El debat electoral (Pol Santandreu)

Encara que en aquest bloc parlem d’economia i d’estratègia empresarials, no em puc estar de comentar el meu parer sobre el debat que els candidats a les pròximes eleccions per la provincia de Barcelona, emès divendres per TV3. De fet es van plantejar moltes preguntes econòmiques i la posada en escena de cinc candidats d’unes tantes organitzacions (en aquest cas polítiques) en un plató també es pot considerar estrategia, doncs obeeix a la presentació de la formació davant el públic elector.

Si l’objectiu d’aquest tipus de debat és atraure vots –sobretot pels electors que encara no el tenen decidit- crec que cap dels candidats ho ha aconseguit, ans al contrari. Sembla que estiguin esperonant perquè el que pensava votar-los se’n  desdigui i es repensi l’abstenció o el vot en blanc.

El plantejament del debat per part de la presentadora Ariadna Oltra ha estat excel·lent, proposant una introducció a cada tema molt breu per cadascun dels candidats per, posteriorment entrar en debat. És en aquest plantejament més lliure que el debat que va enfrontar Rubalcaba i Rajoy dilluns passat, on realment es pot veure la talla d’un líder i d’un programa ben plantejat. I en aquestes condicions crec que cap dels candidats ha estat convincent ni ha donat la talla que s’espera d’ells. Carme Chacón  parlant com si fós a l’oposició i plantejant solucions que no ha estat capaç de portar a terme mentre  ha format part del govern. Un Duran i Lleida que es mostrava nerviós i sense arguments de pes en els arguments. Jorge Fernández afònic que vidalquadrejava tant per la veu com per les idees (quina por). Alfred Bosch amb arguments massa “casolans” i poc rigurós en els seus plantejaments, només convincent en el punt central de la campanya que és la independencia de Catalunya, però superficial en els altres. Potser el millor ha estat Joan Coscubiela, encara que el posat massa seriós i distant que sempre mostra no l’ajuda.  

En fi, que la guanyadora del debat va ser la presentadora Ariadna Oltra.