dijous, 27 de gener del 2011

El creixement de l'economia de Xina, per Pol Santandreu


La Xina es va convertir en la segona economia mundial en el segon trimestre  de l’any passat (el PIB d’aquell trimestre de la Xina fou d’1,3 bilions de dòlars i el de Japó d’1,2). El PIB total del 2010, segons el Fons Monetari Internacional, dóna una xifra de 5,745 bilions per Xina, mentre que el Japó reflecteix un valor de 5,391 bilions.  El darrer any ha estat, doncs, la consolidació de la Xina com a segona potència econòmica mundial, només superada pels Estats Units d’Amèrica. Això si, amb un PIB de 14,6 bilions, és a dir, quasibé tres vegades més que la Xina. Aquestes són les dades que presenta el Fons Monetari Internacional.

Aquest fet s'ha produït per la diferèncua de creixements econòmics entre les economies. Mentre les economies més desenvolupades ho feien en percentatges d'un sol dígit, la Xina ho feia en dos.

Malgrat tot, i el teatre organitzat la setmana passada  pels presidents dels EUA Obama i el xinès Hu Jintao, reconeixent-se les seves virtuts i molt poc els seus defectes, la Xina en PIB per habitant, encara està molt per darrera de les velles economies.



Tot i així, el creixement mundial estimat pels EUA pels propers anys és del 3% el 2011 i el 2,9 % pel 2012, mentre que per Xina aquesta previsió arriba al 9,8 i 9,5 respectivament.

Si fem un càlcul, mantenint el nivell de creixement dels dos estats, en uns 15 anys, la Xina sobrepassaria el PIB dels EUA, és a dir, es posaria com a primera potencia econòmica en el ranking.

Aquest creixement de la Xina, malgrat que s’ha consolidat aprofitant els baixos costos de producció fruit dels baixos costos salarials,   avui dia es suporta en avantatges competitius molt més duradors, com són la formació – llurs resultats podem comprovar en  el resultat extret del darrer estudi PISA de l’OCDE, on la Xina estava en primera posició de tots els resultats de les proves fetes als estudiants, - o la penetració que té l’accés a internet a través del mòbil en els joves xinesos - 73% , mentre que a EUA és d’un 48%, a Alemanya del 20% o a l’estat espanyol del 21% segons Nielsen-.

La por que alguns tenen a la Xina, doncs, té fonaments sòlids.