La viabilitat de les empreses de l'estat. Publicat al Diari Avui per Pol Santandreu

Fa uns dies, l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) va publicar l’imprescindible informe de ràtios sectorials de les empreses de l’Estat espanyol amb dades de l’exercici 2024 -els darrers publicats pels diferents registres mercantils- .Aquest estudi, que es publica anualment per part de ACCID conjuntament amb altres institucions, s’elabora a partir de dades registrades per les empreses i analitza una mostra de més de sis-centes mil empreses de diferents sectors i dimensions. Per la seva banda, la Central de Balanços del Banc d’Espanya també ha publicat els resultats de les empreses no financeres

corresponents a l’exercici 2024, disponibles al seu web. Ambdues publicacions mostren com la rendibilitat econòmica de les empreses (ROA) reflecteix, durant l’exercici 2024, un valor mitjà del 6,7% per al conjunt de les empreses de l’Estat. La comunitat autònoma amb una rendibilitat més elevada és Castella i Lleó, amb un 8,4%, mentre que Astúries presenta el valor més baix, amb un 3,8%. Catalunya se situa

.

La IA i el mico. Publicat al ElPuntAvui. Pol Santandreu

La IA generativa ens entusiasma! La fem servir per tot. Entrar a un xatbot i preguntar-li qualsevol cosa que vulguem saber al moment és addictiu. Cada vegada més les cerques es fan per GPT, Germini, DeepSeek o qualsevol altre bot d’IA generativa, que ens troba les respostes a la recepta culinària que farem aquest migdia, la notícia sobre el darrer escàndol polític o quants habitats té Sebastopol.

.

Com ens pot ajudar la IA en l'anàlisi d'empreses (Pol Santandreu. Presentat al Congrés Català d'Economia i Empresa)

Aquest article explora com la intel·ligència artificial (IA) generativa pot ajudar els analistes en l'elaboració d'anàlisis d’empreses. Les eines d'IA generativa, com ChatGPTo Copilot, permeten obtenir dades, realitzar càlculs complexos, resumir textos i crear informes personalitzats de manera més ràpida i eficient. Aquesta tecnologia facilital'automatització de processos mecànics i dona més temps als analistes per centrar-se enla presa de decisions estratègiques i en la resolució de problemes. Tot i els avantatges,l'article destaca la necessitat de ser crítics amb els possibles errors de la IA i insisteix enla importància de la personalització i el domini dels temes per evitar biaixos

This article explores how generative artificial intelligence (AI) can assist analysts inconducting analysis of companies. Generative AI tools, such as ChatGPT or Copilot,enable faster and more efficient data retrieval, complex calculations, text summarization,

and customized report creation. This technology automates repetitive processes, allowing analysts more time to focus on strategic decision-making and problem-solving. Despite

these advantages, the article emphasizes the need for critical assessment of potential AI errors and highlights the importance of customization and subject-matter expertise to

avoid biases.

Text complet

.

És car l'oli. De Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui

En els darrers mesos, la polèmica del cost de l’oli ha estat en moltes portades de diaris i informatius. I finsi tot el govern de l’estat ha aprovat recentment, la mesura de que estigui exempt d’IVA en els propers mesos. És per això que comentant el tema amb el Ramon Figueras, el pagès al qual comprem gran part de fruites i verdures a casa, m’ha portat a analitzar i intentar entendre fins a quin punt és car l’oli que comprem.

En primer lloc cal tenir en compte que el temps atmosfèric condiciona en gran mesura la collita que es pugui obtenir de les plantacions d’oliveres i, per tant, de la matèria primera de l’oli. Així, per exemple, en el mes d’abril d’enguany, gràcies a les pluges, l’increment de la productivitat d’una olivera ha pogut augmentar un 28% respecte a l’any anterior, molt més sec.

Hem fet els càlculs dels costos directes de producció d’un litre l’Oli Verge Extra. Els costos directes son aquells necessaris per a la producció d’aquest oli, és a dir, aquells recursos que incideixin directament en la producció, en aquest cas, d’un litre d’oli. 

.

Canvis en les Normes ISO. Nova addenda 2024 sobre el canvi climàtic. Impacte i adaptació. Marc Santandreu

El passat 23 de febrer es va a publicar la nova esmena a les normes de la família ISO. Aquest canvi afecta a diferents normesrelacionades amb els sistemes de gestió; ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001, ISO 13485, etc. Tindrem en compte en aquest article que, pel seu major nombre de certificacions, afecta sobretot a la ISO 9001: Sistemes de Gestió de la Qualitat.

  

La seva codificació oficial és ISO 9001:2015/Amd 1:2024, i inclou nous requisits que s'han de tenir en compte per mitigar l'impacte climàtic a de les organitzacions que tenen aquests sistemes implantats.

L'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) i la Comissió Electrotècnica Internacional han apostat per la incloure el concepte del canvi climàtic en la ISO 9001 en resposta a la urgència climàtica a la qual ens enfrontem.

Existeix un compromís d'actualitzar les normes de manera periòdica. Des de 2015 no hi havia hagut cap actualització, quan en principi, es parla d'actualitzacions cada 5 anys, que mai s'han complert. Aquesta breu addenda potser servirà per poder justificar aquesta actualització, després del darrer canvi profund del 2025, i de l'impàs que ha suposat els anys de coronavirus.

 

Per què és important el canvi climàtic per a la gestió de la qualitat?

.

La Rendibilitat dels Intangiles. De Pol Santandreu per l'Econòmic ElPuntAvui

 En els darrers anys, el valor dels intangibles, almenys pel que fa referència  a la percepció que els inversionistes en tenen d’aquest, ha pujat de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys, el valor dels intangibles de les empreses de l’estat espanyol s’ha multiplicat per 10, segons un informe de Brand Finance, arribant a representar un 38% del valor dels seus actius.  

El valor dels intangibles de les empreses a nivell global, ha passat de significar un 20% a mitjans dels anys 70 del segle passat a més d’un 80% en l’actualitat.

 

Empreses com Microsoft o Apple, presenten valors dels seus actius intangibles sobre els 1,9 bilions de dòlars (trilions americans).    

 

Aquest valor, es pot calcular, d’entre d’altres metodologies, com la diferència entre el valor de capitalització d’una companyia i el seu valor comptable. En definitiva aquest càlcul ve a identificar que el que els inversors paguen sobre el valor en llibres d’una empresa, obeeix a aquests valors que permetran, junt a aquelles inversions tangibles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intangibles, que poden ser marques,  patents, contractes, la cartera de clients o el capital intel·lectual, entre d’altres. 

.

La mona també puja de preu. Per Pol Santandreu

Amb l’arribada de les festes de pasqua, no podem deixar de parlar de la tradicional Mona, que generava un consum de 700.000 unitats l’any 2019, abans de la pandèmia, i que, per raons òbvies en va fer reduir el consum i que s’espera que enguany torni amb força.

Les pujades de preus derivades de les dificultats en les activitats relacionades amb el transport primer, sumades a les generades per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències, tant en els preus de combustibles com el gas y la seva influència en el preu de l’electricitat, encariments de productes com els cereals i d’altres alimentaris, ha fet pujar l’IPC (índex de preus al consum) un 7,6% el mes de febrer i un estimat pel març del 9,8% segons l’INE, fan presumir que també repercutirà en el preu de les mones. 

 

Tant si tenim pensat fer-la a casa, com si la volem comprar en un forn o pastisseria, enguany n’haurem de pagar més a conseqüència d’aquest increment de preus.

.

Diferenciar les noves de les velles empreses. Publicat a l'Economòmic ElPuntAvui

 

Durant el desenvolupament de la meva carrera professional, he tingut la oportunitat i el plaer de poder participar en processos de formació i consultoria  en multitud d’àmbits, situacions i mida d’empreses.

I és de les diferències entre els diferents enfocs i comportaments que es poden observar, alhora d’escometre un procés de reflexió y de definició estratègica, entre una empresa amb una trajectòria prèvia i una startup o empresa que estigui en un procés d’expansió incipient.

 

Malgrat que generalitzar sovint ens pot portar a cometre errors, només voldria fer una sèrie de reflexions bàsiques sobre com encaren les diferents perspectives i accions futures les diferents organitzacions.

 

Pel que fa al creixement, les empreses establertes es basen en la generació de beneficis futurs. La planificació de les seves polítiques va encarada a incrementar la cartera de clients, la seva fidelitat i la percepció de valor per part d’aquests. Mentrestant, les startups centren el seu creixement futur majoritàriament en la millora del producte o servei que ofereixen, una vital importància en la d’innovació i en el desenvolupament de noves utilitats pel client.

.

¿Estamos en el zoombieland empresarial? Publicado en elEconomista

El término zombi aplicado a las empresas empezó a usarse en Estados Unidos en los años 80 para describir a las entidades financieras que se mantenían vivas gracias a las ayudas y permisibilidad de las autoridades económicas y deambulaban como los zombis de las peores películas de terror sin rumbo alguno y con dificultades para mantenerse en pie, persiguiendo algo de alimento que les permita seguir aferrándose a una especie de vida infame, que les priva de su voluntad y hasta de una muerte digna. 

 Más tarde se expandió este calificativo a toda clase de empresas identificándose como zombis a aquellas organizaciones que sobreviven sin conseguir beneficios o con ganancias insuficientes para cubrir el coste de sus deudas. 

 

En el año 2018, el Banco de España emitió un informe en el cual cuantificaba en el 8% el número de empresas vulnerables o zombis, justificando que el número había bajado respecto a otros informes, que indicaban que en el año 2013 el porcentaje ascendía hasta el 16%. Por consiguiente, la mejora era substancial en cinco años.

 

.

Amaz-ona. ¿Cómo será el futuro del food retail? Publicado en Ecommerce News

María disfruta con el vino y el queso. Los adquiere aquí y allá. Aquí es en súpers de barrio y allá es en un súper virtual con mucha gama, llamado Amazon. Como ella, millones de personas, clientes comercialmente promiscuos, construyen su cesta de la compra semanal en tiendas físicas y on-line. ¿Puede un supermercado tradicional competir con un retailer como Amazon? ¿Quién ganará la batalla? ¿Qué determina que un gran distribuidor tenga o no futuro compitiendo con un e-retailer? De hecho, ¿tienen futuro los supermercados con presencia física respecto a los electrónicos? Si es así, ¿cómo competirán?

.

La COVID19 fa que canvïi el control de gestió (de Pol Santandreu publicat a ElPuntAvui)

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha comportat que moltes organitzacions hagin tingut fortes davallades en les vendes i els resultats, en molt casos fins a esdevenir negatius. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes de les empreses van disminuir un 18% entre els mesos de gener i maig d’enguany respecte a l’any anterior.

Aquesta nova situació comporta que aquelles empreses que han passat a tenir importants dificultats per aquests fets, s’hagin de replantejar les eines de control de gestió financer que els convé adoptar fins que s’esvaeixin els efectes provocats per la pandèmia.

Per analitzar la viabilitat d’un negoci, en situacions normals s’utilitzen eines basades en aspectes com les rendibilitats econòmiques i financeres, EVA o pay out, entre d’altres. En els moments actuals, aquests indicadors tradicionals no són d’utilitat per a moltes organitzacions. La situació actual fa que, per a aquestes organitzacions sigui impensable preveure retribucions directes o indirectes per a l’accionista i centrar-se en la supervivència, mantenir-se tant temps com puguin en actiu per, en el futur, aconseguir les rendibilitats i viabilitats esperades. És per aquests motius, que les eines de control de gestió tradicionals perden valor i se n’han d’utilitzar d’altres, almenys durant un cert temps i mentre la situació no es reverteixi.

.

Que el palancajament (l'apalancament) financer no t'apalanqui (de Pol Santandreu publicat a El Punt-Avui)

En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.

En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.

El confinament en què estem immersos com a resultat de la pandèmia que estem vivint ha provocat que moltes empreses, en no poder oferir els seus productes i serveis, hagin generat fortes pèrdues i necessitin finançament per cobrir aquest forat. Aquest finançament ha de venir d’aportacions de capital per part d’accionistes, d’ajuts a fons perdut per part d’administracions o bé de nou deute. En aquesta darrera línia, les administracions públiques estan oferint línies de finançament a través de les entitats financeres.

Les organitzacions -les que poden i tenen accés a aquestes línies-, en la mesura que no saben fins quan duraran els efectes de la caiguda de les vendes, es cobreixen les espatlles demanant al màxim de deute possible.

.

Convé el deute amb línies COVID-19? Publicat al diari La Vanguardia

La situació actual en la que ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.

Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.

A continuació, tractarem de donar una eina senzilla i pràctica que permeti al lector valorar de quina manera aquest increment de finançament, afecta la viabilitat del seu negoci.

El primer que s’ha de fer és calcular la Rendibilitat Econòmica (ROI) que hi havia abans de l’aturada de les vendes. Aquesta es calcula a partir de la relació entre el Benefici Abans d’Interessos i Impostos (BAII) -o aquell benefici que tenia el negoci abans de descomptar els interessos derivats del finançament- i l’Actiu - aquella inversió necessària per dur a terme el negoci-.

.

Mobilitat autònoma. Beneficis per a tothom. Pol Santandreu a l'Econòmic d'ElPunt-Avui

Siri! Vull un cotxe. Per a quatre persones i amb maleter gran, que anem de cap de setmana.

D’aquí a no gaire, la implementació plena de la conducció autònoma ens permetrà, probablement, prescindir del cotxe de propietat o de rènting tal com el concebem avui dia.

Si bé és cert que ja fa uns quants anys que el car sharing (cotxe multiusuari) va aparèixer en el nostre entorn i el lloguer de cotxes per dies o hores també ha crescut substancialment -més enllà de l’ús tradicional quan som de viatge-, en el moment en què els cotxes puguin anar sense conductor l’experiència d’ús serà molt més senzilla: no haurem d’anar a buscar ni tornar el cotxe enlloc, ens vindrà a buscar.

Aquesta nova forma de mobilitat ha de fer replantejar-nos certs aspectes i decisions que haurem de prendre i que afecten tant l’economia familiar com el sector públic.

Ens hem d’enfocar en un model de mobilitat públic o privat? Què fem amb els pàrquings?

.

Neither Amazon nor Mercadona: The Future of Food Retail Is ‘Amaz-ona’.

Thomas loves cheese and wine. He buys them here and there. “Here” is his neighborhood supermarket, and “there” is a virtual supermarket with a vast product assortment: Amazon. There are millions of people just like Thomas: commercially promiscuous shoppers who source their weekly groceries from a combination of physical and online stores. Can a traditional supermarket in any country compete with a retailer like Amazon? Who will win the battle?

We analyzed the last few annual financial reports from companies in various geographical areas. Some of these companies—like Carrefour and Dia—were more international, while others—like El Corte Inglés, Mercadona, and Eroski—were more local, and each had a different retail value proposition. We then compared the results of this analysis with data from Amazon, which offers a very different range of products and is making forays into the grocery sector. Our conclusion: no matter which country Amazon was competing in and which companies we compared it to, the key factor was not geography but business vision. The future of food retail will be Amaz-ona: a hybrid of Amazon and Mercadona. Why? Because the key is to develop clear proposals and offer more—not fewer—channels.

.

Ni Amazon ni Mercadona: Amaz-ona . Article de Pol Santandreu a La Vanguardia

Alberto ama el queso y el vino. Los adquiere aquí y allá. Aquí es en súpers de barrio, y allá es en un súper virtual con mucha gama, llamado Amazon. 

Como él, millones de personas, clientes comercialmente promiscuos, construyen su cesta de la compra semanal en tiendas físicas y online. ¿Puede un supermerca­do tradicional competir con un retailer como Amazon? ¿Quién ganará la batalla? Analizando los informes económico-­financieros de los últi­mos ejercicios de Carrefour, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski y Dia (diferentes propuestas de valor retail) junto con el de Amazon (con una oferta muy distinta que comienza a compe­tir en alimentación), hemos concluido que ni unos ni otro. El futuro del food retail se llamará Amaz­ona, un híbrido entre Amazon y Merca­dona. ¿Por qué? Porque esto va de propuestas claras y sumar canales, no de quitarlos.

.

¿Es interesante Carrefour para Amazon? Article de Pol Santandreu publicat a America-Retail

El sector del retail de alimentación hace semanas que está revuelto con los rumores de la posible compra de Carrefour, la conocida multinacional francesa de distribución, por parte del rey de la venta retail online: Amazon (con permiso de Alibaba).

La apuesta de Amazon por una estrategia omnicanal -presencia en todos los canales de distribución online y offline con un mismo modelo de negocio- ya hace tiempo que se está urdiendo. Así lo demuestra el anuncio de la compra, el mes de junio pasado, de la cadena de supermercados de alimentos orgánicos y ecológicos Whole Foods, con 460 establecimientos, principalmente en Estados Unidos, aunque también con presencia en el Reino Unido, por parte de Amazon.

La compra de Whole Foods supuso a Amazon un desembolso de 13.700 millones de dólares, lo que suponía la mitad de la liquidez de la que disponía la empresa a final del ejercicio pasado.

El objetivo es integrar el servicio de venta online con servicio a domicilio característico de Amazon, con la presencia física de productos en los establecimientos físicos, que le permitirán complementar su oferta de valor, ya sea a partir de distribuir los productos que actualmente vende a través de e-commerce en tiendas físicas, como vender alimentos en la red, aprovechando los 300 millones de cuentas de que dispone Amazon.

.

Premi ACCID a la millor Tesi Doctoral per Pol Santandreu

El passat 8 de juny, en l'acte d'inauguració del VII Congrés de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) en Pol Santandreu va rebre el Premi a la Millor Tesi Doctoral, amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El premi ha estat concedit pel jurat per la tesi "Metodologies de Valoració d'Empreses Hoteleres. Contemplant la Creació de Valor",  que analitza les relacions que hi ha entre la valoració de les cadenes hoteleres més importants del mon i diferents variables com són el RevPAR, EBITDA, Vendes, número d'establiments o Inversió, entre d'altres.

.

El passat mes de març, en Pol Santandreu va participar com a ponent en el 14º Congreso Internacional de Retail que es celebrà a Lima (Perú), amb la participació de rellevants experts del sector, que analitzaren el futur del sector. L'assistència va ser masiva, amb més de 800 participants en dues jornades amb magnífiques presentacions i un nivell de satisfaciió extraordinari. En Pol va parlar de les implicacions econòmiques i financeres dels diferents models de negoci dels retailers. Us adjuntem link a un article que ha aparegut publicat a la prestigiosa revista PerúRetail on es resumeix el contingut de la presentació.

Modelos de negocio de los retailers. Implicaciones financieras  .

Pol Santandreu al 14 Congreso Internacional de Retail 2017

Els propers 15 i 16 de març es celebrarà a la ciutat peruana de Lima el 14è Congrés Internacional de Retail, una trobada que organitzen la Asociación de Centros Comerciales y Entretenimiento de Perú (ACCEP) SEMINARIUM i que reuneix a experts d'arreu i les empreses més importants del continent. Aquest event es realitza cada any i s'ha convertit en un referent del sector retail al continent americà. Enguany en Pol Santandreu ha estat convidat per realizar una xerrada sobre les afectacions en l'estructura financera del model de negoci. Us deixem enllaç al programa del congrés i us properament penjarem la presentació.

.