dimarts, 7 de juny de 2011

Auditoria rera auditoria (Pol Santandreu)

El Partit Popular , guanyador a les darreres eleccions municipals de Badalona en les darreres eleccions municipals, ha manifestat que demanarà una auditoría dels comptes del consistori, per valorar el nivell d’endeutament del mateix i ratificar la gestió econòmica de l’anterior govern.

El mateix va fer en el seu dia la nova directiva del Futbol Club Barcelona quan va accedir a la direcció del club després de guanyar les eleccions pertinents . Va encomanar una Due Dilligence a una coneguda firma d’auditoria, amb la finalitat de contrastar la comptabilitat que el club havia presentat. Les conclusions d’aquesta auditoria van ser que enlloc de guanyar 11 milions d’euros en el darrer exercci presentat, se’n van pedre 79,6.

El govern de la Generalitat, presidit des de fa un any i escaig per Artur Mas, va acordar el passat febrer, adjudicar procediment obert a la realització d’una auditoria externa per evaluar la situació ecoòmica i financera de la Generalitat i del seu sector públic. Quelcom similar va fer el govern tripartit en el seu dia.





En teoria, tots aquests organismes, es veuen obligats, d’una manera o d’una altra a passar per auditories externes anuals o estan sota la supervisió de la sindicatura de comptes.

Si els nous gestors demanen auditories noves, vol dir que no es refien d’aquestes auditories i controls als quals la llei obliga, és a dir, que no es creuen el que diuen els anteriors auditors. És per això que tornen a gastar importants sumes de diners per tenir-ne una altra versió. I el que trobo més greu és que els anteriors auditors o els col·legis dels mateixos no es defensin.

Tot això em planteja dubtes importants: El primer, si és importants realment la tasca de l’auditor, el segon si aquestes auditories no reflecteix el que hom vol i el tercer, que ningú es uqeixa per no matar la gallina dels ous d’or.