Qualitat o qualitats: Valor absolut o relatiu? Per Marc Santandreu

Estem acostumats a dir i sentir frases com; “Aquest producte és de més qualitat que aquest altre”. Durant els cursos que imparteixo sobre sistemes de gestió de la qualitat, un dels temes que m'agrada discutir és el significat de la qualitat. Immediatament pensem en les clàssiques imatges d'un Mercedes i les d'un Seat (sovint l'antic model 600), representatius de vehicles “d'alta i baixa” qualitat, respectivament.

Estem així, acostumats a parlar de la qualitat com a un valor comparable, que admet gradacions o comparacions. Així ho han entès els redactors de tres diferents diccionaris quan defineixen qualitat;

Conjunt de propietats que constitueixen la manera d’ésser d’una persona o d’una cosa. “Aliments de bona qualitat”. Superioritat en el seu gènere. Institut d'Estudis Catalans.

.

Crisis K36 BCN



La Nina Hofmann, col·laboradora d'SC és una de les guionistes i dirigeix el marketing d'aquesta nova sèrie que s'emet per la xarxa. Produïda per Beloze amb un equip de professionals de reconegut nom i actors de primera línia. Entreu i veureu una magnífica sèrie interactiva. El futur de la televisió, en un projecte pioner. .

Las tribulaciones de las Cajas de Ahorros (Eliseu Santandreu)

¿Quién podía sospechar que de un total de 45 cajas de Ahorro en España se llegaría a sólo diecisiete? Pues ha sido una realidad y, aun puede producirse algún cambio más. El mapa actual ha quedado así: siete fusiones; cinco SIP/BANCO y cinco sin fusiones. En Catalunya las diez Cajas existentes antes de esos cambios se han convertido en tres fusiones y dos SIPS/BANCO. Veamos los motivos y consecuencias de ese fenómeno.

El aumento de la morosidad; el incremento del endeudamiento debido a la crisis actual han afectado los resultados de las entidades de crédito de forma preocupante.

Los bancos, al ser sociedades anónimas pueden optar por capitalizarse para asumir las pérdidas a través de una ampliación de capital. En cambio, las cajas de ahorros, al tratarse de cooperativas de ahorro y crédito o de tipo rural no pueden actuar por esa vía. Han de recurrir a emitir de deuda o generar plusvalías a través de la venta de participaciones empresariales y otros activos.

Para cubrir esa carencia las Cajas pueden recurrir a la bancarización o fusionarse. Ganando en tamaño, las sinergias fruto de la operación permite a la entidad un mayor margen financiero, un mayor beneficio y por consiguiente un refuerzo del músculo financiero.
.

No todo es debido a la crisis (Eliseu Santandreu)

La ONG Cáritas presentó ayer su último informe sobre pobreza y los datos son demoledores. Si hace dos años había en España ocho millones de pobres, ahora la cifra ha aumentado en un millón de personas (un 3, 4%), hasta los nueve millones. Una gran parte de ellos son mujeres que viven solas, con cargas familiares.

Obviamente la crisis genera problemas para las familias en la medida en que los progenitores pueden perder el trabajo, al no pagar la hipoteca se la embargan, tienen que prescindir de muchas cosas que antes consumían….. Eso provoca una mala calidad de vida sobre todo para los hijos que son los más perjudicados porque la alimentación no siempre puede ser la adecuada, la educación puede verse perjudicada al tener que cambiar de colegios, no poder ser atendidos por servicios médicos que no entran en la Seguridad Social, renunciar a actividades extraescolares, etc.

.

Valoració del debat dels candidats a la Generalitat (Pol Santandreu)

El diumenge a Televisió de Catalunya vàrem tenir l’oportunitat de veure en directe el debat entre els candidats a la presidència a la Generalitat de Catalunya. El debat era entre aquells candidats que, en l’actual composició del Parlament, en tenen representació.

Sense entrar a valorar els continguts polítics i les idees dels candidats, m’agradaria fer-ne una valoració personal del paper de cadascun d’ells , així com posar-ne una nota.

Artur Mas va sortir-se’n prou bé de les crítiques que li engegaven sobretot els candidats col·locats a l’altra banda de la taula (Montilla, Sánchez Camacho i Rivera). Les respostes eren ambigües o poc concretes, però la poca habilitat dels interlocutors per demanar més precisió li va permetre oferir una imatge guanyadora, en part perquè la taula sencera, inclòs Montilla, així el tractaven. Un xic cínic i alliçonador, va treure de polleguera el candidat Montilla al final del debat.

José Montilla va ser indubtablement el mes fluix. Dubtava en totes les seves intervencions, mostrava nervis, s’encallava constantment i va perdre els papers repetidament. No constestava les al·lusions que li feien i quan ho intentava no se’n sortia. Però el pitjor va ser sortir al debat com a perdedor de les eleccions i centrar-se en exigir-li a Mas que expliqués amb qui faria coalició, donant d’aquesta manera les eleccions com a perdudes anticipadament.

.

Tots valorem empreses (Pol Santandreu)

Quan una clienta o un client bé al nostre despatx demanant que li valorem l’empresa, una de les nostres especialitats, la primera pregunta que ens acostuma a fer sol ser la mateixa: Com es valora la meva empresa?

Aleshores és quan nosaltres expliquem que depenent de quina és la stuació de la organització, li diem que bàsicament podem valorar l’empresa utilitzant dues grans metodologies: Utilitzant valors comptables, que valoren el passat de l’empresa, o bé fent servir mètodes que quantifiquen les expectatives de creació de valor futures, com poden ser el descompte de fluxos futurs o les opcions reals.

Quan els diem que necessitem partir d’unes expectatives de futur per poder emprendre la valoració, és quan comencen els problemes: que si és molt difícil preveure el que es facturarà, que el mercat canvïa molt,...

Encara que estic totalment d’acord en això, i és entre d’altres, un dels motius de la dificultat d’aquesta disciplina de les finances, no és una tasca impossible i s’ha de fer.

De fet, en la majoria de decisions que prenem a la vida, sobretot en les importants, sense saber-ho, de manera intuitiva i natural, valorem les diferents opcions pensant en el futur i establint expectatives de fets que poden passar o no.

.

Entender la Emisión de Bonos (Eliseu Santandreu)

En una comunidad de vecinos de un complejo de cien viviendas se suscitó, por parte de la Presidencia la necesidad de efectuar unas obras de gran calado en el edificio, fundamentalmente por dos razones. La primera porque durante veinte años no se habían aplicado las sucesivas normativas en materia de calidad de habitabilidad y la segunda porque todas las instalaciones, accesos,  cañerías de gas y del agua a punto de reventar, bajadas rotas, columnas carcomidas y, lo más grave el enorme tejado del edificio exterior aún era de Uralita y hacía tiempo que debía haberse cambiado por un material más moderno y homologado. Esas obras venían obligadas bajo aplicación de fuertes multas en caso de incumplimiento, por lo que podría resultar muy oneroso su aplazamiento sin solución de continuidad.

Tras las preceptivas y clásicas reuniones maratonianas hasta altas horas de la madrugada, no se llegaba a una conclusión en cuanto a la forma de financiar  

.

ARA.CAT, "nou" diari. Per Marc Santandreu.

Aquest divendres per la tarda va sonar el telèfon i aquest cop no eren de Movistar o d'Orange oferint-me grans ofertes de telefonia. A l'altra banda del telèfon una persona afable m'anunciava el proper llançament d'un nou diari: l'Ara. Es tracta d'un nou producte del que m'oferien una subscripció per 40 dies amb un descompte.

Quan ens trobem davant una campanya de màrqueting dues de les tasques importants són definir clarament el nostre producte i buscar un públic objectiu.
.

Eslògan en negatiu del PSC. Opinió de Pol Santandreu

L’objectiu d’aquest bloc és expressar les nostres opinions, sobretot pel que fa referència a estratègies, polítiques i aspectes relacionats amb l’economia i les empreses.  En aquesta línia, i ja que estem en plena campanya electoral a Catalunya, entenem que el projecte d’una formació política per aconseguir escons al Parlament, té molt a veure amb una empresa. Ambdós necessiten el mateix: un objectiu, un pla estratègic i una sèrie d’actuacions per assolir l’objectiu. Entre aquestes accions, una de les més importants és la comunicació, tant per empreses com per formacions polítiques. Ens ha cridat l’atenció un dels eslògans de la campanya del PSC: Ni independenstistes ni de dretes.

.

Sin remisión (Eliseu Santandreu)

El personal está cansado de PIB, IPC, Déficit público, Deuda Pública, BCE, FMI, calificaciones de riesgo, recesión, inflación, desempleo, cierres de empresa, el euro sube o baja, la Bolsa en plena efervescencia inflacionista, y de gurús que compiten por anunciar las mayores tragedias futuras. El último aviso de un conocido gurú ha sido “Viene otra crisis: la cuestión es sólo cuando” En muchos casos solo se tratan de campañas de marketing para influir en los mercado como oportunidad para los especuladores, o simplemente si se cumple “ya lo dije” y si no “gracias a mi aviso los Gobiernos tomaron medidas”

.

Dubtes sobre el benefici econòmic de la visita de Benet XVI (Pol Santandreu)

L’ajuntament de Barcelona ha xifrat en 30 milions d’euros l’impacte econòmic “positiu” de la propera visita a la ciutat del màxim representant de l’església catòlica. La major part d’aquest ingressos (25,2 milions) es justifiquen a partir del número de visitants previstos (400.000) i fent una estimació de la despesa en transport, allotjament i restauració. L’ajuntament calcula una mitjana d’estança d’un dia i mig per persona.

Si a partir d’aquest valor total dels ingressos calculem la mitjana de despesa per persona durant el cap de setmana (25,2 milions / 400.000 persones) surt que la despesa mitjana de cada persona serà de 63 euros.

No dubto de la lògica seguida en el càlcul, però m’estranya que la ciutat de Barcelona pugui acollir durant un dia i mig a 400.000 persones si només disposa d’unes 80.000 places totals – i remarco totals, perquè hi figuren hotels, pensions, apartaments i similars – d’allotjament. Així mateix, les persones que no venen de fora, i potser compten entre aquestes 400.000, no dinarien si no vingués el Papa?

M’agradaria tenir més dades de les que se’ns han posat a disposició, però a priori em sona a justificació o campanya propagandística per part de l'ajuntament. .

(El número de places d'allotjament està extret de l'estudi sobre Turisme 2015 fet per l'Ajuntament de Barcelona i es refereix a les places del 2008) .