondía por su prestación de desempleo.

Siguiendo el procedimiento de reclamación de impuestos impagados, la joven recibió una carta certificada en la que se le reclamaba la devolución de ese céntimo que había percibido de exceso, como si le acusaran de haberlo robado, cuando en todo caso era error de la propia Administración.

Conminándola con el lenguaje habitual de la Administración cuando se trata de recaudar, se le recordaba que si no hacía efectivo el pago del céntimo antes de un mes, debería abonar un 20% de recargo y, si pasado el plazo reglamentario para realizar el pago voluntario de 30 días, se iniciaría la vía de apremio según lo que dispone el artículo 32/2 del Real Decreto 625/1985. Por cierto sería hora que la Administración redactara los requerimientos, que significa avisar o advertir,  de forma que no sepa a amenaza.

.

¿Estafa o abuso? Eliseu Santandreu en Diari Sabadell 2l 2-5

Recientemente un periódico catalán de gran tirada diaria publicó la carta de un lector en la que el firmante exponía lo siguiente: «He recibido un cargo de 140 euros de un banco español de primer orden en concepto de comisiones por el “uso” de una tarjeta de crédito. Tras remover cielo y tierra llegue a averiguar que tiempo atrás me enviaron una publicidad al buzón de mi casa en la cual me ofrecían una tarjeta, con la condición de que si no la utilizaba por tres veces, la entidad me cargaría una comisión, que coincide con la que ahora me han aplicado. Como sea que ni abrí la carta por no ser la entidad con la que venía trabajando habitualmente, al no realizar ninguna operación, el banco procedió al cargo citado»

Es sobradamente conocido que la mayoría de la gente no suele –solemos- abrir los sobres de lo que presume –presumimos-  que contiene publicidad que de antemano no es de nuestro interés y la tiramos a  la papelera. Aquellos que se atreven a leer la misiva se suelen encontrar con que está redactada de tal manera que no se entiende absolutamente nada por lo que también acaba en la papelera.

.