dilluns, 9 de desembre del 2013

Caza y captura: Planes de pensiones. Per Eliseu Santandreu

La primera vez que en este país se oyó hablar de la necesidad de hacerse un plan de pensiones (PP) para el día de mañana no lo dijo un Presidente del Gobierno, ni un Ministro de Economía ni del Trabajo, ni los Sindicatos ni un comité de sabios. Fue Emilio Botín, Presidente del Grupo Santander. Ese preclaro banquero ya intuía hace años que los PP supondría un buen negocio para su entidad y quiso adelantarse a su competencia.

Es sobradamente conocido que por causa de la crisis, la mayor probabilidad de vida, el menor índice de natalidad, la reducción de cotizantes y  los mensajes gubernamentales para quitarse de encima toda responsabilidad en materia de pensiones públicas endosando el problema a los expertos, suponen aspectos que convergen en la necesidad de que la gente se preocupe por su futuro una vez se jubile.

En el estado español, los PP suponen unos 100.000 millones de euros, cifra muy inferior a la de muchos países de nuestro entorno. Algunas explicaciones a esa diferencia pueden deberse al actual tratamiento fiscal del producto, a las condiciones para su rescate y a la aversión a las inversiones a largo plazo, máxime a la vista de lo ocurrido recientemente en el sector bancario y en productos determinados. Los folletos publicitarios venden la idea de que la aportación en un PP es deducible de la declaración de IRPF, lo cual supone un ahorro muy importante. Siendo cierto, obvian que el rescate deberá liquidarse a Hacienda, ya que el ahorro inicial consiste en diferir el impuesto en el tiempo.

Cuando la Banca promociona un producto es porque le es rentable. En este caso les interesa mucho. Durante  el último mes del año se multiplican las campañas para la captación de PP que procedan de otras entidades  ofreciendo bonificaciones y regalos. Obviamente, no persiguen solo captar el plan, sino otros productos inducidos como domiciliación de nóminas, cuentas de ahorro, recibos domiciliados…..

.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Xerrada de Pol Santandreu el proper 14 d'octubre

Selecció del mètode de valoració d’empreses en funció de l’empresa i el cicle econòmic: el model QQC
14
OCT
Ponent/s:
Pol Santandreu, soci de Santandreu Consultors i com a representant Francesc Garreta, president de la secció d’auditoria del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona i membre de la Junta Directiva de l’ACCID

Hora: 18:30
Lloc: Col•legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, c/ Moià 1 Tusset 3, 3º, Barcelona
Més informació:
Tots els col·legiats i socis d’ACCID que assisteixin a la conferència rebran un exemplar del llibre "Noves tendències en finances corporatives" de forma gratuïta
.

divendres, 6 de setembre del 2013

Pol Santandreu participa XVII Congrés AECA

Els propers 25, 26 i 27 de setembre el Pol Santandreu presenta un treball d'investigació XVII Congrés AECA, el més prestigiós de finances que es fa a l'estat espanyol. El treball consisteix en cercar les variables rellevants que els inversors utilitzen alhora de prendre les seves deciisons d'inversió, i forma part d'un treball més ambiciós, que té com objectiu l'elaboració d'un model AVM Automatic Value Model) de valoració. Properament penjarem al bloc el document.

.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Els emprenedors i les rondes de finançament. Pol Santandreu a ElPunt-Avui el 6-7

Els emprenedors i les rondes de finançament

Foto: PEP DUIXANS.
1
Els emprenedors i els organitzadors haurien de tenir una visió de l'inversionista com si aquest fos el primer client, al qual hem de convèncer
a l'inici del procés
D'uns anys ençà, exportant la idea de la mítica Silicon Valley dels Estats Units d'Amèrica, es realitzen nombrosos fòrums d'inversió a Catalunya. Acc10 ha celebrat enguany la seva tretzena edició, ESADE el seu vint-i-tresè, Keiretsu n'organitza amb diferents institucions com EADA o el Tecnocampus de Mataró, entre molt d'altres.
Aquestes trobades tenen com a objectiu aconseguir inversionistes que aportin finançament en forma de capital als projectes que s'hi presenten. Aquests, s'exposen en auditoris per part dels emprenedors, que disposen d'un temps concret –que acostuma a ser reduït- per convèncer els assistents i aconseguir d'aquesta manera els fons sol·licitats.
Els possibles inversionistes que assisteixen a aquests fòrums acostumen a ser particulars; persones que disposen de diners i de coneixements empresarials, però que no representen grans grups inversors, fons o entitats financeres.
Al llarg de la darrera dècada he tingut oportunitat d'assistir a multitud d'aquests esdeveniments i he pogut observar alguns fets que es van repetint i que m'agradaria comentar:
Pel que fa als emprenedors que presenten els projectes, acostumen a transmetre les idees i el model de negoci amb gran passió i optimisme, i això és molt positiu. Al cap i a la fi es tracta d'engrescar el possible inversor.
.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Economistes mediàtics. Eliseu Santandreu a El Punt-Avui.

Economistes mediàtics

Tertúlia de Catalunya Radio. Foto: ARXIU.
1
Curiosament, cap d'aquests mediàtics no ha format part de les nombroses comissions que nomena el govern per prendre qualsevol decisió d'abast. Deu ser per això que estan ressentits i es dediquen a criticar i censurar tot el que fan els dirigents com a forma de venjança?
Des de l'inici de la crisi, fa ja més de cinc anys, l'economia ha passat a formar part del nostre lèxic i converses quotidians. Usem amb naturalitat expressions com: prima de risc, mercats, retallades, rescat, desocupació, ERO, indignats, preferents, economia productiva, economia financera, euro, homes de negre, Merkel, FMI, bons patriòtics, beneficis negatius, mobilitat interior, desacceleració, productivitat, etcètera, tot i que amb freqüència no sabem el seu significat.
Paral·lelament a aquest fenomen ha emergit unestablishment economico-mediàtic, format per uns suposats experts que, en lloc de fer pedagogia d'aquesta matèria tan àrida per al ciutadà, el que estan aconseguint és que aquests s'estiguin fastiguejant de tant auguri tremendista i catastrofista a què recorren habitualment.
VIDENTS.
Tot raonament econòmic ha d'entendre's emmarcat en contextos i entorns canviants, dinàmics i flexibles. No obstant això, molts vidents econòmics, sense respectar les normes de prudència pròpies d'aquesta matèria, no dubten a predir el que ocorrerà d'aquí a 10 o 15 anys. L'economia no té res a veure amb l'astrologia, encara que curiosament un d'aquests gurus mediàtics és, a més, un destacat especialista en ufologia, la qual cosa denota la seva tendència als auguris.
.

dijous, 27 de juny del 2013

Participació d'en Pol Santandreu al XVII Congrés AECA


Acceptada la comunicació d’en Pol Santandreu al proper XVII Congrés AECA.
El Comité Científic d’aquest prestigiós Congrés ha acceptat la comunicació del treball “Variables Relevantes para el Diseño de un modelo AVM para las Cadenas Hoteleras”. El Congrés tindrà lloc a Iruñea durant els dies 25, 26 y 27 de setembre i el Pol presentarà aquest paper devant la comunitat científica,  docent y  experts en administración d’empreses que hi siguin presents.

.

divendres, 31 de maig del 2013

Un emprendedor frustrado. Eliseu Santandreu en Expansión el 27-5


Este es el caso de un aspirante que, atendiendo a los consejos de diversos entes y organizaciones, que no se cansan de proclamar que para solucionar el desempleo, lo mejor es poner en marcha un negocio propio. Nuestro personaje se impresionó con ese mensaje y decidió poner en marcha su propio negocio.
Tras constituir la sociedad, gastando en ello el dinero de que disponía más el que le prestaron amigos y familiares inició la consabida procesión por varias entidades financieras, en busca de la imprescindible liquidez para financiar inversiones y circulante. Las seis entidades financieras consultadas coincidieron en que consideraban el proyecto muy oportuno y útil, pero le exigían garantías reales o personales.

Cansado de las reiteradas negativas bancarias, alguien le sugirió que consultara a algunas sociedades de capital riesgo y Business Angels. Tras contactar con varias de ellas, todas ratificaron la bondad del proyecto, pero declinaron la posibilidad de financiarlo alegando que no invertían en nuevos proyectos, dado que no contemplaban la modalidad de capital semilla. Una prueba exhaustiva de ayuda a los emprendedores.

.